La població ucraïnesa que va emigrar del seu país per raons generalment econòmiques viu el conflicte bèl·lic amb Rússia amb la preocupació més gran aquests dies. Diumenge al matí, els seus telèfons dels ucraïnesos residents al Bages bullien davant l’anunci del president rus Vladimir Putin de posar en alerta màxima les forces militars de dissuasió, amb les forces nuclears incloses, com a resposta a la pressió occidental i del OTAN. Els ucraïnesos emigrats temen els atacs militars, perquè als seus pobles i ciutats encara tenen família, pares, germans, cosins. Però la possibilitat que Putin faci servir armes nuclears i que la guerra sigui molt més tràgica i global, els aterreix. «Estem molt preocupats perquè ens arriben notícies que ens alarmen, com la decisió de Vladímir Putin de posar en alerta el seu armament nuclear», explica Maria Pasichnyk, una ucraïnesa veïna de Manresa que fa més de 10 anys que viu a la capital del Bages. «Els nostres familiars i amics que tenim a Kíev i altres poblacions ens demanen ajuda. És molt greu el que passa», assegura. El seu és un crit desesperat a la comunitat internacional perquè aturin la guerra. Els vídeos que els arriben de persones grans atacades per soldats i tants russos, o de famílies senceres assassinades a casa seva, els creuen una situació d’angoixa i d’impotència alhora. Només entre Manresa i Sant Joan de Vilatorrada hi ha una població d’ucraïnesos que pot superar les 500 persones. Molts han vingut cridats per la feina que els oferia l’empresa càrnia Mafrica, a Sant Joan. A través de l’Ajuntament d’aquest municipi s’organitza recollida de material de primera necessitat per portar a zones de Polònia en camions. Es demanen mantes, sacs de dormir, llaunes de conserva i tot tipus de menjar que no es pugui fer malbé i que sigui energètic, com a fruits secs, per poder traslladar-lo en combois humanitaris a les àrees que els països d’acollida estan organitzant. Tant a través de l’església com per altres vies es recullin diners que l’ambaixada trasllada cap a Ucraïna. «Els manca de tot», assegura Maria Pasichnyk, però especialment aquests productes bàsics i medicaments (Captopril, Nitroglicerina, calmants, analgèsics, talc, venes, medicaments per aturar la sang de ferides i medicines per combatre estat d’angoixa i per favor la relaxació , entre d’altres). Les recollides s’organitzen a la planta baixa de l’Ajuntament de Sant Joan a partir de dilluns a les 9 del matí ia través del Bar Espanya de Sant Jaon, que gestiona una família ucraïnesa. A les darreres hores, «alguns homes que viuen aquí s’estan organitzant per tornar a Ucraïna i lluitar contra els russos», explica Maria Pasichnyk. De moment, un moviment que sestà fent a través de whatsapp. Altres estan col·laborant amb el transport humanitari, portant furgonetes carregades de material fins a la frontera amb Polònia. Allí, els combois passen a ser conduïts per dones perquè els homes serien incorporats com a soldats. Missa amb el bisbe Romà L’església catalana també s’ha mogut els darrers dies al costat dels ucraïnesos catòlics. Diumenge, el bisbe de Vic, Romà Casanovas, ha estat a Sant Joan de Vilatorrada participant a la missa del ritu bizantí al costat del sacerdot Volodymyr Kallabifhka, un dels 5 que hi ha Catalunya. Diumenge a les 10 del matí, s’ha celebrat aquesta missa a Sant Joan cada setmana. Kallabithka, que viu a Manresa i està vinculat al bisbat de Vic, s’ha mostrat molt agraït pel suport de Romà Casanovas, i «per l’interès que ell i altres capellans mostren pel nostre problema». Casanova va tenir unes paraules de calor per a la cinquantena de persones que van assistir a la celebració eucarística. Volodymyr Kallabifhka també demana armilles i cascos per protegir la població de les bales. «Fa quatre dies que la meva dona i jo no dormim (el ritu bizantí permet mantenir el matrimoni si un és capellà després de casat)», explica. L’esperança és aquest inici de diàleg que hi hauria entre governs a la frontera de Bielorússia. I pel camí, l’Església també fa aportacions i recull diners i medicaments.
