Cecilio Rodríguez: de casar com a alcalde del Pont a organitzar cerimònies

0
12

«Acompanyo els nuvis i núvies a cada pas i coordino tots els detalls de la cerimònia, des dels parlaments que es fan fins als professionals que treballen, com són fotògrafs o músics». Aquesta és la nova feina de Cecilo Rodríguez, que va ser alcalde del Pont de Vilomara durant 12 anys pel PSC, i que, una vegada va deixar l’alcaldia el 2019, va decidir fer un gir professional. No ha tornat a l’enginyeria química, la professió que va estudiar, sinó que s’ha dedicat a organitzar cerimònies de casament. Cadascuna té un toc personal, i és que l’exalcalde del Pont de Vilomara es defineix com a narrador d’emocions i aquesta característica és la que marca la diferència. Rodríguez organitza, dirigeix, oficia i coordina cada detall d’aquestes cerimònies, ja siguin casaments, casaments d’or o de plata. «La meva tasca no és oficiar de la manera tradicional, ho faig de manera diferent», explica. El casament no és només un dia per a Rodríguez. La seva feina comença mesos abans, concretament, comença amb la primera trobada amb la parella. «És el moment en què els demano en què estan pensant i quina importància volen donar a la cerimònia», explica Rodríguez. L?exalcalde del Pont de Vilomara assegura que la seva tasca és dotar d?una nova perspectiva el moment d?oficialitzar el compromís. «Les cerimònies sempre han estat l’aneguet lleig de tot casament. No només són un tràmit, sinó que són el moment més especial i emotiu de la celebració. Per això intento que sigui únic», assegura. «Faig que tota cerimònia estigui a l’alçada de la resta del casament», comenta. Rodríguez cerca que l’enllaç representi la vida de cada parella. “Les seves històries mereixen ser narrades”, diu. Ho fa cuidant cada detall, personalitzant-les segons les persones que es casen. «Cada parella és diferent. El meu leitmotiv és que tota història és única i extraordinària i mereix ser explicada com a tal», argumenta. Una passió arrelada Cecilio Rodríguez va oficiar les seves primeres noces el 2005, quan era regidor de Promoció Econòmica, Ensenyament i Medi Ambient a l’Ajuntament del Pont de Vilomara. «Un dels nuvis va ser company meu a la carrera i em va demanar que oficiés la cerimònia. Vaig acceptar i em vaig enamorar d?aquell procés», explica l?exalcalde del Pont de Vilomara. Aquest primer contacte el va enlluernar. Posteriorment, ja com a alcalde, va haver d’oficiar més, cosa que va acabar d’enamorar-lo. Sempre ho va fer intentant donar a cadascuna un toc personal. «Dins les meves possibilitats, intentava fer que totes fossin diferents», relata. No va ser fins que va deixar la política que va decidir dedicar-se plenament al sector. Ho va fer a partir del consell d’una amiga i, des de llavors, diu que ha convertit «la seva passió en una professió». «Visc en un compte de fades permanent», afirma. L’adéu a la política L’etapa més coneguda de Cecilio Rodríguez començava el 2007, quan va aconseguir l’alcaldia del Pont de Vilomara pel PSC després de la mort de l’històric alcalde socialista Evaristo de la Torre, que va ser alcalde del 1983 al 2007. davant del consistori durant 12 anys i un cop es va desvincular de la política, el 2019, va desaparèixer del focus públic. El relleu de Rodríguez el va agafar l?actual alcalde, Enric Campàs, també del PSC. En deixar l’alcaldia del Pont de Vilomara, Cecilio Rodríguez s’ha desvinculat de la política i només participa a les assemblees de militants del PSC del seu municipi. Tot i això, la seva etapa la recorda amb orgull. «Lideraré un projecte col·lectiu en moments molt difícils», explica. De fet, un any després d’assolir l’alcaldia, el govern també es va veure sacsejat per la crisi del 2008. Per contrarestar les situacions més complicades, diu que la seva filosofia era la de «no deixar ningú pel camí». Dels seus moments com a alcalde, recorda «fites com la creació de l?institut-escola Pompeu Fabra o la millora de la carretera del Pont de Vilomara a Manresa». De la tasca de l’actual govern de Campàs, en fa «una valoració molt positiva». «Les notes s?han d?ajustar al context que et toca viure. L?actual consistori governa en minoria per primera vegada en 36 anys i els ha tocat viure una pandèmia», comenta. En aquest sentit, creu que Campàs “ha demostrat en el pitjor moment que és algú en qui es pot confiar”. Un futur lluny de l’enginyeria Tot i formar-se per ser enginyer químic i arribar a treballar al sector, ara Rodríguez el veu molt lluny. «He fet un pas per dedicar-me al que estic fent ara i, encara que no tanco la porta, no em plantejo fer el canvi», assegura. El seu treball com a narrador d’emocions la compagina col·laborant en el projecte de la seva dona, que ensenya altres dones a tenir cura de la pell, la salut, el benestar i la llar de forma més natural mitjançant tallers, formacions i tutories.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here