Anatoliy Tsyvinskyy, col·laborador d’un punt de recollida per a Ucraïna «A la frontera hi ha moltes dones que ploren i cares espantades»

0
41

A la frontera entre Polònia i Ucraïna hi ha imatges dures dels refugiats. Refugiades fonamentalment. Dones que han deixat la seva parella per si el govern del seu país els demana que surtin amb les armes a defensar-lo. Doncs que marxen amb els seus fills buscant un futur més tranquil a diferents països d’Europa. Algunes que no saben on anar. «A la frontera hi ha moltes dones que ploren i veus moltes cares de dones espantades», explica Anatoliy Tsyvinskyy, un dels col·laboradora ucraïnesos del punt de recollida que va muntar l’Associació Ucraïna al cor a Sant Joan de Vilatorrada. Aquesta setmana ha estat a un dels centres d’acollida de refugiats que s’han muntat a la frontera entre Ucraïna i Polònia. Anatoliy Tsyvinskyy formava part d’un comboi que va sortir de Sant Joan amb furgonetes carregades de material. Van anar amb un grup on també hi havia furgonetes de Tarragona. Va estar en un Centre Comercial ara habilitat com a punt temporal de refugi per als que decideixen fugir de la guerra. «Hi ha molta tristesa. Mares plorant. Algunes no saben on anar. Hi ha gent que arriba a la frontera i no té ningú a altres països i possiblement no havia sortit mai d’Ucraïna, explica Anatoliy Tsyvinskyy. Altres tenen por. El boca-orella ha escampat que hi ha gent que pot buscar dones i nens, per a la prostitució o per a negoci de menors, comenta. I les dones quan veuen algú que no coneixen que els dóna la mà no saben què fer. «Vaig ajudar alguna d’aquestes dones a decidir, els vaig donar confiança perquè se sentissin acollides a Catalunya. Van anar a Tarragona i sé que tots estan contents i bé, ben acollits». Anatoli Tsyvinskyy es fa creus de la situació que està vivint el seu país i no veu amb gaire optimisme els anuncis d’un possible acord entre russos i ucraïnesos, que arriben entre el soroll i el dolor de les bombes. Ell, com molts altres voluntaris ucraïnesos han fet viatges cap a la frontera per portar aliments i materials i per tornar a familiars i veïns seus si ha calgut. Aquesta solidaritat va acompanyada de molta feina per a la gestió de l’ajuda que han rebut, que «a Sant Joan ha estat molt superior al que podíem esperar», afirma, i de molta preocupació pel futur del seu país i per allò que pot passar als seus familiars i amics. Ell mateix, a Ucraïna té el pare, un home que no arriba als seixanta i que, per tant, pot estar en condicions de combat si el govern ho reclama. «Ell no se’n vol anar. És un home valent, però és que a la seva ciutat i al seu país ho té tot. Té arrels i gent, estem en contacte, però de moment no vol venir. També patim per una cosina, que podria venir al nostre país amb el seu fill, però viu a una part d’Ucraïna que fins ara ha estat més tranquil·la i no vol sortir», relata. «Però el nostre cap no para de pensar tot el dia i donar-hi voltes», diu Anatoliy Tsyvinskyy .

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here