La sisena onada de la covid està portant de cap algunes escoles i instituts de la Catalunya Central. Als confinaments d’alumnes i als canvis continuats de protocol, s’hi afegeixen les nombroses baixes de professors, que difícilment poden cobrir-se amb la borsa de suplents de què disposa la Generalitat, que no dóna a l’abast, cosa que obliga els centres a reestructurar horaris. ia tensar de la resta de personal que encara queda, a qui es demana que destini les hores de guàrdia o fins i tot lliures a cobrir les vacants per baixa. Amb la borsa buida no veuen altres solucions a curt termini que el que ja estan fent, tement que si la situació s’allarga, en algun moment es puguin arribar a col·lapsar. Una situació inèdita a la majoria de centres. «No ens havia passat mai», assegura la directora de l’escola Puigberenguer de Manresa, Alba Serra. «El dia a dia és dur i difícil de resoldre» per la falta de substituts, fins al punt que alguna vegada «hem hagut de deixar de fer algun reforç perquè aquest mestre ha passat a fer de tutor, i l’equip directiu, que normalment fem menys hores de classe perquè tenim més de despatx, ara també fem substitucions i el que és necessari per poder cobrir-ho tot», afegeix. «Des de direcció hem d’estar pendents de tot i de les novetats amb els canvis de protocol de les quarantenes dels alumnes», lamenta, si bé admet que «el departament ens ha respost sempre davant de qualsevol dubte que tenim». Assegura que “el telèfon no para de sonar”, i tot això “suposa un volum de feina extra que és complicat de gestionar”. Dels cinc professors de baixa que tenien fa uns dies en aquest centre van poder substituir-ne dos amb la borsa, i la resta «amb mestres de reforç o traient hores de reforç perquè el mestre pugui fer de tutor». «És evident que això ens treu molta feina que podríem estar dedicant a altres coses perquè hem de fer tasques de gestió de la covid en lloc de gestió pedagògica», sosté en aquesta mateixa línia la directora de l?escola pública La Font, de Manresa, Gemma Cassà. Tot i això, en aquest centre fins ara “ens hem anat sortint perquè no hem tingut molts mestres de baixa”. Van tancar la setmana passada amb una vintena d’alumnes confinats dels 430 que hi ha, i per això les classes s’han anat gestionant a través d’una aplicació d’Internet «perquè si estan en condicions puguin fer les classes en línia», afegeix. Especialitats difícils de cobrir A l’escola Setelsis de Solsona la setmana passada van poder substituir amb la borsa un professor dels cinc que hi havia de baixa. «Els nens estan ben atesos, però el professorat, en hores de guàrdia o que s’hauria de dedicar a tasques pedagògiques, hem d’anar a cobrir els companys que hi falten», explica la directora del centre, Elisabet Traveset. Això pot comportar haver de deixar de donar suport a les aules, desdoblaments o altres tasques de docència habitual, i si no es poden cobrir els mestres especialistes pot passar que es deixin de fer aquestes especialitats», apunta. Tenint en compte l’escassetat de substituts, «quan tenim un intent de no deixar-lo marxar perquè ens pot ajudar a cobrir una altra de les baixes encara que sigui d’una altra matèria», explica Traveset. A més, «d’aquesta manera evitem els moviments tan continuats i les adaptacions a tants canvis tant pels professors nous com pels alumnes». Els instituts tampoc no sortegen el problema. A l’IES Guillem de Berguedà de Berga, fa uns dies tenien entre 4 i 6 professors de baixa i la majoria no es van poder substituir perquè hi havia especialitats com a castellà o matemàtiques sense reserves a borsa, explica el seu director, Ferran Camprubí . En aquest centre cada dia hi ha tres professors amb guàrdies assignades, però si en falten sis hi ha hores que amb tots tres de guàrdia no es dóna a l’abast i cal tensar de professors que, sense estar de guàrdia, aquella hora no tinguin classe «i voluntàriament la destinin a fer substitucions». Tot i això, algunes d’aquestes classes a la pràctica es deixen de fer perquè el substitut no coneix la matèria que s’hauria d’impartir. En aquests casos, la situació es pot salvar si el professor que és a casa «es troba bé i es connecta virtualment, per la qual cosa el de guàrdia només va a l’aula a mantenir l’ordre». Assegura que “mai ens havíem trobat en una moguda com aquesta” en què “l’equip directiu pràcticament només ens hi dediquem”. El mateix passa a l’institut Lluís de Peguera de Manresa. Els alumnes confinats, si estan en condicions, segueixen la classe telemàticament «i com ja ho feien amb el confinament de l?any passat, ja ho tenen per mà», explica la directora, Assumpta Pla. I els professors, si estan bé «des de casa també posen tasques per fer i es connecten per a la classe o per resoldre dubtes, i si no, ho fan per correu electrònic». En aquest centre, amb la covid «anem una mica escanyats però no hem arribat a cap col·lapse». Si cal, els alumnes de Batxillerat poden quedar-se soles estones. Els d’ESO no. Les concertades, sense borsa La problemàtica s’agreuja a les escoles concertades, tenint en compte que no poden acudir a la borsa de professors de la pública. És el cas de l’escola Llissach de Santpedor, on de moment la situació “és assumible” perquè les baixes que hi ha hagut han estat molt escalonades, explica el director, Ferran Riera. Pel que fa als alumnes, aquests darrers dies hi ha hagut una vintena de casos (cap a un 6% del total). «És una situació que es pot sostenir si el volum de professors de baixa no és gaire gran», apunta. Si no, «potser hauríem d’ajuntar grups o anar a ajudar un altre tipus de personal com la psicòloga del centre o algú que pugui estar amb els alumnes». Diu que també s’hauria d’analitzar la possibilitat de tensar de professors de secundària com ha apuntat el departament a la concertada, una alternativa que Riera veu bé per poder ampliar el ventall. Pel que fa a la quarantena dels alumnes, es lamenta que «tants canvis de protocol són terribles», entre altres coses pels avisos continuats de les novetats als pares. «Ens genera molt estrès perquè també hem de fer els TAR, i en tenir alumnes a l’aula ia casa les classes s’hagin d’organitzar diferent». Està convençut que els centres se’n sortiran, «però amb una sobrecàrrega de treball per als professors i el personal d’administració i serveis. És necessari molt més esforç per aconseguir els mateixos resultats». El professorat tem pel rendiment acadèmic dels alumnes si els confinaments s’allarguen Tot i que el nou protocol fa més lax el confinament a les aules, una situació inestable com l’actual podria afectar negativament el rendiment acadèmic si s’allarga massa. En general, per ara això no es veu, però la possibilitat està segons coincideixen la majoria de professionals dels centres consultats per aquest diari, que defensen la presencialitat sempre que sigui possible davant un sistema mixt amb alumnes confinats i altres a l’aula. Ralenteix ritmes, «i si a cap part del gener ens hagués passat a l’abril encara seria més dramàtic», apunta el director de l’IES Guillem de Berguedà de Berga, Ferran Camprubí. Per exemple, «alguns exàmens s’ajornen, i d’altres es fan igual i els que estan confinats ja ho faran quan puguin…», però això pot provocar una acumulació «que haurem de planificar bé». També «hi ha sortides programades que s?han de deixar de fer o activitats que haurem d?ajornar», diu la directora de l?escola Setelsis de Solsona, Elisabet Traveset. De totes maneres, i pensant en els alumnes grans «qui vol rendir sense perdre el temps ho farà amb còvid o sense», apunta Assumpta Pla de l’institut Lluís de Peguera de Manresa. «Potser s?hauran d?autorregular més, però el contingut, el procediment i el suport del professorat ho tenen igual». El director de la Lisach de Santpedor, Ferran Riera, veu el que és positiu: «Ens trobem davant de noves circumstàncies a les quals ens hem d’anar adaptant, i per si mateix, això ja és educatiu». El sindicat USTEC demana agilitat i nomenaments diarisEl sindicat USTEC-STEs, que és el majoritari en l’ensenyament a la Catalunya Central, reclama al departament que els nomenaments de professorat substitut de la borsa siguin diaris, atès que molts centres «estan desbordats», sosté la delegada en aquest territori, Ester Plans. També apunta la necessitat que siguin a jornada completa perquè en un mateix centre es poden posar malalts diversos mestres el mateix dia, i així podrien fer la cobertura que convingués. Finalment, Plans critica «un sistema burocràtic que se’ns menja», i que considera massa lent a l’hora de reincorporar a la borsa substituts ja recuperats de còvid.
