L’àrea central registra un creixement de població provinent d’altres comarques

0
193

Els fluxos migratoris es van traduir l’any passat a les comarques del nostre país en un creixement generalitzat de població, sense cap excepció. Al conjunt de les set demarcacions de l’àrea de Regió7, el 2020 va tancar els moviments migratoris amb un saldo positiu de 6.031 persones. Aquest any, però, hi ha un aspecte especialment significatiu. Així com el 2019 també es va tancar amb un saldo positiu similar, que se sustentava essencialment a l’arribada de persones provinents de l’estranger, en aquesta ocasió el guany ve derivat sobretot del creixement de persones vingudes d’altres comarques, que suposen pràcticament dos terços de aquesta nova població. Un aspecte que aniria molt directament lligat a l’impacte de la pandèmia que, amb les restriccions, ha empès molta població de grans àrees urbanes cap a comarques menys denses, com seria el cas. Com a conseqüència d’aquests moviments territorials, el Bages va acabar tenint 1.681 residents nous, amb el pes clarament situat en persones vingudes d’altres àrees de Catalunya, d’on van arribar més de 3.000. La Cerdanya és la comarca que, percentualment, més va veure incrementar la població. En total, va rebre 45 nous residents per cada mil habitants: en xifres totals, 835 persones. D’ells gairebé 41 procedien d’altres punts de Catalunya, mentre que cinc venien de l’estranger. Pel que fa a les migracions amb la resta de l’Estat, el saldo és negatiu, ja que hi ha més persones que se’n van anar que que van arribar (-0,6 per mil). L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, també als Pirineus, són la segona i la tercera comarca amb els percentatges més elevats. Es tracta, doncs, d’una tendència general al conjunt de Catalunya. És el que s’extreu de les dades de moviments migratoris del 2020, que recentment ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). És a dir, les xifres sobre els desplaçaments de les persones per canvi de residència entre un municipi català i qualsevol altre de Catalunya, de la resta d’Espanya o de l’estranger. El pes majoritari de nous residents arribats d’altres comarques es dóna tant al Bages com al Moianès, Berguedà, Cerdanya, Solsonès i Anoia. L’única excepció és l’Alt Urgell, on el pes del guany de població recau sobretot a la vinguda de l’estranger. En el cas concret de la Cerdanya, que, com es deia, és especialment rellevant, cal destacar que el pes de la població arribada d’altres comarques catalanes el 2020 és del 90% del total. Al conjunt de Catalunya, el 2020 es van registrar 243.566 canvis de residència entre municipis de Catalunya, xifra que representa una disminució del 8,2% respecte a l’any 2019. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat ), el 2020, per efecte de la pandèmia de la covid-19, han disminuït els fluxos migratoris, tant els interns de Catalunya com els que tenen com a origen o destí la resta d’Espanya i l’estranger. El saldo migratori total per a Catalunya és de 47.553 persones (disminució del 58,2% respecte del 2019), com a resultat de l’aportació de la migració procedent de l’estranger (56.524) i de la resta d’Espanya (8.971). Els fluxos migratoris dins de Catalunya són els que menys han disminuït respecte a l’any 2019 (-8,2%). Pel que fa als fluxos migratoris amb la resta d’Espanya el 2020, el saldo ha estat de signe negatiu. Les emigracions (51.759) superen les immigracions (42.788) i dóna per resultat una sortida neta de 8.971 persones, valor que representa més del triple que el de l’any anterior. Pel que fa a les migracions amb l’estranger, s’han registrat 118.760 immigracions i 62.236 emigracions. El balanç resultant és de signe positiu, amb un saldo net de 56.524 persones.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here