«Tots estem cansats, però alhora molt satisfets del que hem aportat»

0
161

Pere Martí va estar treballant en els pitjors moments de la pandèmia possiblement al lloc més indesitjat, responsabilitzant-se de l’atenció a les residències des del Departament de Drets Socials. Mitja pandèmia la va viure en aquest departament, ia la segona meitat, en la coordinació de la logística de la vacunació a la Catalunya Central. Quina experiència a les residències? I quin canvi, la vacunació? Lexperiència de residències va ser forta. Va ser una feina apassionant, molt dura, però una de les experiències de treball en equip més apassionants de la meva vida. I la coordinació logística de la vacunació també ha generat aquest treball en equip? Sí, vaja! Facilitar la feina a les persones que són a primera línia m’ha semblat apassionant des del primer minut. Treballar en equip, i en una situació com aquesta, ha estat molt positiu. Tots estem cansats, però alhora molt satisfets del que s’ha aportat. Entre els que viviu la pandèmia des de l’interior del Departament de Salut els ha sorprès el rebrot? Tots sabíem que hi hauria variants. Aquestes noves formes s’estan gestant a llocs del món on el percentatge de vacunació no era tan elevat. I aquest és el debat de sempre, que si no ens vacunem, tot això pot passar. De tota manera, també ens arriben notícies positives en el sentit que aquesta variant és ràpida en la transmissió, però no tan agressiva. Havíem deixat els grans llocs de vacunació, al setembre o l’octubre, i en poques setmanes han hagut de tornar a obrir-se. Complicat? Per sort, era molt recent. A la regió de Catalunya Central prenem la decisió de tancar els punts de vacunació el 30 de setembre. Primer vam pensar que ens havia baixat l’assistència a l’agost pel tema de vacances, però és que al setembre vam veure que la gent no va anar als punts de vacunació. Van decidir tancar i vam passar a vacunar a ambulatoris, a punts de vacunació habitual de la grip i alguns punts de Manresa com el convent de Santa Clara i la FUB, i vam aguantar perfectament. Però va arribar el moment de la tercera dosi i vam decidir tornar a obrir. No és igual, però semblant. Ara, vam tornar a obrir i estàvem molt més musculats. Millor que no patim cap altra pandèmia, però si arribés, ara ens trobaria més preparats. Em deia que estava cansat. Vostè és dels que no han pogut fer vacances? De vacances hem pogut fer a l’estiu, aleshores semblava que ja hi era. Vam fer vacances, però no vam poder desconnectar. I això és el que trobem a faltar. Vas amb el mòbil a la butxaca perquè poden passar coses. Als professionals de primària els dic haurem de veure com fem un protocol de desconnexió del telèfon i del correu electrònic. Hi ha hagut la sensació d’estar en una situació extremada d’emergència? Crec que encara hi és. Tenim la sensació de viure en una situació molt greu. Han tingut moments complicats en la gestió d?espais, cues, vacunes… No ha estat fàcil. Ho explico metafòricament. Imaginem un restaurant. Una de les coses que sempre veig complicat és com sap quina quantitat ha de comprar per a una nit de dissabte. Fa mesos que intentem un impossible: saber el comportament de la gent a l’hora de vacunar-se. Ara hem fet un joc de cintura, de vegades diari. A farmàcia li has de dir tantes vacunes cap a un lloc de vacunació, i has de creuar els dits pensant que hauràs encertat. És molt difícil i crec que som dels que hem perdut menys vacunes.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here