La Generalitat obre la porta a la instal·lació de plaques solars a la runa del Cogulló

0
242

La Comissió territorial d’urbanisme de la Catalunya Central, presidida pel director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha aprovat inicialment aquest dimecres la modificació del Pla director urbanístic (PDU) de l’activitat minera al Bages. habilitar una zona per a dipòsit temporal de sal de rebuig, així com per permetre la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les instal·lacions mineres. Pel que fa a la compatibilitat dels usos miners en sòls no urbanitzables degradats o ja transformats per aquesta activitat amb la implantació d’instal·lacions per a la producció d’energies renovables, la Generalitat subratlla que ens trobem en un context d’emergència climàtica i de transició energètica». Per això, es considera raonable estudiar la possibilitat d’implantar un parc solar a sòls ja transformats pels usos miners, abans de posar en joc altres peces de sòl destinades a usos rústics. En definitiva, per fer compatible la proposta que promou l’empresa minera de crear un gran parc fotovoltaic al vessant sud de la runa del Cogulló de Sallent, projecte que Regió7 va avançar l’11 de gener de l’any passat i que el mes d’abril va topar amb l’informe desfavorable de la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat de Catalunya. L’argument que exposava aquest organisme (integrat dins de la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural) era, essencialment, urbanístic, en considerar la seva «incompatibilitat amb el planejament urbanístic vigent». Tal com va explicar aquest diari, el projecte, batejat amb el nom de Cogulló Solar Plant, plantejava omplir de plaques fotovoltaiques tota la cara sud del dipòsit, aprofitant-ne el pendent. És a dir, el vessant que mira cap a Santpedor i Manresa. Es tractaria d’una instal·lació distribuïda en 7 parcs o parcel·les al llarg d’aquesta cara sud, amb una superfície global de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts. Específicament, en el cas dels dipòsits salins, només serà possible la instal·lació d’una infraestructura d’energies renovables sempre que no comprometi ni endarreri el pla de restauració vigent, assumint que el futur del dipòsit ha de ser la seva extinció. El parc fotovoltaic que es vol impulsar haurà de seguir el procediment ordinari de tramitació d’aquest tipus d’infraestructures. La nova runa serà una extensió del des Fusteret de Súria Quant a la localització d’un dipòsit temporal de sal, l’àmbit inicial d’estudi abastava Súria i, més concretament, les immediacions de l’actual dipòsit del Fusteret. En termes de viabilitat, s’han descartat mesures com la d’incrementar el retorn de la sal a la mina (back-filling) o bé el transport fins a Abrera on ja hi ha el col·lector desdoblat, per manca de viabilitat. Segons la Generalitat, l’emplaçament d’un nou dipòsit temporal en superfície és l’única alternativa viable per donar resposta a l’escenari actual oa eventuals escenaris de futur on es produeixin romanents de sal de residu. S’han considerat dos grans grups d’alternatives possibles: al voltant del Fusteret o bé en discontinuïtat (a la capçalera del torrent de la Bogatella). Finalment, el document aprovat inicialment aposta pel recreixement del Fusteret i l’extensió en continuïtat cap a la zona de Cererols. Per a ambdues zones, es determina locupació en planta i lalçada màxima, lobligatorietat de la impermeabilització de la base i de làrea en contacte amb el Fusteret vell per qüestions ambientals, així com la garantia destabilitat dels dipòsits. A més de les condicions paisatgístiques, la modificació del PDU estableix que caldrà retirar el material dipositat una vegada finalitzades aquestes necessitats extraordinàries. Com a garantia, aquests àmbits, tant el creixement del Fusteret com Cererols, no es podran ocupar si no hi ha una autorització prèvia de la Comissió territorial d’urbanisme de la Catalunya Central, acreditant les circumstàncies extraordinàries que ho justifiquin. Tot i que, ateses les circumstàncies que motiven la modificació del PDU, es considera que la primera autorització ja està acreditada, caldrà tramitar un projecte d’actuació específica que requerirà l’aprovació de la Comissió. En l’autorització en sòl no urbanitzable a tramitar caldrà aportar els estudis tècnics que avalin l’estabilitat i la impermeabilitat de les actuacions. Un Pla Director modificat després de només tres anys i mig El PDU es va aprovar el 2018, per ordenar els espais vinculats al desenvolupament de lactivitat extractiva minera i el tractament de la matèria primera complint els requisits dexplotació de lúnic recurs miner del país, a que fos viable econòmicament, socialment i mediambientalment. El Pla garantia també l’encaix adequat de la segona fase del Pla Phoenix d’ICL Iberia, comptant amb la posada en marxa de determinades infraestructures en un horitzó temporal molt marcat. El 2020, Iberpotash va sol·licitar una modificació del Pla atès que s’ha produït un escurçament imprevist de la vida útil de la runa del Fusteret, on es diposita la sal de rebuig del procés que no té sortida comercial, avançant-se del 2026 al 2023. A més, es podria retardar la posada en funcionament del nou col·lector de salmorres a finals del 2024, quan es preveia per al 2021-22. El nou col·lector permetrà incrementar la capacitat d’evacuació de sal, perquè no l’ha d’abocar en dipòsits. Per tant, atès que el dipòsit del Fusteret arribarà a la seva saturació entre el primer i el segon quadrimestre del 2023 i que l’ampliació del col·lector de salmorres no estarà operativa fins a principis del 2025, hi ha un període de temps per al qual l’empresa concessionaria, per mantenir l’activitat, heu de buscar una solució alternativa per gestionar 5,6 Mt de sal. Aquest escenari podia implicar la paralització de la mineria al Bages i per això es considerava imprescindible dotar lactivitat duna zona de seguretat que permeti dipositar temporalment la sal de procés que no troba sortida comercial. El febrer del 2020 la Comissió de Territori de Catalunya va acordar iniciar la modificació del PDU de l’activitat minera al Bages. En principi, aquesta modificació afectava només el municipi de Súria i l’objectiu era trobar ubicació per al nou dipòsit temporal de runes salines. Tot i això, el desembre del 2020 Iberpotash va presentar a la Ponència d’energies renovables el projecte del parc solar fotovoltaic del Cogulló, de 30 MWp, a Sallent. La Ponència va emetre informe desfavorable perquè el PDU no contemplava aquest ús pels terrenys on es proposava ubicar el parc. Així, per poder complir els objectius del PDU quan es va aprovar, cal una modificació puntual que reguli una zona de dipòsit temporal de sal, que garanteixi la continuïtat del trasllat de la producció de Sallent i l’eventual concentració de l’activitat minera a Súria, possibilitant la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de lactivitat. L’anàlisi de les diferents alternatives havia de poder establir l’actuació que permeti una solució temporal fins que es pugui completar el trasllat total de l’activitat i la posada en funcionament de les infraestructures de tractament de sal per estendre el residu zero. Finalment, la modificació del PDU cerca una ubicació per al dipòsit temporal de enderroc salina i també estudia la compatibilitat dels usos miners amb la producció d’energies renovables en aquells sòls dels espais oberts ja transformats. Els municipis finalment afectats per la modificació són Cardona, Sallent i Balsareny, a més de Súria, on es localitzen instal·lacions mineres en superfície. Procés de participació ciutadana Paral·lelament a l’inici dels treballs de redacció de la modificació, es va impulsar un procés de participació ciutadana prèvia en què han participat un total de 39 persones. Les vostres aportacions s’han tingut en compte per redactar aquest document inicialment aprovat. El PDU se sotmetrà ara a informació pública per a tota la ciutadania durant 45 dies, seguit de consulta als ajuntaments afectats durant un mes. Amb les al·legacions que es rebin es donarà forma al document que la Comissió de la Catalunya Central aprovarà provisionalment. Laprovació definitiva correspondrà a la Comissió de Territori de Catalunya.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here