Urbanisme té previst estudiar aquest dimarts la modificació del Pla Director de la Mineria del Bages, un tràmit necessari per posar en marxa el projecte d’ICL per instal·lar una central solar a la runa del Cogulló de Sallent, al Bages, una muntanya de 48 milions de tones de sal i més de 500 metres d’alçada. Els ecologistes ho consideren “una prevaricació” i l’Ajuntament de Sallent té dubtes sobre el projecte. Veu oportunitats, però sempre que l’empresa compleixi la sentència que els obliga a retirar la runa. ICL vol aprofitar la cara sud de la runa per instal·lar set parcs amb una superfície de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts. El cost dexecució del projecte sha calculat en 18 milions deuros. El nou projecte d’ICL planteja omplir de plaques fotovoltaiques tota la cara sud de la runam salina del Cogulló, aprofitant-ne el pendent. Segons l’estudi, la instal·lació tindria una producció anual de 45 gigawatts. Qüestionen la sostenibilitat de la mesura Des de la plataforma Prou Sal, un dels seus portaveus, Jordi Iborra, denuncia que ICL torna a incomplir els compromisos. “Estan allargant la retirada de la runa”, lamenta. A més, recorda que es tracta d’un macro camp: “Una empresa gran que fa un camp de plaques gran, el que és sostenible també és discutible”. De fet, assegura que “el menys renovable que hi ha és posar plaques sobre un enderroc”. D’altra banda, Iborra lamenta que el govern municipal de Sallent, liderat per ERC, ho contempli com “una oportunitat”. “Fer unes activitats sobre la runa salina és continuar allargant l’agonia de la salinització del Llobregat”, ha afegit. El consistori creu que hi ha “incerteses” Per la seva banda, l’alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, creu que el projecte de camp solar pot suposar una “oportunitat”, però, alhora, és conscient que hi ha “moltes” incerteses” . “O hi ha restauració o no hi ha plaques solars”, ha deixat clar Ribalta, que considera que aquest projecte ha d’anar acompanyat d’un nou pla de restauració de la runa del Cogulló. En aquest sentit, explica que el projecte de les plaques s’ha de fer paral·lelament i “de manera compatible” amb la restauració de la runa. “El nostre dilema és, d’una banda, les oportunitats energètiques que poden generar les plaques, i, de l’altra, la reiterada de la runa i la millora de l’entorn, el medi ambient i les zones afectades”, ha dit. Per tot això, des de l’Ajuntament de Sallent asseguren que, en cas que la Comissió d’Urbanisme doni llum verda a la modificació del Pla Director de la Minera, des del consistori presentaran al·legacions al projecte perquè s’obligue a redactar un nou pla de restauració que sigui compatible amb la instal·lació de les plaques. Actualment, relata Ribalta, el pla de restauració és de dalt a baix i, en canvi, si porta endavant el projecte, “hauria de ser horitzontal. És a dir, que comencés pel costat oposat on s’instal·laran les plaques i que es treballi com un planter en forma de bancs”. Per la seva banda, ICL ha justificat diverses vegades que l’ús fotovoltaic que es vol donar al Cogulló és compatible amb la restauració de la runa salina, ja que, segons asseguren, la nova instal·lació tindria una vida útil més curta que el període de restauració . El camp fotovoltaic podria tenir una vida útil de 10 o 12 anys, mentre que la restauració del Cogulló es podria allargar uns cinquanta anys. Polèmica a la comarca Mentrestant, a Súria -on ara es concentra tota l’activitat minera-, ICL planteja tapar amb plàstics la runa inactiva de Cabanasses en lloc de traslladar-la al dipòsit del Fusteret, tal com està previst al programa de restauració de Súria i al Pla de Gestió de residus miners. La proposta d’Iberpotash –que ha enviat a la Direcció General d’Indústria– es fonamenta principalment per l’impacte ambiental que tindria el trasllat de residus. Aquesta proposta també xoca amb l?oposició dels ecologistes. Iborra lamenta que “en el moment que l’empresa ha d’invertir a executar sentències i començar a executar plans de restauració el que fa és buscar maneres per no fer-ho”. “Tot això té un cost que ningú vol assumir i el més fàcil és tapar-ho i m’oblido”, critica Iborra.
