Mykola Menychuk arribarà avui a Mollet del Vallès, on viu, després d’haver fet el primer viatge de roba, aliments i medicaments de Sant Joan de Vilatorrada fins a un dels punts de frontera entre Polònia i Ucraïna. 4.767 quilòmetres entre l’anada i la tornada. Bé, potser a la tornada algun més, perquè Menychuk va marxar sol però torna acompanyat. A Varsòvia, la capital polonesa, va recollir un jove ucraïnès que ha aconseguit sortir del seu país les últimes hores en un autobús d’ucraïnesos que buscaven l’exili com a protecció. Des de Varsòvia va contactar amb la família a Andalusia. Menychuk us entrarà a la península perquè acabi de fer el viatge cap al sud. Centenars d’ucraïnesos que es dediquen al transport s’han apuntat per fer transport cap al país. «Hem d?ajudar la nostra gent que viu a Ucraïna. Tinc tres germans, la mare i el pare, els amics. Ser que tots estan bé, ara com ara, però necessiten ajuda, uns per continuar vivint al seu país, i altres, per lluitar». És el suport extern a la resistència que Mikola Menychuk creu que ha de fer per al seu país. A la frontera, les furgonetes que arriben a desenes de diferents punts d’Europa contacten amb voluntaris d’ONG ucraïneses. Dones d’aquest país tenen «la targeta verda», el permís per creuar la frontera, i s’ofereixen per fer el transport de la part polonesa fins a l’interior del país. Menychuk ha coincidit aquí amb una noia que havia estat vivint a Sant Joan fins fa poc i que va tornar al seu país. El marit d’aquesta noia també és ucraïnès i col·labora amb l’exèrcit del seu país. «Estan en el que es coneixen com a zones calentes» del conflicte, a Kiiv als punts on hi ha risc d’atacs i combats. Mykola Menychuk ha tingut un bon viatge fins a Polònia. I espera tenir forces per anar repetint els propers dies. «Arribaré a casa, una dutxa, una mica de descans, i tornaré a fer un altre viatge», explica. I té la intenció de repetir l’experiència tantes vegades com calgui. Encara que viu a Mollet del Vallès, coneix perfectament el viatge, per la feina i perquè ha treballat per a una empresa de Navarcles. Allà va conèixer un altre Mykola, Mykola Knymonchuk, també transportista del grup de Sant Joan. Knymonchuk estava arribant ahir a la nit al seu destí a la frontera. Havia tingut un bon viatge. «Veig que allò que estem fent ajuda a la nostra gent», sosté. «A Ucraïna tinc els dos avis, cosins i grans amics», explica amb emoció. Mykola Knymonchuk fa uns 15 anys que viu a Catalunya. El seu pare va ser el primer que va arribar, ja en fa 22. Ara tenen una vida molt establerta entre els catalans. Ell treballa com a autònom, «on cal», i «on paguin més», explica fent broma. El que li ha semblat molt preocupant pel sector és el preu que ha hagut de pagar per omplir el dipòsit de la furgoneta. «A Alemanya vaig posar benzina a més de 2,2 euros», s?exclama. Des de Sant Joan, la presidenta de l’associació Ucraïna al cor, que organitza la recollida d’aliments, assegura que «mentre hi hagi diners, es faran tants viatges com sigui possible per ajudar el seu poble en guerra.
