La covid ha deixat a les comarques de l’àrea central els pitjors registres d’aquest segle al creixement vegetatiu, és a dir, a la relació entre defuncions i naixements, clarament negatius a totes les demarcacions. Parlem del 2020, el primer amb afectació de la pandèmia, ja que és l’últim del que es disposa de dades completes i oficials territorialitzades, tant de mortalitat com de natalitat (facilitats per l’Institut d’Estadística de Catalunya). Sumant el conjunt de les set comarques de l’àrea d’influència de Regió7, hi ha un balanç negatiu de 2.172 persones. És a dir, fa dos anys hi va haver 2.172 defuncions més (5.217 en total) que naixements (3.045 en total). Això voldria dir que si no tinguéssim en compte un factor clau com és el dels moviments migratoris, que en general estan aportant nous habitants, totes les nostres comarques perdrien població si només baséssim en els factors naturals. En comparació amb l’any anterior (2019), que s’havia tancat amb un balanç global a les set comarques de -867, aquest creixement vegetatiu en negatiu va augmentar un 150% el 2020. I si ho comparem amb les xifres del 2018 (-458 ) es va multiplicar per cinc. Cal tenir present que des del 2000 hi ha hagut fins i tot una dècada (del 2004 al 2014, coincidint amb el primer auge migratori) en què el saldo al conjunt del territori va ser positiu, i que a la resta, tot i ser negatiu, hi havia força equilibri. Encara que des del 2018 ja es començava a apuntar novament una tendència negativa, el 2020 aquesta s’ha desbocat. Els motius són clars i evidents: un pandèmia del coronavirus que ha trasbalsat les dues línies de referència en sentits totalment oposats (defuncions a l’alça, naixements a la baixa), però que, sobretot, el que ha fet és disparar la de morts. I és que, tal com ja va informar aquest diari el desembre passat, quan es van fer públiques les dades oficials, el Bages va ser la comarca de tot Catalunya que més va notar el 2020 l’impacte mortal del coronavirus. Va ser la demarcació que, de molt, va registrar un increment més elevat de morts en comparació de l’any anterior, quan la Covid-19 no era present entre nosaltres. Òbviament, no tot l’increment es va deure a la pandèmia, però no hi ha dubte que sobre ella cal carregar la major part d’aquesta variació accentuada a l’alça en el pas d’un any a un altre, que en el conjunt de Catalunya va ser 23 ,6%. Al Bages, el 2020 hi va haver gairebé el 40% més de defuncions que el 2019. En xifres absolutes, es va passar de 1.693 a 2.338 (645 més). Només s’hi va acostar el Pallars Jussà, on l’augment va ser del 37,2%, encara que a partir d’unes xifres absolutes molt inferiors (són 60 defuncions més). En tercera posició hi havia el Barcelonès (un augment del 31%), i just darrere de l’Anoia, que el 2020 va tenir 318 morts més que l’any anterior, amb un total de 1.402 que suposen un increment percentual de pràcticament el 30%. De l’àrea d’influència de Regió7 hi ha una altra comarca que es va situar per sobre de la mitjana catalana a l’augment de defuncions: la Cerdanya, amb una variació del 26,4% després de superar els 200 amb un increment de 42 defuncions en nombres absoluts. El creixement més baix entre les comarques del nostre país es va donar al Moianès, on va ser del 14,3% (el 2020 hi va haver 183 decessos, 23 més que l’any anterior), mentre que el Berguedà i l’Alt Urgell es van situar molt a la línia de la mitjana de Catalunya, amb un increment del 22%. En el cas del Berguedà, però (on es va passar de 519 defuncions el 2019 a 637 l’any passat), cal ressenyar que va ser la tercera comarca de Catalunya amb una taxa bruta de mortalitat (que es calcula sobre la base de la pròpia població) més alta, del 15,96%. Davant només hi havia el Priorat (18,32%) i el Pallars Jussà (16,98%). Finalment, pel que fa al Solsonès, el 2020 hi va haver 28 defuncions més (un total de 171) que el 2019, cosa que equival a un augment de pràcticament el 20%. Per contra, el 2020 els naixements va mostrar la tendència oposada, a la baixa, encara que en aquest cas amb variacions (comparant-les amb les del 2019) poc accentuades. Només dues comarques, el Berguedà i l’Alt Urgell van tenir més natalitat però amb augments ínfims. La tendència general clarament oposada de tots dos registres va fer que, per exemple, en el cas del Bages el creixement vegetatiu del 2020 fos de pràcticament un miler de persones (953 defuncions més que naixements). El 2019, aquest creixement vegetatiu a la comarca va ser de -262, i un any abans (2018) va ser zero, ja que ambdues xifres van ser idèntiques. A la resta de comarques, totes amb moltes més defuncions que naixements (com es pot veure a les gràfiques), el balanç final va ser el següent: Moianès (menys 95), Berguedà (menys 353), Cerdanya (menys 92), Solsonès ( menys 58), Alt Urgell (menys 160) i Anoia (menys 461). Com es pot veure a les gràfiques, diverses d’aquestes comarques han arribat durant aquest segle a tenir deu anys o més consecutius amb balanços positius. És a dir, anys en què la natalitat era superior a les xifres de mortalitat. En el cas del Bages, per exemple, això es va produir entre el 2003 i el 2014. A Anoia encara es va viure un període més prolongat: des del 2000 fins al 2017. Les defuncions a Catalunya van augmentar el 23,6 %Al conjunt de Catalunya, el 2020 es van registrar 79.784 defuncions. En relació amb el 2019, es va registrar un augment de 15.237 defuncions, el 23,6% en termes relatius. Representa la variació anual més gran dels últims 82 anys. Per mesos, març i abril van registrar el major increment de defuncions, amb un augment del 78,9% i del 138,2% respectivament, en relació amb els mesos de març i abril del 2019. Al mes de maig, les defuncions van ser un 12,1% superiors al maig de l’any anterior, mentre que al juny (−7,3%) i juliol (−2,4%) hi va haver menys defuncions que els mateixos mesos del 2019.
