Que hi ha una pandèmia que va impedir celebrar el Carnestoltes l’any passat és cert i que gairebé ho torna a impedir aquest any, també. Però al final no va ser així. Els carrers i places de Sallent van tornar a omplir-se, ahir, per celebrar, com si no hagués passat res, la festa més boja de l’any. I és que de la covid , si algú l’esperava en les disfresses, no hi va haver cap rastre. Únicament el cap de la rua, el rei Carnaval, va mostrar una referència carnavalesca al virus amb una màscara feta de llana. Una de les comparses que van participar al Carnaval | MIREIA ARSO Olga Gili, membre de la junta del Carnestoltes de Sallent, es va mostrar, ahir, molt emocionada de tornar a viure un carnestoltes en condicions normals. «Fa un mes encara no sabíem ni si ho podríem fer». Ara bé, admet que des de l’octubre van estar treballant per celebrar una festa que ja van batejar amb el nom de Carnaval Normal. Una de les disfresses més aclamades pel públic de la rua | MIREIA ARSO No obstant, Gili estava sorpresa de la «tranquil·litat amb què els ciutadans de Sallent» vivien la festa. Després d’un any sense poder-la celebrar, «existia la possibilitat que la gent es tornés boja i hi pogués haver, fins i tot, algun incident», explica Gili. Ahir, a l’hora de tancar edició, no en constava cap. I malgrat les ganes de gresca, tant el volum de gent com el nombre de xarangues, que es col·locaven en diferents trams al llarg de la rua, va ser inferior a les darreres edicions d’abans de la pandèmia, explicava Gili. Normalment solia haver-hi unes 11 xarangues i enguany n’hi va haver 7, provinents de diverses poblacions com Tarragona, Castelló, Vila-real, Vilanova i, evidentment, la de Sallent. Les disfresses més originals La típica imatge de la rua del Carnestoltes de Sallent amb les grans comparses formades per una trentena de persones i que ocupaven un gruix important de la rua semblava haver-se esvaït. I així ho confirmaven des de la junta del Carnaval, que explicaven que aquest any, «no sabem per què, les comparses són més petites». No obstant això, implicava una diversitat més gran de disfresses. I és que els assistents es van adornar de totes les maneres possibles. Començant per les ja típiques granotes de cos sencer que representen animals diferents; les disfresses més habituals, com la de víking, militar i els tutús de colors, continuant pels vestits amb referències cinematogràfiques com els personatges de Star Wars, Pirates del Carib, La Casa de Paper, Alícia al país de les Meravelles… I, finalment, les disfresses més treballades que no desentonarien en una desfilada a Rio de Janeiro. Indumentàries vistoses i exagerades, amb maquillatges i perruques molt aconseguides. Aquestes últimes van ser les que van atraure més els espectadors de la rua, que els detenien per fer-los fotografies. Un cop acabada la rua, tots els assistents es van trobar a la plaça de la Pau, on totes les xarangues van anar pujant, una per una, a l’escenari per fer una darrera representació. En aquell moment, el públic ja estava totalment lliurat i preparat per al sopar popular i els concerts que s’estaven celebrant ahir a la nit.
