La doctora Anna Ruiz realitza una extracció de sang a una de les voluntàries de l’estudi, ahir a Sant Joan | OSCAR BAYONA Un total de setze pacients amb còvid persistent de la Catalunya Central formen part d’un nou estudi impulsat per l’Institut Català de la Salut que intenta explicar perquè hi ha malalts amb seqüeles i altres no i quins efectes pot tenir la vacunació. La investigació, en què participen voluntàriament 300 persones de tot Catalunya a les quals es farà un seguiment amb analítiques periòdiques durant dos anys, es desenvolupa des de l’àmbit de l’atenció primària, i en el cas de la regió central, des del CAP de Sant Joan de Vilatorrada, on ahir ja es van fer les primeres proves als 16 voluntaris del territori. Després de pràcticament dos anys de l’inici de la pandèmia, es calcula que del milió de persones infectades que hi ha hagut a Catalunya, unes 100.000 poden tenir còvids persistents, és a dir, símptomes d’una durada superior a les 4 setmanes de l’inici de la malaltia. “El ventall és molt ampli”, explicava ahir la doctora i metgessa de família a Sant Joan Anna Ruiz, que lidera l’estudi a la Catalunya Central. Diu que hi ha prevalents «com el trastorn del gust i l’olfacte, la sensació d’ofec, l’insomni, els canvis de caràcter, l’astènia o la caiguda dels cabells…», però hi pot haver una multiplicitat de símptomes i de vegades són difícils de diagnosticar. La majoria afecten dones menors de 45 anys. Les causes tampoc no estan clares, i es tenen en consideració hipòtesis com que el virus o les seves proteïnes persisteixen en determinades zones del cos produint una resposta inflamatòria, que aquesta sigui molt forta i faci malbé diferents teixits, o que es produeixin anticossos autoimmunes que podrien estar atacant teixits del cos. Per això s’impulsa aquest estudi, paral·lel a altres que ja es fan, i que en aquest cas se centrarà en una anàlisi genètica i immunològica «per detectar els biomarcadors que ens ajudin a explicar els mecanismes immunològics que fan que unes persones presentin còvid persistent i altres no, i quin és l?efecte de la vacunació, perquè s?està veient que hi ha pacients que amb la vacuna milloren i altres no». Es fa en col·laboració amb el col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19 a Catalunya, i consisteix en extraccions de sang periòdiques durant dos anys (set en total), i d’un qüestionari mèdic a cada cita. «M?ha costat acceptar que ja no sóc la persona que era» Estrella Villaronga és una professora de secundària de Vic, té 28 anys, i encara no s?ha recuperat de la còvida que va agafar el febrer passat. El que «inicialment semblava una grip», ha esdevingut un malson que «psicològicament m’ha afectat moltíssim». No la van hospitalitzar encara que va necessitar atenció domiciliària. I és que, si escau, el va afectar sobretot el sistema cognitiu, fins al punt que «no recordava què havia fet deu minuts abans». A més, vivia sola i necessitava ajuda. «Ni tan sols podia acabar de veure una pel·lícula perquè no l?entenia, i no podia llegir perquè no passava de la primera frase». També tenia fatiga, “que encara em dura”, desorientació i desequilibri. El moment més crític va durar un mes. “Després ja vaig poder sortir de casa, 25 dies després, però encara no m’he recuperat”, assegura. Ha tornat a treballar, i torna a conduir, però fins fa poc encara «depenia d’algú perquè em desorientava o havia de parar per descansar de la fatiga que em venia de sobte». A la feina «em costa corregir exàmens i fins i tot fer classes perquè de vegades em perdo quan parlo o raono». En aquest temps diu que ha aconseguit adaptar-se «amb molts esforços». «M?ha costat mantenir la positivitat i acceptar que ja no sóc la persona que era». Li ha ajudat el Grup d’Afectats per Covid Persistent, a través del qual s’ha apuntat a l’estudi, “disposada a fer el que sigui” per la causa. “Se’m va pelar la pell com si m’hagués cremat amb oli” Angelina Aumala és una equatoriana de 44 anys que ara viu a Igualada, i malgrat la vacuna “i l’elevat nivell d’anticossos que tinc”, ha emmalaltit dues vegades de còvid -19. És diagnosticada de còvid persistent perquè encara té símptomes. La primera infecció va ser just al començament del primer confinament. El dia anterior, l’11 de març del 2020, ja no va anar a treballar, i el dia 16 li confirmaven que tenia còvid. Era molt a l’inici «i jo tenia uns símptomes diferents dels que deien per televisió; ni tos, ni febre, ni sensació d’ofec, només mal de cap». A més, era un dolor retrocular i, per experiència pròpia i com a metge de família que és, «sabia que es devia a alguna malaltia infecciosa», i va ser còvid. «Vaig tenir símptomes lleus però molt llargs» que es van repetir amb la segona infecció al juliol, llavors «també amb molta mucositat». Si escau, la malaltia l’ha afectat sobretot a nivell cutani. Diu que se li va pelar la pell «com si m’hagués cremat amb oli», i encara dura, amb taques al cos. Té la pell seca i dermatitis atòpica, «però mai de manera tan brutal com després de la còvida». De la primera infecció ja fa un any i mig i ha notat poques millores: «És intermitent, amb dies millors i altres pitjors». A banda de l’afectació cutània té tremolors de mans quan pren objectes, sensació intermitent de mareig i palpitacions. Tot això no afecta greument la qualitat de vida «però ara tinc una inquietud que abans no tenia».
