El monument franquista dedicat al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, ubicat a la plaça dels Apòstols, a prop del monestir, ja no hi és. En els darrers dies s’ha retirat discretament, fruit d’una negociació entre la direcció general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia i l’abadia de Montserrat, després d’anys de controvèrsia per la simbologia. El Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat va recolzar la rebel·lió militar de signe feixista contra el Govern de la Segona República Espanyola. Durant el franquisme, el 1958, es va erigir una cripta funerària, en un extrem de la plaça dels Apòstols, on reposen les restes de 319 combatents d’aquesta unitat militar franquista, juntament amb la bandera de la unitat. Al mateix espai hi havia una escultura de bronze sobre un petit túmul de pedra, representant un requeté malferit amb la mirada dirigida al monestir de Montserrat, amb la inscripció «Recorda’n l’exemple i el sacrifici. Terç de Requetès Verge de Montserrat. 1936-1939». Aquesta escultura és la que s’ha tret i ara només en queda el pedestal. De fet, amb aquesta acció s’ha complert un acord parlamentari. L’octubre passat, la Comissió de Justícia del Parlament va aprovar la retirada del monument, amb els vots a favor de totes les forces de la cambra, a excepció de Vox, que va votar en contra, i de Ciutadans, que es va abstenir. Es tractava de la segona vegada que la Cambra exigia la retirada. Ja ho va fer el 2018, però l?escultura no s?havia acabat retirant. La proposta de resolució, que va presentar el PSC, exigia retirar-la en el termini màxim de sis mesos. Tot i això, ERC i Junts van presentar una esmena per eliminar el termini, apel·lant que es tractava d’un procediment «complex». Finalment, fins i tot s’ha fet abans del mig any. Després de la proposta aprovada pel Parlament el 2018, l’Abadia de Montserrat va proposar al Memorial Democràtic retirar la placa i incloure un text explicatiu més llarg apel·lant que l’aixecament militar «va incitar una cruel guerra civil, de la qual va derivar una llarga dictadura franquista» i que la cripta «ha de servir també per recordar tots els morts de la guerra civil al front i la rereguarda, així com a les víctimes de la repressió del règim dictatorial». Tot i això, els socialistes consideraven que «resulta difícil pensar que es pugui donar una nova significació a l’escultura figurativa del requeté malferit», per la qual cosa es va tornar a exigir la seva retirada.
