El bisbat de Vic està disposat a negociar ia resoldre qualsevol possible error que hagi pogut donar lloc a confusions al registre de l’església de Sant Andreu de Maians i altres edificis adjacents que tant la mateixa Església com el municipi de Castellfollit del Boix consideren del seu propietat. Es tracta d’un dels casos de béns immobles immatriculats per l’Església que han estat denunciats per part de Unió de Pagesos, l’Associació de Micropobles de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, tal com va avançar aquest diari a l’edició d’ahir. Consideren que el bisbat s’ha apropiat indegudament de l’església i també de la casa rectoral, del cementiri i la plaça davant de la capella. L’Ajuntament de Castellfollit i els denunciants sostenen que aquest conjunt era propietat dels veïns de la pedania de Maians des del 30 de novembre de 1871, quan el seu propietari, el pagès Jaume Còdol i Ferrer, els va cedir en una escriptura signada en una notaria de Manresa. Tot i això, el 13 de febrer de 2012, el bisbat de Vic va immatricular aquests béns al·legant el seu ús per al culte catòlic des de finals del segle XVIII. Els denunciants sostenen que aquesta immatriculació es va formalitzar sense presentar cap mena d’escriptures o títols de propietat, sense passar per la notaria, i sense comunicar-ho ni a l’administració, ni als afectats, ni als feligresos. Feta pública la denúncia, el bisbat admetia ahir que «és veritat que ha aparegut un registre del terreny on hi ha actualment la parròquia del 1871, abans de la construcció de l’església», i davant d’això, «si hi ha una doble immatriculació o és incorrecta es negociarà a veure com es resol», segons apuntava el delegat de mitjans de comunicació del bisbat de Vic i rector de l?església en litigi, Xavier Bisbal. Tot i això, sosté que des de fa més de 150 anys que els terrenys en litigi han tingut un ús religiós i que l’església s’ha gestionat i pagat a través del rector i els seus feligresos. Assegura que la mantenen amb els donatius, i que també es fan càrrec de pagar la llum, l’aigua i tots els rebuts sense que surti de cap partida municipal. En aquest sentit, Bisbal addueix que «el dia a dia» des de fa 150 anys és que era propietat del bisbat i no del municipi, i si ara passa a mans municipals «significarà un canvi de funcionament de la parròquia i l’Ajuntament haurà de sufragar totes les despeses, però això s?haurà de negociar i parlar amb respecte». A parer seu, Bisbal defensava ahir que «el problema és com s’interpreta l’escriptura del segle XIX i cal veure el context perquè llavors tothom era catòlic i ara hi ha altres religions i moltes persones que no en són cap. A més, l’administració pública és aconfessional i no sé si tenen entre les missions mantenir les esglésies». En aquest sentit, Bisbal insistia que «crec que hi ha moltes qüestions per parlar si hi ha un canvi de titularitat». Xavier Bisbal és rector de l’església de Maians des del 2017, i ahir explicava que en aquest nucli, de poc més de 68 habitants, són pocs feligresos encara que l’església s’omple quan hi ha celebracions de casament, bateigs, comunions, funerals o per les festes del poble.
