Monistrol planteja restaurar l’ermita de Sant Antolí per evitar que es vagi degradant

0
197

L’Ajuntament de Monistrol de Montserrat es proposa afrontar ben aviat la restauració de l’ermita de Sant Antolí, declarada Bé Cultural d’Interès Local per la seva rellevància identitària i històrica, atès que es troba en un estat de degradació permanent. La Diputació ja ha completat la diagnosi actual del temple que li va encarregar fa un any el consistori, i ha plantejat una intervenció per fases que costaria gairebé mig milió d’euros, si bé l’Ajuntament per ara només afrontaria la part que assegurés la seva estabilització. L’ermita de Sant Antolí és una de moltes esglésies medievals que es van fer al voltant del monestir, amb restes del segle XIV però que possiblement s’haurien aixecat sobre una altra construcció religiosa més antiga de la que hi ha documents del segle anterior. Ha adquirit una rellevància especial perquè algun historiador situa l’origen de Monistrol, ia més és un lloc de passeig molt freqüentat i se celebra una romeria cada Onze de Setembre. Són 85 m2 construïts de planta i presbiteri rectangulars i té un altar elevat en dos graons. La façana principal està feta de carreus de pedra amb un arc central i un campanar d’espadanya, mentre que les parets són de tàpia, però els cantons també tenen carreus de pedra per donar-li solidesa. També es conserva l’arc central a l’interior on reposava la coberta, totalment esfondrada. La diagnosi es va presentar en un acte públic dilluns a la nit per part del director del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, ​​José Luís Sanz, i de l’arquitecte redactor de l’estudi, Roger Guitart, que van apuntar la necessitat de intervenir al monument perquè “pateix un lent i progressiu deteriorament constructiu” que precisament ve molt propiciat per les filtracions d’aigua que s’accentuen en no haver cobert. Lestudi de la Diputació proposa una intervenció en cinc fases. Primer caldria fer alguns tasts arqueològics per acabar de conèixer l’edifici i evitar el risc que amb les obres es facin malbé elements a conservar, així com una neteja i esbrossada. La segona fase serviria per donar més rigidesa a l’estructura i que pari de cedir, a banda de realitzar les restitucions volumètriques que calgui, mentre que la tercera se centraria en la consolidació de l’edifici i la restauració del paviment i la pedra. Amb això «quedaria estabilitzada l’ermita», apuntava l’arquitecte a la seva exposició, però quedarien pendents dues fases més per completar la restauració, com són la restitució de la coberta «per protegir l’ermita i allargar-ne més la conservació» , i l’adequació i senyalització de lentorn. Tot això es calcula amb un pressupost de màxims d’uns 495.000 euros. L’alcalde, Joan Miguel, diu que l’Ajuntament s’acollirà a una línia d’ajuts de la Diputació per a la conservació d’elements patrimonials de fins a 200.000 euros, amb la qual confia que podríem arribar a la tercera fase encara que l’Ajuntament hagués de fer alguna aportació addicional.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here