D’aquí al 2050 el Bages haurà de multiplicar per cent la generació elèctrica actual a través de l’energia solar fotovoltaica. És l’horitzó a què hauria d’arribar la comarca per ajustar-se als objectius del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya i la Llei del Canvi Climàtic, derivats de la Unió Europea que preveu un sistema el cent per cent renovable en tres dècades, i sense haver dimportar energia de fora. Aquests càlculs es deriven d’un estudi realitzat per l’Agència Comarcal de l’Energia del Bages, segons el qual actualment només el 9,3% de l’energia elèctrica consumida al territori prové de fonts d’energia renovables, mentre que el nivell d’autoabastiment elèctric a través de renovables és del 12,3%, fet que fa que sigui una comarca altament importadora d’energia. Tot això fa «molt necessari» emprendre mesures per revertir la situació, apunta el conseller comarcal de Medi Ambient al Bages, Joan Zapata, tenint en compte que «l’emergència climàtica és un fet i cal actuar amb la màxima celeritat i decisió» . Es tracta d’accions globals que no només depenen d’un territori concret com el Bages sinó el conjunt, però més enllà de les necessitats climàtiques, «haurem d’adaptar-nos o haurem de comprar aquesta energia fora», sosté Zapata, atès que «els combustibles fòssils deixaran de ser viables, i hi ha previsions de tancar les nuclears cap al 2035. Per tant, tot girarà al voltant de les energies renovables». L’estudi conclou que és la fotovoltaica la que haurà de tenir un creixement exponencial. «Per circumstàncies geogràfiques és la que té més potencial», diu el conseller Zapata, perquè l’orografia no permet una gran presència de parcs eòlics, mentre que altres possibles fonts com la hidroelèctrica, el biogàs, o la termoelèctrica «també es contemplen però la seva pes específic serà molt petit», entre altres coses perquè algunes actualment són inexistents a la comarca. Aquesta transformació ha de canviar substancialment les produccions energètiques actuals, tenint en compte que en aquests moments, la hidràulica és la que té una potència més gran instal·lada a la comarca (17,1MW), seguida de l’eòlica (15MW), i la fotovoltaica (13 ,9MW). Les previsions indiquen creixements importants només per a les dues últimes, amb la idea que l’eòlica passi a generar una potència de 47,2 MW el 2030 i de 141,7 MW el 2050. Tot i això, la fotovoltaica és la que es dispararà multiplicant per cent la seva generació actual en tres dècades, per la qual cosa s’espera que produeixi 242,1MW el 2030, i 1.452MW el 2050. L’aposta, a les teulades Quant a la producció d’energia fotovoltaica, les dades actuals indiquen que només una quarta part prové de plaques solars instal·lades a cobertes (i pensades per a l’autoconsum), però es preveu una situació més equilibrada tant de cara al 2030 com al 2050, en què s’espera cap al 40% del total de potència instal·lada a cobertes i el 60 % a parcs solars sobre el terreny. En xifres, els 10,43 MW de potència generada actualment sobre el terreny passaran a 835,5 MW el 2050, mentre que els 3,45 MW que procedeixen de cobertes s’incrementaran fins a 616,8 MW. «Es vol promoure l’autoconsum», apunta Zapata, i s’estima que aquesta proporció del 40 i el 60 % és la més ajustada que es pot fer tenint en compte les limitacions per posar aquest tipus d’instal·lacions a cobertes, tant en la seva orientació com en el pes que poden suportar. Paral·lelament, «també s’estan promovent les comunitats energètiques, i en definitiva es vol empoderar la ciutadania en aquesta qüestió». 54.000 instal·lacions el 2050 Tot això, i segons les estimacions de l’estudi comarcal, això es tradueix pràcticament en 9.000 noves instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic al Bages de cara al 2030 i unes 54.000 de cara al 2050. als parcs solars sobre el terreny, el informe preveu 12 per al 2030 i 77 per al 2050 si es pren com a referència la potència mitjana de les 25 instal·lacions que entre el 2020 i el 2021 han sol·licitat la viabilitat d’emplaçament al Bages a través de la Ponència Ambiental que s’hi ha de pronunciar. Ara bé, si tots els nous parcs fossin dels considerats grans (de més de 15 hectàrees cadascun), d’aquí al 2050 n’hi hauria prou amb 41, i si fossin petits (de menys de 6 hectàrees), caldria més de 400. Quant a l’energia eòlica, es calcula que la seva producció al Bages s’hauria de multiplicar per 3 d’aquí al 2030 i s’hauria de tornar a multiplicar per 3 entre el 2030 i el 2050, fins a assolir els 141,7 MW previstos. Segons l’estudi, aquesta necessitat es podria cobrir amb 3 parcs eòlics d’entre 25 i 30 aerogeneradors, d’un diàmetre de 170 metres, i una alçada màxima de 200. A grans trets, i si es fes un repartiment proporcional, a cadascun dels 30 municipis del Bages li correspondria un aerogenerador i entre 1 i 2 grans parcs solars fotovoltaics o 16 de petits. «Com més dependència tinguem de fora, més encariment hi haurà». fonts renovables, serà l’ocupació de sòls que fins ara no s’havien hagut de destinar a la producció energètica, fet que implicarà consensos a escala municipal, comarcal, nacional i internacional. el conseller comarcal Joan Zapata, admet les reticències que alguns d’aquests projectes ja desperten en determinats sectors, si bé diu que en alguns casos els arguments es basen «més en sensacions que en dades reals». Per això s’ha volgut fer l’estudi, que, segons ell, constata les necessitats que ha de promoure projectes, especialment a nivell d’autoconsum, per fugir de la dependència actual i aconseguir els compromisos per al 2050, «que són una exigència europea». I és que, «si no aconseguim els objectius haurem de comprar l’energia fora, i com més dependència sigui de fora, més encariment», i això «a banda de les possibles sancions», sosté. En aquest sentit, diu que tenen un paper important els ajuntaments a través dels Plans d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), que ja tenen 20 dels 30 municipis del Bages, i que defineixen accions que cal emprendre a nivell local per aconseguir els objectius.
