El doctor José Luis Irujo va rebre ahir el clam popular de veïns, amics, pacients i companys de professió en un càlid homenatge al Pont de Vilomara, on ha exercit de metge de capçalera durant 38 anys, fins que es va jubilar el 19 de febrer passat . Un centenar de persones van assistir a l’acte que a última hora va canviar la Casa de la Cultura pel centre cívic per poder donar cabuda a tothom. «Com un vilomarenc més», Irujo va evitar acomiadar-se d’una gent i d’un poble «al qual continuaré mirant», i del qual també va ser regidor del PSC entre els anys 1991 i 1999, just abans d’iniciar la seva trajectòria política a Manresa , fins al 2015. En un discurs en castellà, Irujo va recordar la seva arribada al poble el 24 d’octubre del 1983, i la seva estrena accidentada a l’antic consultori, on la inconsistència de la «dècimònica» cadira de la consulta el va fer caure a terra al cap de pocs minuts de començar a treballar. Però lluny de convertir-se «en un mal auguri», l?experiència d?aquesta arrencada va ser tan bona «que m?ha tingut 38 anys». Va començar agraint «el tracte exquisit» que assegura que des del principi va trobar el poble, i va destacar el suport rebut per l’alcalde actual, Enric Campàs, i els seus predecessors, Cecilio Rodríguez (que també va assistir a l’acte), i el desaparegut Evaristo de la Torre. A més, en ser director de l’àrea bàsica de Sant Vicenç, va voler saludar expressament l’alcalde de Castellgalí, Cristòfol Gimeno (present a l’homenatge), i l’alcaldessa de Sant Vicenç, Adriana Delgado. Irujo tampoc va passar per alt amics i companys de l’atenció primària amb els que va començar a treballar, ni els veïns del Pont que es van convertir en la seva «nova família» quan va arribar al poble, des de Paco Delgado fins a Nadal Chavarría , Cecilio Rodríguez pare, Evaristo de la Torre, Emilio Luna. Amb tots ells va viure l’adaptació al poble i al treball en uns anys «en què la sanitat no existia i estava tot per fer», i en què diu que se sent identificat amb el metge protagonista de Los gozos y las ombras, de Torrente Ballester , «quan arribava a un poble rural de Galícia». No obstant, Irujo descrivia ahir els seus primers anys al Pont amb certa nostàlgia recordant «les dones amb bates blaves i verdes que treballarien amb valentia per sostenir la família, els avis que van fer de la postguerra un exemple de coratge, o tots aquells que van deixar els seus pobles de Sevilla i Conca per fer una nova vida al Pont». Un poble on «vaig deixar de ser el doctor Irujo per ser José Luis, i on van néixer els meus fills», i que al final del discurs d?ahir li va dedicar un llarg aplaudiment dret. Abans, Irujo va mostrar el seu disgust amb l’ICS, amb qui va ser molt crític i que va demanar «que desperti de la seva inoperància, reverteixi les retallades del 2010 en un servei eficaç i de qualitat, i respongui per què falten metges i pediatres». Al final de l’acte, l’alcalde, Enric Campàs, li va fer entrega en nom del poble d’una placa de reconeixement després d’elogiar la seva figura com a metge i com a polític. Ho va descriure com un home de fortes conviccions, molt compromès amb l’estat del benestar, i amb una cultura política extraordinària i una oratòria i una envejables dialèctica. Però sobretot una bona persona».
