El bisbat Vic nega «rotundament» les acusacions d’apropiació «fraudulenta» d’esglésies i béns, i afirma que el procés immatriculació de tots els béns, siguin espais de culte, cementiris, equipaments pastorals, rectories o altres, «s’ha fet sempre de acord, com no pot ser d’una altra manera, amb la llei vigent a cada moment». La diòcesi s’expressa així en un comunicat extens en què defensa «el dret de l’Església –com de qualsevol altra institució– a immatricular al seu nom aquells espais que considera que són seus». D’aquesta manera, vol donar resposta a les mobilitzacions, com la de dimecres passat a Maians (Castellfollit del Boix), en què el sindicat Unió de Pagesos i diverses entitats municipalistes van reclamar el retorn de béns que consideren que les diòcesis s’han fet seves de manera irregular. De fet, manifesta que aquest va ser un procés «completament legal i en cap cas no es tractaria d’una apropiació, ni expropiació, ni de bon tros un espoli: l’Església va registrar aquests anys el que documentalment li constava com a propi. I que, recordem-ho, no tenia cap propietari anterior al seu nom». El Bisbat de Vic –en línia amb el que explica la resta de bisbats i la Conferència Episcopal Tarraconense–, argumenta que les immatriculacions «han estat regularitzacions davant de registre de béns ja posseïts prèviament per l’Església, en cap cas apropiacions de cap ben aliè» , i que «la inscripció al registre de la propietat – immatriculació- no atorga el dret de propietat, només ho fa públic. A més, no és obligatòria». Al comunicat emès, el bisbat diu que és possible que en aquest procés «s’hagi comès algun error», i que si hi ha indicis que això sigui així, «com sempre hem dit, estem oberts al diàleg per aclarir cada cas particular». Així ho manifestem també en relació amb el conjunt parroquial de Sant Andreu de Maians», que és l’últim que ha estat denunciat públicament. Tot i això, la diòcesi considera que no es pot desqualificar de forma general un procés, el de les immatriculacions, «que, malgrat els milers de propietats de l’Església a Catalunya, implantada a tot el país de fa mil·lennis, el govern català només ha informat recentment de cinc reclamacions a tot el territori». En el mateix comunicat, argumenta que la immatriculació «és el procés de registre o d’inscripció d’un bé per primera vegada al Registre de la Propietat, procediment establert el 1870», i que quan s’immatricula una finca «significa, per tant, que cap particular la tenia registrada al seu nom anteriorment. Aquesta inscripció ofereix una presumpció de propietat que pot ser modificada per qui demostri un dret millor». El bisbat de Vic concreta que entre els anys 1998-2015, que són els que susciten la polèmica, va immatricular un total de 303 finques, i que en aquests darrers anys ha atès 2 peticions de particulars en desacord amb les immatriculacions, «que han acabat en acord total en un cas i en acord parcial a l’altre». Així mateix, manifesta que si amb aquestes immatriculacions “s’hagués comès algun error, no hi hauria cap problema per revisar el cas concret”. D’aquest període (1998-2015), el bisbat admet que es va procedir a immatricular, «d’acord amb les normes establertes», un nombre important d’Esglésies, però afirma que tot això «no es va fer de manera arbitrària: cada vegada que la Església va registrar un temple, va presentar la documentació que provava que allò era de titularitat eclesial i que coincidia amb el cadastre. Tot això, dacord amb la legalitat vigent i amb la supervisió professional duna pluralitat de tècnics independents i imparcials, com a tècnics del cadastre i els del registrador de la propietat». També exposa que a la demarcació del bisbat hi ha, aproximadament, 1.370 esglésies i ermites, «el 60% són de propietat particular, mentre que l’altre 40% es reparteix entre titularitat del bisbat i titularitat de les parròquies (pertany a l’Església). Per tant, més de la meitat dels espais de culte de la demarcació del bisbat pertanyen a persones privades i altres de particulars, encara que, en molts casos, se celebra missa i altres sagraments».
