Lliris plantats a la teulada d’una barraca de vinya restaurada a Sant Vicenç de Castellet David Bricollé Les construccions agrícoles són un exemple d’enginy i aprofitament de l’entorn i dels recursos naturals. Una particularitat de les teulades de les cabanyes de vinya o de les tines és que a la primavera adquireixen un color molt vistós. I és que és usual plantar lliris a la terra que es diposita sobre la coberta de lloses. El motiu no és només ornamental, ja que les arrels s’estenen i fixen la terra com una malla natural. Fa quatre anys, la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat l?art de la pedra seca, fruit d?una candidatura conjunta presentada per vuit països. A Catalunya central, i molt específicament a la comarca del Bages, són nombrosos i visibles els exemples que encara aguanten de construccions fetes amb aquesta tècnica, hereva sobretot de l’època d’or vitivinícola. En aquest article podeu trobar més informació:
Ruta per l’arquitectura del vi: vestigis de paisatges construïts de pedra seca
