«Les empreses ens hem de sentir acompanyades»

0
116


D’empreses que es dediquen a fabricar ascensors i elevadors n’hi ha poques. Que tinguin la seva seu a la Catalunya Central encara és més excepcional. Les grans empreses del sector han trobat a Inauxa, amb els germans Manel i Maite Romero al capdavant, una gran aliada. Maite Romero ha tingut una projecció notable com a presidenta, el 2018, del Rotary Club Manresa-Bages, entitat on es manté activa. També molts la coneixen com a esportista, aficionada i practicant del ciclisme i del running.

No deixa de ser singular una empresa que fabrica ascensors al Bages, tot i que el nom de l’empresa normalment no el visibilitzem.

Aquests aparells que fabriquem es comercialitzen, majoritàriament, amb el nom d’importants marques, més de seixanta diferents repartides per tot el món. Els inicis són a Sabadell i el 1975 tota la família vam venir a viure a Navàs. És aquí on el meu pare decideix deixar de muntar i fer manteniment per passar a ser fabricant.

El vostre pare va tenir molta empenta a l’hora de decidir de muntar l’empresa.

El pare va treballar des de molt jove muntant i mantenint ascensors per a una multinacional. Era una persona molt emprenedora i lluitadora, amb una visió increïble. Ell va decidir crear la pròpia empresa amb un criteri molt exigent de qualitat. Va crear un producte molt innovador mecànicament i va pensar en una fàbrica per al seu producte.

Costa molt fer-se un forat en un sector on hi són presents grans empreses?

Nosaltres no som competència de les multinacionals, treballem amb les multinacionals. Elles tenen una integració vertical, preparades per a tot el procés, però hi ha projectes que no tenen dissenyats i que les seves fàbriques no estan preparades. Sempre hem fugit de treballar per a algú, preferim treballar amb algú, amb el nostre propi producte. La constància de la feina ben feta ens ha permès que grans marques confiïn en nosaltres.

Sou una empresa especialitzada i disposada a créixer més, però un dels entrebancs és la falta de personal preparat.

Costa moltíssim trobar operaris, mecànics preparats. Tenim el mateix problema per incorporar més tècnics. Trobar mà d’obra formada és difícil.

Falten centres on formar-se?

Potser el que falta és gent que es vulgui formar en aquest sector. El jovent que puja potser no vol treballar en una fàbrica, però és important tenir mà d’obra formada. I cal que se’ls motivi a treballar en fàbriques de la zona.

Detecta voluntat emprenedora de les noves generacions?

Hi ha moltíssim jovent emprenedor, moltíssim, no únicament amb visió industrial. Crec que tenim un bon planter. Hi ha una part important del jovent que pot fer molt pel país.

Faci’ns una proposta per avançar en la reindustrialització d’aquesta zona?

Buf. Cal oferir oportunitats, obrir portes, donar ajudes, posar facilitats a les empreses que vulguin venir. És igual que siguin d’un sector o d’un altre. Cal que s’ajudi a trobar treballadors. Tot i que hi ha organismes que ho estan fent molt bé, cal analitzar per què no avancem prou en la creació de noves indústries.

La indústria va néixer a Navàs i s’ha fet gran aquí. L’aposta pel municipi i per la comarca us ha donat la raó. Visió de futur.

Sí, visió de futur. Ser en una zona com la nostra és molt bo, però les empreses ens hem de sentir acompanyades. En municipis petits com el nostre, hem vist com han anat desapareixent fàbriques i crec que, sense indústries, els municipis no poden créixer, ni millorar. Visió de futur és que creixi la quantitat d’indústries, sigui quin sigui el seu volum. Necessitem ser importants industrialment. Tot s’està enfocant molt cap al sector dels serveis i estem perdent part de la fortalesa industrial d’aquesta zona de Catalunya.

Quin futur veu per als edificis sense ascensor? N’hi ha d’antics que ho tenen molt magre per encabir-hi una instal·lació.

Aquest tipus d’edificis, amb anys d’antiguitat, estan, normalment, agrupats per zones. Per tant, hauríem de parlar més del futur de la zona que no pas del propi edifici. Zones importants de les ciutats deixen de ser allò que eren perquè no es rehabiliten els edificis. Tot i que no sempre és possible, en la majoria de casos es pot trobar una solució. Aquí sí que les administracions haurien de pensar un bon pla de recuperació de barris on es prevegin accions, com la col·locació d’ascensors.

Hi ha ascensors fabricats a Navàs en edificis tan simbòlics com la Sagrada Família, el Museu Nacional d’Art Contemporani de Catalunya, l’escola de negocis IESE o l’empresa Airbus.

Per a nosaltres tots els projectes són especials i únics, però és veritat que ens encanta formar part d’aquestes obres. Potser és una manera de reconèixer l’esforç que fem a Inauxa.

Sempre s’expliquen anècdotes en relació amb ascensors que s’espatllen. Ens en comenta alguna?

En una ocasió va ser el súmmum de l’ascensorista… Exposàvem en una fira internacional i, a l’aeroport, ens vam quedar tot l’equip tancat dins l’ascensor. Per sort va ser breu i no vam perdre l’avió.

Als ascensors de les pel·lícules hi passen moltes coses: converses intranscendents, mirades còmplices i, fins i tot, escenes pujades de to. Donen per a molt els acensors, oi?

Sí, és veritat. L’ascensor és, segurament, els mitjà de transport més utilitzat al món. Quan entrem en un ascensor és com entrar en un espai interessant, on el comportament canvia si vas sol, si vas acompanyat, si hi entra un desconegut.

És evident que disposar d’un ascensor no és cap caprici i que esdevé indispensable en múltiples ocasions.

Tinc molt clar que als edificis cal instal·lar ascensors. En ocasions, en edificis vells pot haver-hi el problema d’espai, però en cases unifamiliars i cases de poble ens topem amb problemes de caràcter urbanístic. Si se superen els metres edificables, encara que hi hagi espai, amb jardinet darrere de la casa, no donen el permís. Sempre he pensat que, en determinades circumstàncies, hi hauria d’haver excepcions.

Ni que hi hagi una persona gran o discapacitada no ho acceptarien…

No, és igual si tens problemes de mobilitat. Cal pensar que hi ha gent que no pot canviar d’habitatge per múltiples motius i l’únic que poden fer és adaptar l’habitatge on viuen.

És una llàstima perquè l’administració té subvencions per posar ascensors amb partides que sovint no s’exhaureixen.

Heu entrat en el món de les escales mecàniques?

No, gairebé tot que el que fa referència a les escales mecàniques ve fabricat de la Xina. Aquí, a Catalunya, no conec cap empresa que en faci.

Elevadors o escales mecàniques?

Els arquitectes urbanistes ho acaben decidint segons el perfil del terreny on s’actua. Aquí, en aquestes comarques, cada vegada hi ha més elevadors a l’espai públic.

Encara hi ha poques dones en empreses de perfil tècnic. Millorem?

Sí, crec que s’està millorant, i que segueixi així depèn de nosaltres, les dones. Per sort, cada vegada veus més dones interessades en carreres tècniques. Com a empresària, quan busco un professional, no especifico que sigui un home o una dona. Concreto les aptituds i actituds que busco. I això no és una cosa de ser home o dona.

Les seves inquietuds socials les visualitzem a través del Rotary Club Manresa-Bages, entitat que va presidir l’any 2018. Per què va decidir implicar-s’hi?

Perquè el Rotary agrupa gent com jo, amb les mateixes inquietuds. Perquè, ajuntant els nostres coneixements i treball, aconseguim generar un canvi en nosaltres mateixos, en les nostres comunitats i en el món sencer.

Vostè l’any 1998 va portar un pessic de molt bona sort a Navàs, amb participacions del primer premi de la loteria de Nadal que va comprar a Sabadell. Què en recorda, d’aquella experiència?

La recordo amb alegria. Fins aquell dia pensava que aquestes coses només passaven a la televisió. Va ser molt intens veure tanta gent contenta de cop!

Tothom té el que es mereix? No, però hauria de ser així.Millor qualitat i pitjor defecte? Empatia i empatia.Quina part del seu cos li agrada més? Totes per igual. Quant és un bon sou? El que paga la feina realitzada.Quin llibre li hauria agradat escriure? Les memòries de Steve Jobs. Una obra d’art. La Sagrada Família. En què és expert? Soc aprenent. Déu existeix? Sí. Què s’hauria d’inventar? Un remei per a les malalties.Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar. Víctor Küppers. Un mite eròtic. Un gladiador.Acabi la frase. La vida és… Per viure-la, no per veure-la passar. La gent,de natural, és bona, dolenta o regular? Bona. Tres ingredients d’un paradís. Natura, bon clima, autosuficiència. Un lema per a la seva vida. Estima el que fas.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here