«La meva mare viu a Bahmut amb la meva germana. A les 5 de la matinada, quan van començar els atacs, elles i uns veïns se’n van anar a refugiar al soterrani de l’edifici on viuen. No han sortit per por». Vladimir, veí de Manresa, parlava ahir a la tarda amb molta preocupació de la situació al seu país i, en concret, de les repercussions a la família. Ell, que té 71 anys, i la seva dona, Svetlana, que és de Rússia i en té 70, se’n van anar el 2014 de Bahmut per fugir de la guerra civil a Ucraïna entre el govern ucraïnès i les dues autoproclamades Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk , a l’est del país, després d’«estar un any sense dormir». Van arribar a Manresa i van viure dos anys i mig a la residència per a persones sense llar de la Fundació del Convent de Santa Clara. Ara són en un pis de la fundació, a qui agraeixen tota l’ajuda. Ella treballa de cuinera. Fa quatre mesos que s’hi va reunir la seva filla Veronika amb el seu fill de 12 anys, que va a l’escola Valldaura. Donen gràcies al fet que ella decidís marxar d’Ucraïna. «Sí, ara estaria amb la meva mare i germana al soterrani», comenta Vladimir. Tenien posat a la televisió un blocaire amb què s’informen del que està passant. Vladimir somreia, però era de nervis. A Kíev tenen una altra filla, que viu amb el marit i un fill. «Al matí van bombardejar a prop d’on viuen». La mare de la Svetlana, que també té 95 anys, viu a Donetsk. Mentre els seus pares culpen els dos bàndols a parts iguals i també critiquen la corrupció que existeix tant a Ucraïna com a Rússia, la filla és més contundent. «La invasió russa d?Ucraïna és terror internacional i una desgràcia nacional. No hi ha cap justificació», es lamenta. «Estem molt preocupats i ens solidaritzem amb el poble d’Ucraïna», rebla. Putin vol mostrar el seu poder Segons ell, l’atac de Rússia “és com Putin vol mostrar el seu poder”. Nataliya Tofan, que té 43 anys i va viure deu anys a Manresa, on ha deixat dos fills de 21 i 19 anys que estudien i treballen, coincideix amb ells. «És una demostració de poder per ensenyar els polítics europeus i els Estats Units que en cinc minuts pot atacar tota Ucraïna». Tofan va arribar a la capital del Bages sola. Va fugir d’Ucraïna per un tema personal i va fer reagrupament familiar. Vivia a Yvano-Franzivsk, a 200 quilòmetres de la frontera amb Polònia, on «justament avui han fet un míssil a l’aeroport militar. La meva germana viu a prop. Aquest matí he parlat i m’ha explicat que l’explosió ha estat tan forta que els vidres de les finestres s’han trencat». A parer seu, el fet d’atacar un punt relativament a prop de la frontera amb un altre país és una mostra que Putin no té filtre i que es pot esperar tot. La seva família, fa notar, és molt nacionalista. A casa sempre hem parlat ucraïnès». Recorda que els havia sentit dir que durant el comunisme qualsevol persona que utilitzés aquest idioma podia portar-la a una presó a Sibèria. «Tinc un record de quan tenia 9 o 10 anys. A casa de la meva tia vaig trobar una bíblia i em va prohibir que ho digués a ningú perquè la podien emportar a Sibèria. ¡Només per tenir-la!». Fa notar que «sabem què és viure en una dictadura. Patim molt. Després de trenta anys de llibertat no volem tornar per res». Tofan està convençuda que el conflicte que s’ha generat al seu país “no se solucionarà de manera diplomàtica”. Confessa, alhora, que entre les persones amb qui ha parlat «hi ha molta por. Por que els enverinin l’aigua ia un atac químic. Qualsevol cosa». Afegeix que el seu germà té dos fills de 27 i 21 anys i que «si els diuen que lluitaran hauran d’anar a la guerra». «Et prepares però no t’ho pots creure. Al segle XXI no és normal que passi això. Ha estat com si un lladre entrés a casa a les 5 de la matinada. No hi ha hagut una declaració de guerra abans ni res. Hi ha molta por i pànic», conclou. Regió7 també va parlar ahir amb el membre d’una família d’Ucraïna establerta a Manresa que va preferir mantenir-se a l’anonimat, igual que una noia que viu a Santpedor. «Han bloquejat els bancs» Ell, amic del Vladimir i del Svetlana, també va arribar a la capital del Bages el 2014 amb la dona i va fer reagrupament familiar per portar el seu fill. Ahir estava molt preocupat. Deia que havia parlat amb un oncle que té a Kíev i «m’ha explicat que els vidres de la porta del balcó es van trencar amb l’ona expansiva. Han bloquejat els bancs ia les benzineres hi ha cues de dos quilòmetres. Aquest matí ens han despertat les trucades de la família. La meva mare, la meva germana, la família de la meva dona. Avui ha començat la guerra. Ahir [dimecres per a lector] el president d?Ucraïna va dir que estiguéssim tranquils i l?endemà ha començat la guerra», manifestava amb pena. Com havien fet els seus amics de Manresa, coincidia a culpar els polítics d’aquesta situació i, en concret, els Estats Units i Rússia. «Van voler posar les bases militars a Ucraïna i el que han aconseguit és que les províncies prorruses vagin a la guerra», s’exclamava. Admetia que “estic molt estressat per aquesta situació, igual que la gent d’Ucraïna, que està molt estressada, preocupada i espantada”. La santpedorenca amb què va parlar el diari va arribar a Catalunya amb cinc anys i ja en fa més de vint que resideix amb la seva família, que va emigrar per millorar la seva situació laboral i econòmica. Tot i ser més catalana que ucraïnesa, manté la nacionalitat del país d’origen. Ahir comentava que, per part de la seva família al país en conflicte, «ens arribava que des de dalt els transmetien tranquil·litat i calma» i que les amenaces de Putin no anirien lluny. Ahir, evidentment, la sensació era molt diferent. A Sant Joan de Vilatorrada fa vuit anys que es va fundar l’entitat Ucraïna al Cor, que aplega mig centenar de famílies del municipi. La seva presidenta, Svitlana Hladiy explicava ahir que la situació al seu país els havia portat estar tot el dia pendent del telèfon i de les notícies. Feia notar que a Donetsk i Lugansk no tota la gent és prorrussa i que hi ha qui «ha hagut de fugir».
