Com un Tetris gegant. Si es volgués explicar de manera senzilla com funciona el servei de farmàcia encarregat de proporcionar els medicaments i les vacunes als centres d’atenció primària, seria la millor comparació. Perquè això és el que fan els professionals que treballen: gestionar estocs de medicaments i vacunes -com la de la còvida i la de la grip- garantint que quadri la comanda i que, quan els prestatges i les neveres on els guarden es buiden, s’omplin de seguida. En el cas de les vacunes, des de Sant Fruitós de Bages, punt de partida per a tota la Regió Sanitària Catalunya Central, el 2019 se’n van distribuir 223.850; el 2020, 335.315 i aquest any, fins aquest mes, 718.482, 501.278 de les quals de la covid. Pel que fa a la grip, el 2019 van ser 84.600, el 2020, 113.050 i aquest any, 107.244. Entre còvid i grip, aquest 2021 ja se’n porten repartides més de 600.000. L´espai d´administració de la unitat de farmàcia | MIREIA ARSO Regió7 va visitar la unitat de farmàcia d’atenció primària de l’ICS a la Catalunya Central, especialment activa amb la campanya de la grip i la tercera dosi de la còvida. És al polígon Sant Isidre de Sant Frutós. Treballen vuit farmacèutics, cinc tècnics i un administratiu liderats per la farmacèutica Anna Bonet que, pel que fa a les vacunes, dirigeix la gestió a tota la Regió Sanitària Catalunya Central i, quan són medicaments, a l’atenció primària de l’ICS Catalunya Central. Preparant una caixa amb vacunes | MIREIA ARSO «Som un equip gran i, per tant, quan hi ha tanta activitat, és important tenir unes funcions molt ben definides de cadascuna de les persones que integren l?equip», remarca Bonet. Fa notar que «les campanyes de vacunació són un sobreafegit a la feina que tenim cada dia perquè, a més, preparem les vacunes sistemàtiques de nens i adults als centres de salut». També per als serveis al viatger; tots els medicaments per a l’atenció immediata als CAP que són de l’ICS, el dipòsit de medicaments de Lledoners i la medicació dels interns que han de prendre. Encara hi ha una altra part: «els dubtes i tota l’explicació de l’estratègia de cara als professionals, que és un suport que donem com a farmacèutics». L’acumulador de fred | MIREIA ARSO A les 8 del matí, la furgoneta d’un servei de repartiment aparca davant de la nau de Sant Fruitós per recollir les neveres de color fúcsia amb les vacunes i les caixes de medicaments que s’encarregarà de repartir. Abans, hi ha hagut tota una feina prèvia que ha fet tot l’equip de farmàcia. En el cas dels tècnics, treballen en un espai on hi ha prestatges per als medicaments, dues cambres frigorífiques per custodiar les vacunes i un parell de taules per preparar les comandes. La recollida a les 8 del matí | ICS CATALUNYA CENTRAL Pel que fa a les cambres frigorífiques, Bonet fa notar que en tenir una capacitat limitada, «quan fas la previsió de vacunes no les pots rebre totes alhora. Has de gestionar que els centres tinguen i tu tingues capacitat per emmagatzemar. És un joc de tetris força complicat. Hem de tenir espai per emmagatzemar però, quan es preparen les comandes de vacunes, es fa amb unes neveres que també ocupen molt d’espai». Per tot això, diu, cal tenir molt clar l’espai disponible. Encara més tenint en compte les servituds del tema de la temperatura. Vacunació a l’antic escorxador, a Manresa | MIREIA ARSO Mantenir la cadena de fred «Les vacunes són medicaments que necessiten condicions especials de conservació. Aquesta també és la nostra responsabilitat. Garantir que, des que surten del laboratori farmacèutic, arriben aquí durant tot el transport i les fem arribar als centres per administrar el pacient, conservin la cadena de fred. Han d’estar sempre a la temperatura de 5 graus. Són medicaments molt cars i qualsevol ruptura de la cadena de fred pot suposar pèrdues molt importants». I quan estan congelades? Quant a això, puntualitza que «habitualment no existeixen. Des que portem la gestió de les vacunes, les úniques que s’han hagut de congelar han estat les de Moderna. Després, a mesura que ha avançat el coneixement que tenim, s’ha vist que les poden dispensar descongelades però han d’estar sempre entre 2 i 8 graus. Quan ens arriben els palets no podem dir: les deixem aquí i demà ho organitzarem». En el cas de la covid, una complicació afegida té a veure que «disposar de la vacuna de manera tan ràpida ha fet que tots els països les tinguem en vials multidosi i això dificulta la gestió i l’administració perquè en el moment en què obres un vial ho has de gastar». Mentre una de les càmeres frigorífiques fa més de magatzem, l’altra s’utilitza per preparar les caixes. Bonet recorda que les «vacunes són productes biològics i, per tant, quan n’administren una, a la història clínica del pacient ha de quedar registrat el lot i la caducitat perquè, en cas que detectessin alguna incidència, es poguessin identificar de forma ràpida. Passa amb tots els medicaments, però amb els biològics molt més». Tenint en compte això, «quan preparem les comandes ens diu el tipus de vacuna, el lot i la caducitat i, quan véns a la cabra, has d’agafar el lot que et marca el programa informàtic, que ja et proposa que agafi aquelles vacunes que caducaran abans». A la porta de la càmera un cartell indica a quin lloc hi ha cada vacuna. Caixes i acumuladors A banda, a les cambres frigorífiques també hi ha acumuladors per mantenir la cadena de fred de les vacunes des que surten de Sant Fruitós fins que arriben al lloc de vacunació. «A les 8 del matí surten d?aquí. Treballem amb rutes establertes depenent del dia. Hem de garantir que en un interval màxim de tres hores qualsevol comanda de medicaments o vacunes arribi al centre», puntualitza Bonet. Un cop als centres de primària o als punts de vacunació, com el de l’antic escorxador de Manresa, on aniran algunes de les vacunes de la grip i de la còvida que es distribueixen el dia que Regió7 fa el reportatge, «les neveres ens han de tornar amb certa agilitat per poder preparar noves comandes. Els acumuladors també necessiten temps d’activació. Quan arriben, portem un control de les caixes, a quins centres s’han enviat i si ens han tornat o no. Aquests acumuladors els posem en un congelador on estan 24 hores per activar-se i en el moment en què s’han activat els traslladem a la cambra perquè baixin la temperatura i puguem utilitzar-los per continuar fent comandes. Això que sembla una ximpleria és molt important: que els centres també siguin àgils a l’hora de rebre les vacunes i ens tornin les caixes el mateix dia o després». Com tots ja saben quan arriben, «han de tenir algú que les tregui de dins i les posi a les neveres per tornar les caixes». Medicaments per a Lledoners Amb els tècnics de farmàcia Jesús López i Amor Manzano, preparant comandes, també hi ha Judit, que té cura dels medicaments per als interns de Lledoners. «Encara que estiguis intern en un centre penitenciari, has de tenir autonomia per gestionar la medicació. Per tant, el que fem és que la medicació crònica donem a l’intern perquè la gestioni a la cel·la. Aquesta també la gestionem nosaltres, la comprem i la reben aquí. Però, a banda, hi ha medicaments que poden tenir risc d’abús, com els hipnòtics i altres que des d’una perspectiva de salut pública és important que se’ls prenguin sí o sí. Per exemple, si és un tractament per a tuberculosi. Aquesta medicació es dóna a l’intern per garantir que se la pren. Després, el pot rebutjar. Això ho hem de preparar per a cada dia de tots els dies de l’any. La presa del matí de tots els interns, del migdia i de la nit». Normalment es prepara per a dos o tres dies. «Si hi hagués una nevada ho hauríem de preparar sí o sí perquè no podem deixar els interns sense aquesta medicació», explica Bonet. Per ella, els farmacèutics d’atenció primària encara són els grans desconeguts. Potser ara menys. La campanya de la grip es planifica abans de l’estiu La campanya de vacunació de la grip es comença a preparar abans de l’estiu. Es tenen en compte les dosis que van arribar als centres de vacunació l’any anterior, les que es van administrar i les que van sobrar i la població a la Catalunya Central candidata a rebre la vacuna i quanta acaba vacunant-se. La xifra que surt és la que s’envia a l’Agència de Salut Pública per fer la previsió de necessitats als laboratoris farmacèutics.
