L´Ajuntament de Moià declara el Parc Municipal Bé Cultural d´Interès Local

0
45

L’Ajuntament de Moià ha declarat Bé Cultural d’Interès Local un dels espais més singulars i identificatius: el Parc Municipal. D’aquesta manera, no només es pretén dotar d’una eina de reconeixement i preservació per al futur, sinó que serveixi de punt de partida per posar-ho al dia i potenciar-ho. De fet, al ple municipal celebrat dimecres, en què es va aprovar aquesta declaració (per unanimitat), el regidor de Via Pública i Mobilitat, Sebastià Ferrer, va deixar clar que a partir d’aquest punt «hem de fer molta feina» . Entre d’altres, va citar l’elaboració d’un pla de millora i restauració d’elements vegetals, també l’elaboració d’un pla de millora i adequació de les infraestructures del parc: com són els camins, els parterres, el sistema de reg o la xarxa de clavegueram», així com la redacció d’una ordenança de protecció de l’arbrat i «un pla d’usos del conjunt del parc». El Parc municipal de Moià és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Té una extensió de 17.702 m2 en què es distribueixen dues glorietes neoclàssiques, una font modernista, monuments commemoratius «un de l’escultor Josep Clarà dedicat al tenor moià Francisco Viñas), un pou barroc, un estany amb una font de circuit tancat, camins i vegetació amb arbres centenaris de mida monumental (cedres, teixos, avets, xiprers, castanyers d’índies, roures…). El terreny fa dos nivells als quals s’accedeix per dos accessos, un al nord (pl. Pare Sagrera) i l’altre al sud (pl. del Moianès a prop de la ctra. de Manresa) on hi ha les instal·lacions infantils i l’escenari on es fan concerts i esdeveniments. La catalogació de protecció vol ser un punt de partida per actualitzar, regular i potenciar l’espai El Parc municipal de Moià va ser als seus orígens el jardí de la finca particular de Josep Coma, mort el 1915, paraire de professió i home de negocis. Des del 1935 és parc municipal. Aquest industrial moianès va engrandir les possessions de casa seva –cal Cristo– amb la compra el 1873 de diverses peces de terra que van constituir el seu jardí, on, a més de les flors i els arbres habituals, també tenia previst destinar una zona per a la plantació de vinyes . A aquests terrenys, Josep Coma va afegir, el gener del 1877, cinc solars estrets corresponents a la major part a l’actual plaça del Pare Francesc Sagrera, solars que estaven abandonats des de la crema de Moià del 1839. En un lateral de la seva propietat es va aixecar una fàbrica, una de les més importants de l?època a Moià. Es creu que cap al 1920 la fàbrica es va enderrocar, i en aquest emplaçament el 1977 es va construir l’Esplai per a gent gran. En morir Josep Coma el 1915 el parc va passar a l’Escola Pia, que anys després el va llogar com a casa d’estiueig a la família Ziegler. Entre els anys 1933-1935 es va formalitzar la compra del parc, promoguda per l’Associació Pro Monument a Francesc Viñas, i després de la guerra a passar a propietat municipal. D’aquesta manera, el 1934 es va inaugurar i per primer cop es va celebrar la Festa de l’Arbre Fruiter. Des del juliol de 1935 el parc es va obrir al públic, esdevenint un espai social, de festa i d’activitat popular, on s’ha aixecat la biblioteca i altres serveis de caràcter cultural i social. Al parc destaquen dues glorietes que estan inscrites en el marc romàntic de l’antiga casa Coma. Una és de planta circular i una altra octogonal.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here