L’Ajuntament de Navàs estudia reordenar l’espai públic i l’arbratge del tram de la carretera de Berga que travessa el municipi. Per això, disposa d’un treball de la Diputació de Barcelona que planteja tres propostes amb l’objectiu comú de substituir l’arbrat actual i crear un espai més sostenible i saludable per a la ciutadania i més atractiu per al comerç. Les tres opcions inclouen canviar els arbres i la més transformadora, que és la que el consistori veu menys factible, proposa convertir la travessia en una via de sentit únic. La carretera de Berga és l’eix viari principal de connexió del nucli urbà de Navàs amb els municipis veïns i també un eix neuràlgic on es concentra una part important dels serveis i equipaments municipals, així com gran part del comerç i la restauració del municipi. Actualment, aquest espai, que va ser dissenyat per a la mobilitat amb vehicle privat, presenta mancances pel que fa a l’accessibilitat i la seguretat i, sobretot, problemes amb l’arbrat viari per conflictes amb façanes i voreres estretes. Amb l’objectiu de resoldre aquests problemes i crear un espai més sostenible i saludable per a la ciutadania, on passejar i relacionar-se, l’Ajuntament de Navàs va demanar a la Diputació de Barcelona fer un estudi per valorar les diferents alternatives d’actuació, abans d’encarregar un projecte executiu. Segons l’alcalde de Navàs, Genís Rovira, “el principal objectiu era canviar l’arbrat, perquè les moreres causen molts problemes, però també aprofitar per reordenar la carretera i fer-la més verda”. En aquest sentit, les diferents propostes «potencien que hi hagi més verda i crein un passeig que sigui atractiu per als vianants i el comerç», apunta Rovira. L’estudi ha identificat les mancances i les potencialitats d’aquest espai i ha plantejat tres opcions de transformació per trams, valorades econòmicament amb diferents nivells d’intervenció, per facilitar la presa de decisions al consistori. El cost total de les actuacions previstes en aquest treball oscil·la, segons les opcions, entre els 2,1 i els 3,6 milions d’euros. Els objectius comuns de les tres opcions han estat guanyar espai de vianants, incentivar els recorreguts a peu i disposar despais per a terrasses i activitat comercial. També es redueix lespai destinat als vehicles i es millora i augmenta la presència del verd urbà i de paviments permeables. En conjunt, l’actuació pretén crear un espai més sostenible, més saludable per a la ciutadania i més amable per viure-hi. A la primera opció, «la més continuista», diu Rovira, a banda de canviar i incrementar els arbres, es redueixen les unitats d’aparcament de la banda oest, s’incorporen més trams de vorera, més escocells i espai per a les terrasses i té un cost estimat de 2,1 milions d?euros. La segona proposta redissenya les voreres dels dos costats, es redueixen unitats d’aparcament a banda i banda, s’amplia l’espai dels vianants i s’hi incorpora tota una franja verda de vegetació i arbres, i més terrasses a banda i banda. En aquesta opció, que té un cost aproximat de 3,2 milions d’euros, també es planteja renovar l’enllumenat públic. La tercera proposta és, segons Rovira, «la més transformadora» ja que replanteja la circulació del municipi de manera que la carretera de Berga seria d’un únic sentit, cap al nord, i es crearia un passeig a banda i banda de la carretera . També proposa una única línia daparcament al costat est. Això implicaria que el trànsit en sentit sud passaria pel passeig de Ramon Vall i comportaria fer una actuació també en aquesta via, que s’afegiria als 3,6 milions d’euros que ja costaria aquesta opció. Per tot això, la proposta «en criteris mediambientals és la millor, però és la més arriscada i complexa» i, per tant, la que seria la menys viable. Les tres opcions parteixen la carretera en quatre trams, ja que presenten característiques diferents, cosa que permetria abordar-los per separat en funció del finançament que es disposi. El primer tram seria el que ve de Manresa, que és una zona més àmplia on bàsicament hi ha garatges; el segon és on es condensen més botigues i serveis, el tercer engloba per una banda la zona del Parc de l’Estació i, de l’altra, botigues i cases i, l’últim, seria el que hi ha a la part més al nord, direcció Berga. Ara, el consistori té les diferents opcions sobre la taula i haurà d’estudiar quina se’n surt. De totes maneres, segons Rovira, «és una aposta de futur» que s’haurà de plantejar de cara a la propera legislatura.
