El Consell del Moianès està planificant solucions de futur per garantir el proveïment d‟aigua a les 10 poblacions de la comarca. Actualment s’està ultimant un estudi, de la mà de la Diputació de Barcelona, sobre la disponibilitat de recursos hídrics d’aquest territori per veure quina és la situació actual i detectar quines mesures podrien ser necessàries per assegurar el subministrament correcte a la població, però també a la indústria i el sector primari, «que és un dels sectors econòmics més representatius de la nostra demarcació», segons destaca Sonsoles Letang, consellera comarcal de Territori, Urbanisme i Canvi Climàtic. El motiu d’aquesta feina, exposa, és que en els darrers anys ja hem percebut la disminució de recursos hídrics disponibles, que sabem que és un dels principals efectes derivats del canvi climàtic. Conscients de la problemàtica vam establir diferents accions». La primera ha estat aquesta diagnosi de la situació de l’abastament d’aigua potable dels deu municipis de la comarca que, encara que encara no està tancada, ja n’apunta alguns resultats. «Es desprèn que tenim municipis amb situacions complicades i fins i tot greu en proveïment d?aigua, que requereixen amb certa urgència noves inversions. I ens diu que els actuals abastaments de cadascun dels municipis no satisfan les necessitats futures, ja a curt i mitjà termini, de ciutadania, indústria i agricultura i ramaderia». A partir d’aquest horitzó que s’hi apunta, la consellera comarcal exposa que “podem tenir una visió de municipi o una visió supramunicipal. Amb la visió de municipi veiem que per a alguns municipis cal inversions en nous pous i també en captació d’aigües superficials. Però el que també es desprèn d’aquesta diagnosi, i això és un punt essencial, és que una connexió dels municipis a una xarxa d’abastament d’aigües de caràcter supramunicipal, cosa que tècnicament es coneix com a xarxes en alta, asseguraria molt millor la disponibilitat conjunta d?aigua i seria la solució més idònia». Actualment, al Moianès cada municipi té el seu propi proveïment, sobretot a partir de pous, d‟aigües freàtiques, però també de captacions d‟aigües superficials. Sonsoles Letang posa en relleu que aquesta «no és la situació idònia, ni per eficiència ni per tenir millors garanties de subministrament». Per aquest motiu, i sobre la base del treball amb la Diputació de Barcelona, el Consell del Moianès comença a focalitzar els objectius en aquest àmbit en acabar dotant-se duna xarxa en alta dabast comarcal. És a dir, anar a buscar un punt de proveïment importat a partir del qual es connectin tots els municipis. Letang apunta que «podem connectar-nos a xarxes en alta que estan just fora de la comarca però properes, com poden ser les del Bages o el Vallès Oriental, o crear-ne de noves. Però parlem d’una infraestructura que requereix una obra civil d’envergadura, per tant, molt costosa, i que els municipis no poden abordar». Precisament, un dels primers passos que ha fet l’ens comarcal és presentar al·legacions al pla que recentment ha publicat l’Agència Catalana de l’Aigua d’infraestructures previstes en abastament i sanejament fins al 2027 per a tot Catalunya, «ja que al Moianès no apareixen per a cap dels deu municipis. Demanem que considerin la necessitat de connectar la comarca a infraestructures en alta existents i la construcció de les noves canalitzacions que siguin necessàries per tenir la comarca coberta». Sonsoles Letang detalla que hi ha municipis que de moment no presenten problemes d’abastament en aquest moment, «però sí que es donen d’importants ja, per exemple, a Granera, ia tots els municipis els pous han baixat els cabals». En aquest sentit, tal com ja va explicar Regió7, Granera i Monistrol de Calders són objecte d’un altre estudi del que s’anomenen serveis ecosistèmics per determinar si els greus incendis que van patir aquests municipis el 2003, amb la consegüent pèrdua de vegetació forestal, ha pogut incidir en la recàrrega dels aqüífers, cada cop més baixos.
