La Generalitat ja té en marxa el procediment administratiu per poder construir el nou col·lector de salmorres als dos ramals del Bages. L’Agència Catalana de l’Aigua ha fet públic el llistat de finques que es veuran afectades pel pas de la nova canalització que ha de portar les aigües salobres provinents de l’activitat minera potàssica fins al mar, que preveu construir paral·lela a l’actual. Es tracta de prop de 300 finques distribuïdes entre 22 municipis, 18 al Bages. El que es fa ara és el tràmit en què se cita els propietaris per a les actes prèvies a l’ocupació per poder executar el projecte dels trams que arrencaran des de Cardona i Balsareny fins a unir-se en un de sol a Castellgalí i connectar amb el d’Abrera , que ja està renovat. Just fa un any va tenir lloc l’acte de signatura de l’acord de finançament de l’obra entre l’Agència Catalana de l’Aigua i l’empresa ICL, en què la Generalitat va agafar el compromís de tenir del tot acabat el 2025 el nou col·lector, amb què renovarà la xarxa obsoleta actual. La nova canonada tindrà una longitud de 122 quilòmetres i transcorrerà per 22 municipis del Bages i el Baix Llobregat, amb una capacitat de transport de 1.683 litres per segon. Es farà per trams, d’Abrera a Castellgalí, i d’aquí cap a Balsareny i cap a Súria i Cardona, per això es donarà continuïtat als 32 quilòmetres de col·lector que ja es van renovar els anys 2007 i 2008 entre Abrera i el Prat de Llobregat . Tot i això, a l’extrem sud també queda pendent un petit tram des del Prat fins a arribar al mar on ara també s’actuarà, ia part del que és pròpiament el col·lector, s’haurà de construir la conducció que anirà des de la depuradora de Manresa fins Súria per impulsar aigua regenerada que ajudi a diluir la salmorra i faciliti la restauració del dipòsit salí del Cogulló. Tot això té un cost de 110 milions d’euros, dels quals 98 milions seran aportats directament per l’empresa minera ICL com a beneficiària principal. El projecte preveu començar a treballar pel tram que va d’Abrera fins a Castellgalí, perquè en aquest cas les expropiacions ja estaven fetes, que es finalitzaria el 2024, i paral·lelament es treballa en la finalització dels projectes i l’expropiació de la resta de terrenys per anar prosseguint amb l’obra, amb la idea d’intervenir al tram del prat de Llobregat fins al mar entre el 2022 i el 2023; al tram Balsareny-Sallent-Abrera entre 2022 i 2024; i al tram cap a Súria i Cardona del 2023 al 2025, any en què s’acabaria l’obra. Igualment, el 2025 s’haurà acabat la conducció d’aigua entre l’estació depuradora de Manresa i Súria. Aquesta conducció, que comportarà una aportació menor de l’aigua depurada al riu Cardener, es regularà amb l’aigua que s’alliberi dels embassaments de la Llosa i Sant Ponç. Això ha fet que l‟ACA hagi establert els mecanismes de compensació per mantenir les garanties d‟abastament. La detracció de l‟aigua de la depuradora de Manresa del sistema comportarà la repercussió a ICL del cost de modificar el règim de producció dels diferents recursos hídrics de la xarxa Ter-Llobregat, per tal d‟incrementar la producció d‟aigua dessalinitzada en un volum equivalent a les detraccions d’aigües depurades. El cost total de l’obra a executar puja a 110 milions d’euros, dels quals ICL, com a beneficiària principal, assumirà pràcticament el 90%, tenint en compte que aportarà 98 milions. En concret, el cost de construcció pròpiament del nou col·lector és de 94 milions d’euros, 82,5 dels quals repercutiran a ICL Iberia. D’aquests, 30 milions l’empresa minera els anirà pagant a certificació a mesura que es vagin desenvolupant les obres, i la resta (52 milions d’euros) els avançarà l’Agència Catalana de l’Aigua, que els finançarà en 25 anys ia un interès del 3,5%, segons es va detallar en signar l?acord de finançament. Quant a les obres de construcció de la canonada que ha de bombar aigua entre l’estació depuradora de Manresa fins a Súria per ajudar a diluir la salmorra, tindran un cost de 15 milions d’euros, que en aquest cas seran finançats totalment per ICL Iberia . L’actual col·lector de salmorres, fet de fibrociment, es va començar a construir el 1982, després de dècades d’intencions i projectes, i va entrar en funcionament el 1988.
