Després de la caminada reivindicativa celebrada aquest cap de setmana com a colofó de la campanya a favor de la preservació de l’entorn del camí de Joncadella, Meandre ha demanat públicament a l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada que renunciï a la requalificació com a sòl industrial del camp i els boscos illa de Lledoners a la vorera d’aquest conegut camí». L’entitat ha explicat que, després de l’activitat que va reunir un centenar de persones, «deixem a la teulada dels partits polítics i l’alcaldia de Sant Joan la decisió de reiniciar o no, el procediment de requalificació». Segons l’entitat, «l’Ajuntament hauria de tornar a començar tot el procés administratiu pel fet que el recurs de reposició presentat per Meandre en contra de la requalificació demostra que la declaració ambiental estratègica (DAE) emesa el febrer del 2016 va perdre la vigència fa 4 anys ». En la mateixa línia, apunta que «la nostra entitat recolzada per altres, ha presentat molts arguments per fer veure als polítics locals el disbarat que representaria el pretès polígon “illa” aïllat polígon de Vinyals, plantificat al mig del corredor social i ecològic del camí de Joncadella, un dels itineraris més clàssics i coneguts de Sant Joan i Manresa». Meandre també recorda que ha presentat alternatives per albergar la implantació de noves indústries. En aquest sentit afirma que Sant Joan té la possibilitat de desenvolupar el sector de Mas Mollet en continuïtat amb el polígon de Vinyals al costat de la C-55 i que «es podria mancomunar amb la veïna Manresa, o altres municipis del Bages en cas de demanda de futures implantacions industrials d’acord amb les peticions del Manifest a favor de la gestió mancomunada del sòl industrial vacant de la comarca per evitar una major depredació del romanent del mosaic agrícola i forestal», que es va presentar i valorat amb bons ulls pel Consell Comarcal del Bages el mes passat. En definitiva, Meandre assegura que deixa en mans del consistori de Sant Joan «la possibilitat de la preservació definitiva d’un mosaic agrícola i forestal, d’uns camins i senders cada cop més necessaris i valorats per la ciutadania durant la pandèmia. un mosaic reserva de biodiversitat i com a font d?aliments tan bàsics com el blat». Per això, afirma que «la tristíssima guerra a Europa ens ha accentuat la percepció de la importància de disposar de sòl agrícola a prop i de la sobirania alimentària».
