“Va ser un dia molt emotiu, molts plors, molt riure, també, moltes felicitacions i moltes abraçades”. Diumenge passat era l’últim dia que Eloi Hernández, actualment alcalde de Fonollosa i president del Consell Comarcal del Bages, es bestia amb els pantalons de vellut, la faixa, les espardenyes de vetes, la barretina, la samarra i es penjava el sarró. Als 34 anys, no deixa el teatre, i potser tampoc Els Patorets, però sí “penjo la samarra” com a Lluquet dels Pastorets de Calaf, ha explicat. La representació que es fa en aquesta població és una de les més conegudes i populars del país. Ha interpretat des del 2010 aquest paper a Calaf i abans ja ho havia fet a Fonollosa, el seu poble. Eloi Hernàndez deixa de fer un dels papers principals del popular text de Josep Maria Folch i Torras que es representa al Casal de Calaf, perquè en aquests moments “puja una sèrie de joventut que ho farà molt bé” i perquè “tinc 34 anys ” i estava interpretant un paper d’un noi que en la història teatral podria tenir entre 15 i 20. I mig de broma mig de debò, afegeix: “dilluns, després de la representació m’aixeco cansat”. El paper de Lluquet “és exigent”, assegura Hernàndez, tant a la part interpretativa com físicament. “Posem molt de ritme, és un no parar, pugem, baixem, enlaire l’escenari, entrant per la sala, baixant per l’escotell, corrent passadissos”. “Però de totes maneres, maquillat i ben afaitat, encara em veia”, indica mentre deixa anar un somriure. L’adéu al Lluquet La de diumenge no va ser una funció qualsevol. Fa temps que se sabia que aquest seria el darrer dia d’Eloi Hernàndez com a Lluquet. De fet, ell mateix ho havia plantejat fa dos anys, però la pandèmia va ajornar l’adéu, perquè l’edició del 2020 es va suspendre. A la platea del teatre del Casal, aquest diumenge hi havia familiars, amics, alcaldes del Bages, conseller comarcals i la consellera de Cultura de la Generalitat Natàlia Garriga. No va ser una funció qualsevol perquè en el moment en què Lluquet i Rovelló, els dos joves pastors que viuen les aventures dels Pastorets, canten uns cuplets li van afegir unes dedicades a aquesta darrera participació ia continuació la funció s’aturarà i Eloi Hernàndez es va dirigir al públic per explicar el comiat del personatge. Hi va haver un llarg aplaudiment, que va tenir una segona part quan, permetent una nova variació sobre el guió habitual, l’últim cuple no la va cantar amb el Rovelló, com sempre, sinó amb Isabeló, aquella joveneta que l’enamora a l’escenari. Isabeló ho va interpretar Marina Torra, actriu i cantant, i aquesta també va ser la seva última actuació. “Va ser molt emocionant, però vam aguantar amb dignitat fins al final”, afirma Hernàndez. “”Ara, el teatre per a mi queda a l’àmbit amateur” L’actual alcalde de Fonollosa i president del Consell comarcal va fer alguns passos al món del teatre professional amb un grup de teatre familiar de Lleida. Però la seva progressiva vinculació al món de la política el va anar allunyant d’aquest món: “Ara, el teatre per a mi queda a l’àmbit amateur”, indica, i no té la intenció de deixar-ho. Aquesta setmana estarà l’última funció dels Pastorets i sortirà a l’escenari de “pastor mut” (sense frases a dir) i assegura que també se sentirà satisfet. Al teatre es veu més fent teatre de text de comèdies que musicals, encara que aquest gènere l’entusiasma, assegura, però “és més complicat trobar actors que cantin, ballin i interpretin .” I vol mantenir-se vinculat als dos grups on fins ara ha actuat, al Grup de Teatre de l’Agrupació Teatral de Calaf ia l’elenc de Falta gent de Fonollosa. Perquè als escenaris, a banda de representar un paper, cal fer “un grup o d’amics, que q uedem, que sortim, que anem junts a veure teatre”. “El Lluquet és el paper de la meva vida” Eloi Hernàndez ha estat una dècada interprenent el Lluquet dels Patorets de Calaf, ha tingut diferents parelles com Rovelló i com Isabeló, s’ha enamorat del seu personatge fins al punt d’expressar que “El Lluquet és el paper de la meva vida”. No s’acabarà de desprendre perquè moltes de les expressions dels Pastorets s’han incorporat al seu llenguatge. I per algun d’aquests sopars amb amics, sempre quedarà aquella expressió enamoradissa temporalment desubicada que en Lluquet diu a Isabeló: “xerret de mel ensucrada”. Eloi Hernàndez assegura que “he penjat la samarra del Lluquet”.
