La tendència creixent de l’arribada de població estrangera a les comarques de l’àrea central, reactivada des del 2017, no s’ha aturat ni tan sols per l’impacte de la pandèmia. Sí que és cert que s’ha trencat una dinàmica, que és que durant tres anys totes les demarcacions del nostre país han tingut augments de nouvinguts en relació a l’any anterior, i ara, en canvi, n’hi ha dues en què baixa, però el balanç global continua sent evident evident. El 2020, el conjunt del territori d’influència de Regió7 va sumar un miler més d’immigrants d’altres nacionalitats, fins a situar-se a 47.383 (un augment del 2,3%). Només dues demarcacions del nostre país van tenir un registre negatiu en relació amb l’any anterior. Paradoxalment, on més va caure és a la Cerdanya, que entre un any i un altre ha passat a tenir el 2,3% menys de població estrangera. Diem paradoxalment perquè aquesta comarca és, alhora, la que durant la pandèmia ha registrat l’augment més gran de tot Catalunya (en xifres relatives) del padró d’habitants. Per tant, el seu creixement es deu, essencialment, a la població autòctona arribada d’altres comarques durant els dos anys d’impacte del coronavirus. L’altra comarca on hi ha hagut un descens de població immigrada, encara que mínim (inferior a l’1%), ha estat al Berguedà. Les altres cinc demarcacions de l’àrea d’influència de Regió7 han registrat augments evidents, liderats per l’Alt Urgell i el Moianès, que han tingut variacions a l’alça de la població estrangera de fins al 5%, en relació amb la que tenien el 2020. el cas del Bages, el 2020 es va tancar amb mig miler més de persones provinents directament d’altres països, fet que suposa un augment del 2,3%, mentre que a Anoia va ser encara superior en xifres relatives (3,8%). Al Solsonès pràcticament no hi va haver variació. Són dades que posen de manifest les xifres de població estrangera l’1 de gener del 2021 (per tant, essencialment és l’evolució que van seguir el 2020) que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Els augments registrats al nostre país són significatius per si mateixos, però més si els posem en el context global. I és que al conjunt de Catalunya el que es produeix és un descens, encara que molt lleuger (menys de l’1%) del volum de població estrangera. Cal dir, però, que les xifres de la Cerdanya i el Berguedà (negatives) fan que es trenqui una tendència de tres anys. I és que des del 2017 totes les comarques de l’àrea de Regió7, sense excepció, havien crescut en població vinguda d’altres països en comparació de l’any precedent. A la cua en pes poblacional Ara bé, aquests creixements registrats aquests anys a les comarques centrals a l’arribada d’immigrants contrasta amb un altre fet que posen de manifest aquestes mateixes xifres. I és que la majoria de les nostres demarcacions se situen al costat més baix de Catalunya en el pes que suposa aquesta població estrangera en relació amb la total que hi ha a cadascuna. Precisament la que més ha crescut el darrer any, el Moianès, està a la cua en aquest percentatge, tal com es pot veure al rànquing que il·lustra aquesta informació, ja que la vinguda d’altres països equival al 9,4% del seu nombre total dhabitants. Molt lluny, doncs, de la mitjana de Catalunya, que és del 16,1%. De fet, totes les comarques del nostre país es troben per sota aquesta mitjana. La que presenta un percentatge més gran és la Cerdanya, on el 14,6% de la població és arribada d’altres països. Per sobre del 10% hi ha també l’Alt Urgell (13,1%), el Bages (12,9%) i el Solsonès (10,9%). Mentre que, com el Moianès, se situen per sota del Berguedà i l’Anoia. Aquests percentatges se situen encara a més distància de les comarques que encapçalen aquest rànquing i que, com es pot veure, està encapçalat per la Segarra, on pràcticament el 30% de la població és arribada d’altres països, seguit de l’Alt Empordà, on suposa una quarta part del total. Per sobre del 20% encara hi ha quatre comarques més, com són el Barcelonès, el Gironès, la Selva i el Baix Empordà. El 80% dels immigrats a Catalunya tenen entre 15 i 64 anys El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció d’entre 15 i 64 anys (80,9%, mentre que a la població de nacionalitat espanyola és del 63,5%), i amb una presència majoritària d’homes (51,7%). Quant a l’estructura per edats del conjunt de la població estrangera, el darrer any es registren increments en els més grans de 40 anys, especialment de 40 a 59 anys. Per contra, es registren disminucions en els menors de 40 anys, amb més intensitat dels 20 als 39 anys.
