Ous de Callús amb paleta de colors

0
11

Nereida García, Toni Martínez i el seu fill, René, mostren els ous de colors en un dels portals de la masia | LS «A vegades ens pregunten si estan pintats i fins i tot ens han arribat a preguntar si són de fusta. A tothom el desconcerta veure ous de tots colors», explica el manresà Toni Martínez, establert en una masia de Callús amb la família. Des d’aquest punt del Bages, amb el suport de la seva parella, Nereida García, i del seu fill, René, tira endavant el projecte Heg premium eggs per comercialitzar ous amb una àmplia gamma cromàtica que abasten més de 100 tonalitats diferents. El secret per obtenir closques turqueses, roses i fins i tot verdes no implica grans invents tecnològics, sinó temps i paciència per cuidar les gallines. La història d?aquest negoci familiar va començar fa deu anys en una visita a la fira avícola de Valls. «A casa som amants dels ous fregits i buscàvem gallines de raça per a autoconsum», recorda Martínez. Aquest dia es van emportar un gall i dues gallines araucanes, una espècie xilena que pon ous blaus, i un mascle i dues femelles Marans, una raça francesa coneguda pels seus ous de color xocolata. «L’aventura va començar quan les races es van barrejar a l’hora de reproduir-se i un dia inesperat, al pati de casa, hi trobem un ou verd clar», ressalta García. El color misteriós d’aquella figura ovalada va captivar la família, que en aquell moment vivia en una finca de Viladordis, i llavors es van plantejar què passaria si repetissin la dinàmica de creuar races amb els pollets que naixien. De seguida es van adonar que els colors variaven a cada nova cruïlla. Ara un violeta, ara un vermellós, ara un daurat. En veure que era un producte poc comú a la zona, van decidir traslladar-se, fa quatre anys, a una masia de Callús per dedicar-se de ple a la producció d’ous acolorits. Els tràmits burocràtics van endarrerir el tret de sortida del negoci, que es va posar en marxa fa dos anys. Durant aquest temps, han incrementat la població animal, i ara ja tenen unes 500 gallines i 15 galls. En total, ja han aconseguit vuit generacions, i amb cadascuna han obtingut nous tons. «Els últims ous han sortit liles», assenyala Martínez, que afegeix que «els colors són més limitats, però si parlem de tonalitats, segur que superem el centenar, amb diverses escales de verdes, blaves, roses…». Aquesta varietat fa pensar que el ventall cromàtic de la genètica és infinit. Darrere d’aquests ous hi ha unes gallines les característiques específiques de les quals difereixen de les rosses, una de les races majoritàries a Catalunya. «Cadascuna de les nostres gallines pon un centenar d’ous a l’any, mentre que les altres tripliquen aquest nombre, cosa que fa que moltes granges prioritzin la productivitat», apunta García. Si escau, arriben als 45.000 ous a l’any, “una xifra petita però que ens permet oferir un producte de qualitat”, afirma Martínez. Una qualitat que ve donada, en bona part, per les condicions en què viuen les gallines. “Des que les tenim a casa, sempre hem evitat donar productes químics i, alhora, hem procurat deixar-les campar lliures per l’entorn de la masia i respectar el seu cicle natural de reproducció”, destaca García. Amb aquesta filosofia, han distribuït el seu producte a comerços, mercats i restaurants de diversos punts de la demarcació de Barcelona, ​​on ens encarreguem de fer els lliuraments nosaltres mateixos, remarca Martínez. De fet, durant el confinament domiciliari a causa de la pandèmia, van dedicar bona part del temps a repartir ous casa per casa. “En la majoria dels casos, sortíem de la comarca”, explica Martínez. I és que assegura tenir més ressò fora que al seu territori natal, «però, ja se sap, ningú es profeta a la seva terra», fa broma. De cara al futur, un dels principals reptes que es plantegen és difondre el producte a la regió central, «on encara hi ha un cert desconeixement cap a l’origen dels ous de colors. En canvi, als Estats Units, és més freqüent veure aquesta mena d’ous». En aquest sentit, anima la població a tastar aquests ous de colors, «perquè no només són atractius visualment, sinó que la seva closca és més gruixuda i la gemma més gelatinosa, amb un sabor extraordinari».

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here