Una comarca envellida tocada pel primer gran brot explicaria la mortalitat al Bages

0
144

Una combinació entre el punt d’eclosió de la pandèmia i l’estructura social de la comarca serien factors que explicarien per què el 2020 va ser el territori de tot Catalunya que va registrar, de llarg, un creixement més accentuat de defuncions en relació amb l’any. anterior (prepandèmic). Un augment que va ser generalitzat a tot el país; que encara que no es pot atribuir íntegrament al coronavirus és evident que aquest va ser el seu element fonamental; que va tenir una plasmació territorial molt variable, però que al Bages es va disparar. Tal com ja va explicar aquest diari (vegeu edició de l’11 de desembre) aquesta comarca va encapçalar, de bon tros, el rànquing d’increment de defuncions en relació amb les xifres del 2019. Mentre al conjunt de Catalunya la pujada va ser del 23,61% , al Bages hi va haver 645 morts més que l’any anterior, fins a sumar un total de 2.338, el 38,10% més. Només s’acostava el Pallars Jussà (+37,2%), però la resta de demarcacions ja se situaven per sota del 30% i més de la meitat de les comarques (23, en concret) per sota del 20% d’augment. Per què aquesta incidència tan accentuada? Per a Teresa Sabater, directora de sector Bages, Berguedà, Solsonès i Moianès del CatSalut (i que ocupava el càrrec de gerent en funcions durant la pandèmia) l’explicació, que deixa clar que «no parteix de cap estudi científic», sinó del que es va viure de primera mà, es podria trobar en una convergència de factors. «D’entrada, cal tenir present que la Catalunya Central és l’àrea que va rebre els primers grans focus d’eclosió de la pandèmia», recorda, «com és el cas molt clar que tothom recorda d’Anoia», que al març del 2020 es converteix a la primera zona, concentrada a la Conca d’Òdena, on va haver de decretar-se un confinament just abans del general, «per l’aparició del que va ser el primer brot de gran envergadura del coronavirus a Catalunya». Aquest brot d’Anoia, explica Sabater, «se’ns va estendre ràpidament cap al Bages». A partir d’aquesta circumstància, s’hi afegirien altres elements, «però principalment dos que, a més, hem de situar en el context de la primera onada. És a dir, als inicis de la pandèmia a Catalunya, que, com hem dit més d’una vegada, ens va venir com un tsunami. Coneixíem molt poc el virus i com havíem d’actuar. Es van fer mans i mànigues per afrontar-ho, però ens va passar per sobre, aquí ia tot arreu». Per tant, ja hi havia a la fatídica combinació un focus especialment virulent i concentrat d’un virus que en aquell moment encara s’afrontava amb molt de desconeixement. I què ho agreuja mortalment al Bages? Per a la directora del sector del CatSalut aquí se sumen dos trets propis de la comarca que, per exemple, el diferencien d’Anoia, que d’entrada va l’epicentre d’aquell primer impacte: «D’una banda, que parlem d’una comarca amb una piràmide força envellida, més, per exemple, que Anoia, ia més amb un nombre de places de residència molt gran. Té un dels índexs més alts de places per habitant». Teresa Sabater exposa que la mortalitat en aquell moment de gent en residències va ser molt alta: «quan, en aquesta primera eclosió, el virus entrava a un centre residencial era molt difícil aturar-lo i l’impacte era molt gran. És dels àmbits on ho vam passar especialment malament, perquè en aquests moments no sabíem com aturar-ho». De fet, mirades al detall les xifres de defuncions del Bages del 2020 reforçarien aquesta hipòtesi de factors. De les 2.338 que es van registrar a la comarca (per còvid o qualsevol altra malaltia), el 75% corresponien a la franja d’edat compresa entre els 71 i els 95 anys (1.775). Si encara ho ajudem més, només entre els 81 i els 90 anys hi va haver prop d’un miler de víctimes mortals (956), que suposa el 40% del total de la comarca. I si el concentrem a la franja de cinc anys més castigada, d’entre 86 i 90 anys, suposa per si sola (570) una quarta part del total de defuncions al Bages el 2020. Quatre setmanes crítiques Quant a la concentració de gran part de l’impacte mortal del coronavirus en l’eclosió de la primera onada, les xifres setmanals de defuncions a la comarca l’any passat són força eloqüents. Entre les setmanes 13 i 16 (del 23 de març al 19 d’abril) es van registrar 532 defuncions, gairebé una quarta part de les que hi hauria tot l’any. A cadascuna d’aquestes es va superar el centenar de morts, començant per la del 23 al 29 de març (n’hi va haver 128), quan es complien quinze dies de l’eclosió del focus de la Conca d’Òdena. La setmana més fatídica al Bages va ser la del 30 de març al 5 d’abril, amb 143 defuncions. D’altra banda, reforçant la hipòtesi de factors, cal dir que al Bages el 23% de les defuncions es van registrar a residències sociosanitàries, mentre que la proporció de la mitjana de Catalunya va ser del 21%. A la comarca, el 44,5% de les morts van ser a centres hospitalaris (a Catalunya el 50,5%), i el 25% a domicilis (pel 22,5% a Catalunya). La directora de sector Bages, Berguedà, Solsonès i Moianès del CatSalut subratlla que a les residències «tenim, majoritàriament, gent molt vulnerable» i reitera que «ens va agafar l?impacte d?una onada territorialment concentrada en un moment, inicial, de molt menys coneixement de la malaltia, perquè a les onades posteriors s’han anat incorporant, fruit de l’experiència prèvia, noves mesures, com ara les sectoritzacions». I també eines «que en aquell moment pràcticament no disposàvem. Per exemple, a les onades posteriors el que ha estat una eina fonamental ha estat el fet de poder fer PCR en tots els contactes estrets, de manera que podies tallar cadenes de transmissió». I, és clar, Teresa Sabater destaca la importància capital, l’últim any, de la vacunació «que ens ha ajudat a tenir una gran estabilització». En aquest sentit, i encara que sense disposar encara de dades definitives, Sabater creu que en aquest 2021 que ara tanquem «hi haurà hagut un impacte més homogeni, malgrat no dubto que estarem encara per sobre de la mitjana de Catalunya, igualment motivat per la estructura poblacional que tenim. Una regió sanitària amb un envelliment clarament més gran que, per exemple, l?àrea metropolitana».

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here