Salut i àmbit local centren la investigació final de batxillerat al Bages i Moianès

0
46

Investigacions de temàtica local; l’àmbit de la salut, sovint amb la covid com a qüestió de fons; la crítica i la reflexió social a través del racisme o el feminisme; o temes d’estricta actualitat com el català a l’escola o la factura de la llum, figuren entre les temàtiques principals que els alumnes de segon de Batxillerat del Bages i el Moianès han escollit aquest curs per als seus treballs de recerca. Ahir es va fer el reconeixement anual al talent d’aquests joves amb un acte al Museu de la Tècnica de Manresa, amb la presentació del llibre que recull els resums dels treballs més destacats que s’han presentat aquest any, i una breu fitxa de la resta. Aquesta vegada s’havien seleccionat com a més destacats els treballs de 62 alumnes de 17 centres de les poblacions d’Artés, Manresa, Moià, Navàs, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet, Santpedor i Súria. L’edició d’aquest any (de Zenobita), que coordina el Centre de Recursos Pedagògics del Bages amb el suport del Consell Comarcal del Bages, el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, la FUB, i la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia, també incloïa 927 resums de la resta de treballs presentats. Entre els 62 treballs destacats, hi havia 41 dones i 22 homes, i per matèries, la majoria ha optat per les ciències socials (28 treballs) i per les ciències naturals (13 treballs), si bé també alguns tractaven temes de tecnologia, llengua, matemàtiques, música, educació física o de visual i plàstica. A partir d’aquests àmbits més generals, les temàtiques concretes dels treballs d’aquest any s’han centrat en gran part en qüestions d’àmbit local analitzades des de diverses perspectives, i s’ha tractat des dels vins o l’oli que es produeix al Bages , fins i tot històries de bruixeria a la Catalunya Central, la indústria de la llana a Moià, la figura de sant Ignasi, o l’impacte econòmic del projecte Manresa 2022. La salut, tant des d’un punt de vista científic com social, també hi ha estat present en les temàtiques triades pels alumnes, incloent-hi qüestions de genètica, malalties inflamatòries instestinals, o aspectes vinculats amb el càncer, la covid, l’anorèxia, les malalties mentals, o l’exercici físic i la memòria. Qüestions com la solitud, el racisme, el feminisme o el racisme també s’han reflectit en els treballs. «Per salvar el català no ens hem de rendir malgrat les situacions incòmodes»L’acte d’ahir va ser precedit d’una conferència sobre la salut del català, a càrrec del filòleg callusenc Jordi Badia, que va fer una crida a defensar la llengua per evitar-ne el progressiu desús. Davant la pregunta de si el català es troba o no sota una amenaça real, Badia va convidar a la reflexió a partir de diversos exemples, com el fet que «de cada deu persones, vuit canvien de llengua quan es dirigeixen a un castellanoparlant, i això significa que dimitim amb molta facilitat», o bé que, entre els joves, hi ha un 7,5% de catalanoparlants que, d?entrada, es comuniquen en castellà, mentre que al revés aquest percentatge cau fins a l?1%. Badia va defensar la necessitat de preservar la llengua per qüestions identitàries i perquè són més que una eina de comunicació. I és que, «de comunicar-nos, ho fem com sigui, però dir el que volem amb precisió i expressar allò que som, no és fàcil amb una altra llengua». Per salvar-la, «hem de voler-ho i prendre’n consciència», i després, entre altres coses, «no rendir-nos a l’hora d’utilitzar-la malgrat les situacions incòmodes».

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here