La Catalunya Central guanya població el primer any de pandèmia i la Cerdanya és la comarca líder al país

0
129

Totes les comarques de l’àrea d’influència de Regió7 van guanyar població durant el primer any de la pandèmia, el 2020. Així ho reflecteixen les dades del padró de població a data 1 de gener de 2021, que són els darrers Institut Nacional d’Estadística ha realitzat oficials , publicades recentment. Un increment, el que s’ha registrat a l’àrea central, que encara és més significatiu si es té en compte que, al conjunt de Catalunya, es va produir un descens del 0,22% (17.117 persones menys). En conjunt, les set comarques de l’àrea de Regió7 han sumat 2.837 habitants més, fins a situar-se en un total de 412.604 (una pujada del 0,7%). I d’aquestes, destaca notablement la Cerdanya, ja que ha esdevingut la demarcació que, en xifres relatives, l’any de l’arribada de la covid va guanyar més població de tot Catalunya. En relació amb la població que tenia a 1 de gener de 2020, un any després ha sumat 705 habitants nous, fet que ha suposat un augment de gairebé el 4%. Suma que encara és més significatiu si tenim en compte que aquest guany d’empadronats ha portat la comarca a superar els 19.000 habitants (concretament, 19.230). És la xifra més alta d’empadronats que la comarca ha tingut, com a mínim, en els darrers 46 anys (a l’Idescat apareixen dades fins al 1975). En aquest període de temps, la Cerdanya havia arribat a superar en una ocasió aquest llindar (el 2012 eren 19.047), però posteriorment va arribar a caure fins als 17.623 (el 2017). Per tant, en només quatre anys ha guanyat 1.607 empadronats, un augment del 9,1%. De fet, aquesta comarca va començar al segle XXI amb 5.000 habitants menys que ara (el 2000 es va tancar amb 14.055). Darrere de la Cerdanya, com a comarques on el nombre d’empadronats ha crescut més (en xifres relatives, respecte a l’any anterior) hi ha l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Baix Penedès, i en cinquena posició el Moianès. Aquesta demarcació de la Catalunya Central va sumar 324 habitants més (un increment del 2,33%), sent significatius perquè fan que superi els 14.000 habitants. Anoia ha guanyat un miler d’habitants i ha superat la xifra dels 124.000; el Solsonès menys d’un centenar (87, fet que suposa un increment del 0,64%), i el Bages 387 (+0,21%), cosa que consolida els 180.000 habitants. El Berguedà és l’última de les 34 comarques que registren un creixement en números relatius, ja que el nombre d’empadronats amb prou feines va augmentar el 0,06%. Aquesta demarcació va sumar 24 habitants més que al padró anterior, però són simbòlicament potents, ja que han arribat als 40.000. El Berguedà havia arribat a tenir prop de 44.000 habitants a finals de la dècada dels 70; va baixar dels 40.000 el 1990; va tornar a superar aquest llindar a l’alça el 2006 i el va tornar a perdre el 2015. La xifra més baixa d’empadronats aquests últims sis anys van ser els 39.013 del 2017. Moià, la capital que més creix Quant a les capitals, a el cas de Manresa torna a produir-se una disfunció molt lleugera a la baixa entre el que va aprovar el ple de l’Ajuntament i el que apareix al padró publicat per l’Institut Nacional d’Estadística, encara que manté la ciutat per sobre dels 78.000 habitants. Segons l’INE, la ciutat ha perdut entre els últims dos padrons 53 habitants, situant-se als 78.192. Per contra, el ple municipal del consistori manresà va aprovar al seu dia que a data 1 de gener de 2021 la capital del Bages tenia 78.231 habitants. La resta de capitals de les nostres comarques creixen en nombre d’empadronats, excepte Berga (perd 78 habitants, el 0,47%). En números relatius, la que creix més és Moià, que es fa fort en els 6.000 habitants (6.474, en concret) després de guanyar prop d’un centenar (+1,43%). La resta creix per davall de l’1%. A Igualada li serveix per consolidar-se als 40.000 habitants, ia Solsona i Puigcerdà, als 9.000. Bolvir creix a prop d’un terç Si es posa la lupa als pobles, cal tornar a la Cerdanya per destacar un municipi, Bolvir, que en un any ha incrementat gairebé un terç el padró. Sobre un total de 375 habitants que tenia registrats a 1 de gener de 2020, a l’últim padró n’ha guanyat 114 (un augment del 30,4%) i ara se situa en prop de mig miler. Entre altres variacions remarcables hi ha el cas de Navàs, que entre un i altre padró ha perdut 45 habitants i això ha fet situar-lo per sota dels 6.000 (5.973), encara que és un llindar que a efectes pràctics (administratius) no té cap incidència . Sant Fruitós segueix a la clara línia ascendent dels últims anys i és a menys de cent habitants per superar els 9.000 (n’ha guanyat 99 i s’ha situat en 8.936); i Sant Vicenç continua progressant camí dels 10.000 (ara en són 9.868). Gisclareny i Sant Jaume, quotidiana com a més petits Gisclareny manté al darrer padró oficial el títol de poble més petit de Catalunya, que va prendre en un altre municipi del Berguedà, Sant Jaume de Frontanyà, el 2017. Segons aquestes dades de l’INE, però, hi ha un frec. I és que l’estadística oficial diu que Gisclareny hauria guanyat un habitant, i n’ha passat a 27, mentre que Sant Jaume n’hauria perdut dos, i n’ha passat de 30 a 28. Vindria, per tant, d’un habitant. De fet, el Berguedà és una comarca de micropobles, ja que 6 dels 31 municipis tenen menys de 100 habitants. A banda dels dos esmentats, hi ha Fígols, la Quar, Castell de l’Areny i Capolat.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here