La celebració de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat d’aquest any, que procedeix dimarts que ve, serà especial. El motiu és que es commemora el 75è aniversari de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat al seu tron actual. Les festes del 27 d’abril del 1947 van ser molt importants perquè es considera que van marcar decididament el començament d’un despertar religiós i cívic de Catalunya. Montserrat va aparèixer més que mai com a referent espiritual, cultural i social a Catalunya, capaç d’impulsar tota mena de propostes a favor de la cultura i la llengua del país. A partir d’aquell moment, es van revitalitzar els pelegrinatges i la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat –de la qual el 2023 es compliran 800 anys de la seva fundació–, es va reprendre novament la Vetlla de Santa Maria la vigília de la seva festa i la ofrena de les tradicionals làmpades votives. A nivell social, es va estar atent a tot el pensament renovador en una societat que començava a forjar camins de llibertat pensant en una transició democràtica. L’ofrena del tron va ser un signe de fraternitat en aquells moments en què la societat catalana estava esquinçada per la postguerra; per això, amb raó, aquesta ofrena a la Verge Maria es va anomenar el Tron de la Reconciliació. Cròniques de l’època diuen que el 27 d’abril del 1947 «Catalunya va pujar a Montserrat». Sota aquesta citació, l’abadia de Montserrat pretén aquest any arribar a tot Catalunya. Així, el santuari de Santa Maria de Montserrat proposa viure la festa “des de cadascuna de les diòcesis catalanes”. Aquest fet es traduirà que a les 10 diòcesis amb seu a Catalunya tindrà lloc, en dies diferents, la celebració d’una eucaristia «en acció de gràcies i ofrena a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. El 27 d’abril tindrà lloc la catedral de Sant Feliu de Llobregat, ja que Montserrat pertany a aquesta diòcesi. La idea de construir un tron nou per a la Moreneta, fa 75 anys, va ser del sagristà major de la basílica, Adalbert Franquesa, i l’abat Aureli Maria Escarré va liderar tot un moviment de grans repercussions en el restabliment de la identitat catalana que es trobava durament reprimida a la immediata postguerra. La primera tasca va ser concebre l’esdeveniment com una “reconciliació nacional”. Per això es van implicar en la tasca totes les forces vives del món catòlic agrupades a la Comissió Abat Oliba, per dur a terme el projecte. Aquesta va aconseguir teixir una xarxa de delegacions territorials i una sectorial a través de parròquies, patronats i moviments catòlics, amb milers de catalans. Es van organitzar conferències, activitats de propaganda, fulletons volants en català i es va mobilitzar les poques entitats on es refugiava el sentiment patri. Dimarts 26, a les 10 de la nit, tindrà lloc la vetlla de Santa Maria, que presidirà l’abat Manel Gasch. En aquesta vigília l’abat rep l’ofrena de l’oli simbòlic per al manteniment de làmpades que cremen durant tot l’any a la basílica, i que representen totes les comarques de Catalunya i també moviments i institucions que les han ofert des del 1947. la Vigília hi haurà un ball de sardanes a la plaça de Santa Maria. Per a les persones que vulguin pujar amb el cremallera, Ferrocarrils habilitarà un viatge especial de pujada des de l’estació de Monistrol-Vila a les 8 i el mateix tren baixarà des de l’estació de Montserrat-Monestir fins a la mateixa estació de partida a les deu i mitjana de la matinada. L’endemà, dimecres 27 d’abril, a les 11 se celebrarà l’eucaristia de la festivitat i tot seguit hi haurà un ball de sardanes amb la cobla Triomfal d’Igualada a la plaça de Santa Maria.
