Un estudi quantifica en 66 els cementiris en desús o abandonats a la regió central

0
17

Els arbres s’han apoderat del cementiri vell d’Aguilar de Segarra | ANTONIO MORA Al vell cementiri d’Aguilar de Segarra els arbres i els matolls han crescut desordenadament i des de la porta de ferro rovellat pràcticament no es veuen els nínxols. És un lloc tètric. L’espai funerari, proper a l’antic castell, actualment està abandonat, encara que n’hi ha quatre més a tot el terme municipal que encara estan en ús i s’enterren els difunts. Com el cementiri vell d’Aguilar, n’hi ha set al Bages que estan abandonats o en desús. A totes les comarques de Regió7 hi ha 29 cementiris en desús i 37 abandonats, fet que suposa un 14,4% del total, segons l’inventari elaborat per l’Associació Coemeterium i l’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens assessora la Generalitat en matèria paisatgística. Que hi hagi al territori cementiris abandonats i en desús no vol dir que els municipis no disposin d’espais per als sepelis, ja que precisament alguns han caigut en desús perquè els ajuntaments en van fer nous i és on es fan els enterraments actualment. «A l’inventari que estem fent en el marc del projecte «Els últims paisatges» diferenciem els abandonats, aquells antics dels quals van retirar les restes per col·locar-los en un cementiri nou, dels que estan en desús, on ja no es fan enterraments però que encara hi va algú perquè té familiars difunts», explica aquest dia l’ànima mater del projecte i coordinadora de l’associació Coemeterium, Esther Celma. A les comarques de l?àrea del diari (Bages, Berguedà, Solsonès, Anoia, Moianès, Cerdanya i Alt Urgell) hi ha un total de 456 cementiris, segons es desprèn de la base de dades elaborada per l?entitat. Tomba del cementiri vell de Seguers, al terme municipal dels Prats de Rei | ESTHER CELMA L’inventari que està fent l’entitat i l’Observatori del Paisatge de Catalunya està en revisió constant perquè amb el pas del temps s’afegeixen nous cementiris en desús i estan abandonats. En qualsevol cas, és una de les bases de dades més completes del país i és una autèntica guia per saber on s’ubiquen i com són els cementiris de tot Catalunya. Amb les dades recopilades, el Berguedà és la comarca de la regió central amb més espais funeraris que no estan en ús, concretament n’hi ha quatre en desús i 12 abandonats. «Hi ha tota una legislació sobre quan declarar abandonats els cementiris i poder-los desmantellar. Han de passar una sèrie d’anys. Aleshores habitualment es traslladen les restes a un altre cementiri. Les restes estan ubicades en un nínxol nou, en cas que algú pagui la taxa municipal, i si no és el cas i no hi ha propietaris, es dipositen les restes en una fosa comuna», afegeix Celma. La responsable de l’associació afirma que quan un ajuntament desmantella un cementiri habitualment crea controvèrsia al municipi i xoca amb moltes reticències de la població, i posa els exemples de casos a Olesa de Montserrat ia Bolvir. «Normalment hi ha certa oposició perquè són espais que formen part del paisatge quotidià de la gent i, a més, això sol significar que porten les restes dels familiars a un altre lloc més lluny», afegeix. Precisament fa cinc anys que l’Ajuntament de Bolvir va acabar el trasllat del centenar de difunts que estaven enterrats a l’antic cementiri al centre del poble, a tocar de l’església de Santa Cecília. Es posava així punt final a uns mesos de polèmica després que tres famílies del poble es neguessin que es fes el trasllat de les restes. Posteriorment, es va treure endavant un projecte d’enjardinament del cementiri vell. Conservació del patrimoni El projecte «Els últims paisatges» pretén reivindicar els espais funeraris com a patrimoni del país i els membres de l’associació Coemeterium, a banda de crear la base de dades dels cementiris, també en deixa constància i fotografia els trets característics de cada cementiri. «Dels que estan en ús mirem aspectes com si es fan activitats, perquè jo he assistit a presentacions de llibres i processons que tenen lloc dins d’aquests espais. Ens fixem si es fan visites guiades o si estan al pas d’alguna ruta», afegeix. A la base de dades també consta si hi ha els nínxols de personalitats vinculades a la història oa la política de Catalunya. Els membres de l?entitat també fan fotografies, i és que la coordinadora de l?associació diu que una de les característiques dels espais funeraris de pobles petits de la Catalunya Central i les comarques del Pirineu és que són unes construccions populars que han aixecat els peons del mateix poble. «Hi ha petits cementiris que a l?entrada posa el nom del mestre d?obres», indica. Encara que hi ha espais que realment són lúgubres pel mal estat de conservació, hi ha algun ajuntament que ha volgut convertir l’antic cementiri com un nou lloc visitable i hi han invertit per arreglar-lo. Una manera que els antics espais funeraris passin a millor vida. Una associació per als aficionats dels espais funeraris Si la visita a un cementiri conegut d?una ciutat europea pot ser una atracció turística, per què no anar a veure els dels municipis catalans? L’entitat Coemeterium aglutina aficionats als cementiris, i els reivindica com a patrimoni històric. L’entitat duu a terme un treball ingent per recopilar dades de tots els que hi ha a Catalunya i deixar constància dels seus trets singulars. A banda de formar part del projecte «Els últims paisatges» també gestiona el web patrimonifunerari.cat, on hi ha informació detallada i un mapa amb els cementiris catalogats de tot Catalunya, i el bloc «Imatges de pedra i silenci».

Font: Diari Regió 7

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here