Els primers ucraïnesos escolaritzats a Sant Joan s’adapten a la nova vida

0
41

La Bogdana, de 10 anys, i Vladislav, de 4, són els alumnes més recents de l’escola Ametllers de Sant Joan de Vilatorrada. Tots dos van arribar al Bages amb la seva mare fa poc més de dues setmanes fugint de la guerra que viu el seu país, Ucraïna. Ara viuen el seu procés d’adaptació a una nova vida a Catalunya en un centre que també s’ha hagut d’adaptar a l’arribada fent un esforç per reorganitzar els recursos. Tots dos germans són els primers refugiats ucraïnesos que s’han escolaritzat a Sant Joan de Vilatorrada des de l’esclat de la guerra. La família vivia a Ternòpil, a l’oest d’Ucraïna. «De moment allà no hi ha guerra, però se senten les sirenes perquè els míssils poden explotar on sigui. Els primers dies de la guerra es van amagar a soterranis però la seva mare va decidir venir perquè tenia por pels seus fills», explica Maria Kravchuk, la tieta dels nens que els ha acollit a Sant Joan. El pare es va quedar per lluitar a la guerra. «Els agrada molt anar a escola. A la Bogdana en arribar li van fer un cartell de benvinguda i li han fet molts dibuixos amb paraules d’ànims», destaca Kravchuk. En el cas de la Bogdana, que està a 5è de primària, l’adaptació és més complicada. Tot i això Kravchuk apunta que l’escola i els companys li estan posant moltes facilitats perquè se senti bé i aprengui l’idioma. En el cas de Vladislav, l’adaptació també és positiva. «Té dos ucraïnesos a classe i alguns companys encara no parlen. A ell li agrada anar a l’escola. Per exemple divendres, quan el recollia de l?escola, vaig veure com alguns companys l?abraçaven i jugaven junts», explica la seva tia. «El primer i principal servei que hem de donar és l?emocional i hem d?intentar tornar-los la normalitat tenint en compte que vénen d?on vénen», explica la directora del centre, Tània Cabello, que afegeix que en aquest sentit els centres necessiten assessorament psicològic. Els Ametllers ha desenvolupat diverses iniciatives per ajudar sobretot la germana gran, ja que el petit encara es pot adaptar a través de l’observació i la interacció amb els companys i amb l’entorn. Abans de començar les classes van visitar el centre. A l’aula, els companys van pactar aspectes com escriure cada dia la data amb ucraïnès a la pissarra. A més, el centre ha buscat aplicacions de traductors, ha preparat un dossier amb frases en català i ucraïnès que podeu escoltar per l’ordinador i altres actuacions. L’objectiu és que mica en mica aconsegueixin aprendre l’idioma i adaptar-se correctament. «La idea és aquesta però la nostra escola no té una aula d’acollida i això és un inconvenient important per poder atendre-la com cal», lamenta Cabello. D’altra banda, la mestra d’educació especial del centre també porta a terme cures espacialitzades amb els dos nens i això ha fet que estigui menys hores a altres aules. El centre espera que arribin més nens ucraïnesos les properes setmanes. Des de l’esclat de la guerra i fins divendres, a Catalunya s’han escolaritzat 542 nens vinguts d’Ucraïna, segons dades del Departament d’Educació. Els ajuntaments tramiten encara pocs empadronaments A finals de la setmana passada a Sant Joan de Vilatorrada només hi ha hagut 10 empadronaments de persones ucraïneses des de l’1 de febrer. A Manresa, des del 24 de febrer i fins divendres passat se’n van empadronar vuit. Són poques persones tenint en compte que han arribat més refugiats d’Ucraïna al Bages les últimes setmanes. En aquest sentit, tots dos consistoris estan acabant els circuits que estan establint les administracions de cara a l’acolliment ia l’adaptació dels refugiats que arribin a Catalunya les properes setmanes.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here