«No ha tocat res, oi?» demanava ben entrat ahir al matí Mari Carmen Narváez a un venedor de l’administració número 8 de Manresa, a les galeries del Carrefour. Havia anat a comprovar «números que ja tenia» d’altres sorteigs, i ho aprofitava per posar-se al dia de la Loteria de Nadal que feien en directe i que es podia veure per la pantalla del local. Un home comprovant números a l’administració del Carrefour | JEV El sorteig ja s’acabava. I no, de moment no li havia tocat res. Com ella, n’hi va haver d’altres, en un degoteig constant de persones que es dirigien a finestreta a preguntar o s’acostaven al televisor per comprovar ells mateixos els números premiats que apareixien a la pantalla, fins que se n’anaven desil·lusionats . Aquesta gestió la pots fer en aquesta direcció. «Tinc 40 dècims», explicava el Jordi, de Castellgalí, que preferia no donar més detalls de la seva identitat. «Són compromisos de fa molts anys, que ja no deixes», afegia mentre repassava els números que tenia apuntats en un paper i els comparava amb els de la pantalla. «De moment, res». Grossa ja se sabia, i faltaven quatre cinquens per sortir, però tenia poca fe. «Algun cop toca, però costa fer la pau». No obstant, no perd l’esperança, «que per això jugo cada any!». Tant la Mari Carmen com el Jordi explicaven que s’havien aturat aprofitant que havien anat al Carrefour a comprar. Van trobar l’administració oberta en un dia de vaga que va mantenir bona part dels negocis de loteria amb la persiana a baix. De fet, no se la tenien en sentit estricte, però no treballaven, ia la porta havia penjat el rètol de «tancat per assumptes propis» amb la consigna «loters en lluita». És el cas de l’administració Bonavista de Manresa, entre moltes altres, o la Mina de la Sort de Súria, que fa dos anys va repartir 8 milions de la Grossa de Nadal i ahir estava tancada.
El 89109, un cinquè premi de la Loteria de Nadal, ven un dècim a Piera «Jo els dono tot el suport», assegurava David Fernández, responsable de l’administració ubicada al Carrefour, que precisament justificava l’obertura del seu establiment pel fet que està emplaçat a una superfície comercial, amb qui també té contracte. Protestaven pel poc marge de benefici que diuen tenir per cada butlleta venut, que és del 4% i la resta és per a Loteries i Apostes de l’Estat. Els loters demanen el 10%. I és que, «fa 17 anys que això no es toca», lamentava Fernández, «i en tot aquest temps s?han encarit els lloguers, hem pujat els sous dels treballadors, el preu de la llum s?ha disparat, han ampliat els punts de venda…, i nosaltres seguim amb aquest marge congelat». Van decidir plantar-se el dia del sorteig de la Grossa «que és quan podem fer més xivarri». De fet, és un dels dies que es ven menys, però alhora, dels que hi ha més feina, apuntava Fernández. Fins que el sorteig no s’acaba «la gent està parada, però a mitja tarda ja es comença a moure per venir a cobrar o comprar loteria de Reis» si amb la de Nadal no hi ha hagut sort. El tercer premi, juntament amb Malgrat el suport, l’administració del Carrefour va viure aliena a l’atur, però amb la decepció de no haver repartit cap premi. I això que se li van acostar. “Ha anat d’un número que no repartim el tercer”, lamentava Fernández. I és que va sortir premiat el 19.517 i en aquesta administració s’havia venut el 19.917. Per la coincidència dels dos últims són cent euros per desè quan podrien haver estat 50.000, apuntava Fernández, que ara ja té la vista posada en el sorteig de Reis. «Em faria molta il·lusió donar un premi gros, si és possible amb els números íntegres o que més venem per finestreta perquè voldria dir que els diners es queden a Manresa i l’entorn». Aquesta vegada no ha pogut ser, però qui sap si a la propera ho poden celebrar junts amb Mari Carmen, Jordi i tants altres afortunats.
