Laura Garcia Garcia va néixer a Sant Llorenç de Morunys fa 30 anys i ara viu a Olius. Té Ciències Polítiques, estudia Dret, i mentre es preparava per ser funcionària d’habilitació nacional van sortir les bases per a la plaça d’interina a Calders i Castellcir, i la va obtenir. Amb experiència al sector de l’assessoria legal “buscava places de funcionariat associades a l’assessorament, i si em permetien treballar per un ajuntament i ajudar el dia a dia, millor”. El lloc on és «m’agrada molt», encara que manté l’aspiració de convertir-se en funcionària habilitada nacional, però per a poblacions petites. Calders i Castellcir són dos pobles i petits. Això té un component de dificultat afegit? Hi ha procediments que són iguals a un lloc ia l’altre, i un cop t’has format per iniciar un expedient, això ja et serveix. També passa amb tasques anuals com l’elaboració del pressupost o l’aprovació de les ordenances, oa efectes de contractació. Això és bo perquè redueix una mica tasques que són paral·leles, però també n’hi ha de diferents i s’han d’anar fent per separat amb més feina. Què té d’especial treballar a petits ajuntaments? El contacte directe i constant amb els polítics, i també amb ciutadans, perquè segurament és molt més fàcil tenir una reunió amb el secretari de Calders o Castellcir que amb una ciutat com Manresa. Treballar en un petit ajuntament implica estar més en contacte amb les persones i els seus problemes. I això li facilita la feina? Sempre cal aplicar la llei, però la sensibilitat personal és diferent. No és el mateix gestionar la feina quan coneixes els problemes perquè te’ls han explicat cara a cara, que si ho han fet tercers o tens constància per la premsa, com pot passar a ciutats grans. De tota manera, li agradaria treballar en un ajuntament gran? De moment no m’ho plantejo, i ara com ara m’interessa més el dia a dia dels petits ajuntaments. És una professió prou valorada i reconeguda la seva? Als pobles petits, normalment estem ben valorats perquè saben de la nostra existència, a la qual ens dediquem, i sovint poden fins i tot valorar si fem bé o no la feina. En poblacions grans de vegades la gent no sap què és un secretari, un interventor, ni les seves funcions. Què és el més pesat? El que comporta més dedicació són els temes d’urbanisme i la formació en aquest àmbit. Si els que més es dediquen, com els arquitectes de la Generalitat, ja reconeixen que és difícil portar aquests temes, a un secretari-interventor que porta molts més assumptes, encara li costa més estar al dia de quin és el procediment que cal seguir o quin és la normativa a aplicar a cada tipus de sòl, per exemple. És l’àmbit on necessito més assessorament per part de la Diputació i la Generalitat. És necessària una formació continuada? Totalment. Els ajuntaments ja tenim alguna eina per estar al dia. Per exemple, la Diputació us informa, però de vegades també es contracten serveis externs perquè et mantinguin actualitzat de com gestionar l’expedient i de les novetats de la normativa.
