El Bages ha perdut en sis dècades un 30% de la superfície agrària amb més d’11.000 hectàrees que s’han deixat de cultivar. Per contra, ha guanyat urbana i també forestal, que ara és un 10% superior a la que hi havia a finals de la dècada dels 50. Són dades d’un estudi de la Diputació de Barcelona elaborat pel programa BCN Smart Rural a tota la demarcació, que fa una comparativa entre el paisatge que existia el 1956 i el que teníem el 2018, i assenyala la necessitat de revertir la situació amb polítiques de gestió dels boscos i amb la recuperació de cultius i pastures per evitar l’elevat risc de incendi que suposa tenir una massa forestal cada cop més compacta i continuada. L’estudi constata que és una tendència generalitzada al conjunt del territori, on actualment, només 78 dels 311 municipis de la demarcació (el 25%) tenen un paisatge en mosaic, és a dir, un paisatge discontinu i equilibrat amb cultius, pastures i bosc, que és el que es considera menys procliu als incendis. Com més lluny d’aquest equilibri, més risc d’incendi, sobretot si es tracta de municipis que l’estudi etiqueta com a eminentment forestals (aquells en què la superfície forestal com a mínim és el doble de gran que l’agrària). En els considerats agrícoles es dóna la situació inversa, i en aquests el risc d’incendi serà més o menys elevat segons la continuïtat que presenti la superfície no agrícola. Dentre les comarques centrals de la demarcació, només Anoia es manté en aquest equilibri, encara que cada vegada tendeix cap a un major predomini forestal com ja hi ha a la resta. De moment, encara hi ha un predomini de municipis en situació de mosaic, que suposen el 42% del total, davant del 39% de forestals i el 15% d’agrícoles, mentre que Igualada s’inclou al paràmetre de sòl urbanitzat. Fa 60 anys, es mantenien en un paisatge equilibrat 6 municipis sobre 10 de la comarca. La tendència cap al repoblament es veu clarament al Bages, que ha doblat el nombre de municipis considerats bàsicament forestals, que ara ja són 21, mentre que la superfície agrícola només és predominant a Sant Fruitós ia Santpedor; mentre que Navarcles, Callús, Manresa, Sant Joan, Artés, Fonollosa i Sallent estan en una situació de mosaic (el 1956 eren 14 municipis). Berguedà i Moianès canvien poc El paisatge del Moianès i del Berguedà encara és més boscós que al Bages i l’Anoia, però ja ho era predominantment fa 60 anys, i no hi ha hagut una evolució tan marcada. Actualment, els deu municipis del Moianès tenen un paisatge eminentment forestal, mentre que fa sis dècades, l’Estany, Colluspina i Moià encara es trobaven en una situació de mosaic. I el mateix passa al Berguedà, on la superfície és eminentment forestal a 8 de cada 10 poblacions. Ni ara ni el 1956, ni Moianès ni Berguedà tenien cap municipi amb un paisatge predominantment agrícola, si bé en aquesta darrera comarca n’hi havia cinc amb una situació de mosaic, mentre que ara només n’hi ha quatre. Destaca la situació de Montclar, que és l’únic municipi de la demarcació que en aquests 60 anys ha experimentat una evolució a la inversa a la resta, amb un increment de la superfície agrícola i una disminució de la forestal, cosa que el situa ara com a un dels pocs municipis de tota la demarcació que encara queden en una situació de mosaic. Molt bosc però amb pastures L’estudi constata que els municipis on hi ha hagut més incendis en els darrers 20 anys són bàsicament forestals, i el Bages ha estat la comarca més afectada de la demarcació entre 2011 i 2021, amb 5.442 hectàrees cremades, seguida d’Anoia , amb 3.565. Tot i això, a l’altre extrem hi ha el Berguedà que, tot i tenir una superfície encara més gran de massa forestal, ha estat de les comarques menys castigades, amb 450 hectàrees. I és que en aquesta comarca, juntament amb Osona, és on hi ha un nombre més gran d’explotacions ramaderes en règim extensiu o mixt, cosa que ajuda a evitar el risc d’incendis perquè és una de les mesures que més contribueix a reduir la càrrega de combustible al sotabosc.
