El Bages s’endinsa a l’elecció de candidats en un context de màxima desafecció política

0
75

Queda menys d’un any, el diumenge 28 de maig del 2023, per a les eleccions municipals, i al Bages la majoria dels partits que hi concorreran ja han posat en marxa la maquinària per nomenar els candidats i començar a confeccionar les llistes, conscients de les dificultats que tenen per trobar gent que es vulgui involucrar. Lluny de l’eufòria amb què es va viure el procés, a favor o en contra, ara els partits noten el desaferrament polític que ja fa un temps que s’arrossega i que s’ha accentuat amb les crisis derivades de la pandèmia i de la guerra. Tot i això, confien que el municipalisme pugui esquivar aquest desgast, per la qual cosa aspiren a igualar o fins i tot superar la quantitat de llistes presentades a la comarca el 2019, encara que sigui amb més esforç. Caixes amb paperetes de les candidatures fa 4 anys | ARXIU/OSCAR BAYONA Som sobretot que les alcaldies estan desgastades pel tema de la covid, i d’altra banda, cada vegada hi ha més desafecció i la política està més desacreditada», apunta la presidenta d’ERC al Bages, Marta Viladés. Tot i això, «al món local la gent es veu més implicada i reflectida perquè pots veure més directament l’impacte de les teves accions, i això acaba sent un incentiu. La política local té de bo que regidors i alcaldes són propers, i aquesta desafecció no es dóna d’una manera tan extrema». És en aquest context que ERC treballa amb l’objectiu de presentar llistes als 30 municipis de la comarca, també a Marganell i Castellfollit, on el 2019 no hi van tenir presència, «i consolidar les 15 alcaldies, i fins i tot guanyar-ne més». Junts per Catalunya també confia a tenir presència a tot el Bages, encara que aquesta vegada Junts i el PDeCAT no concorreran junts (veure el desglossat). “És un objectiu de màxims però ho intentarem”, apunta el president comarcal del partit, Antoni Massegú, conscient també de la dificultat que suposa. «Hem passat una pandèmia molt dura i ara la guerra d’Ucraïna, i es nota un cert desencant i desmoralització general, però acabes trobant gent que en té ganes i que et diu que no s’implicaria en altres eleccions però a nivell municipal voldrien poder fer el camp de futbol que els falta o arreglar aquest o aquest carrer», apunta. Des del PDeCAT, la seva presidenta al Bages, Ivet Castaño, afirma també que es nota aquesta desafecció, «per part de tots els partits», però igualment apunta a la «doble vessant» que diu que aporta la política municipal «perquè et roba moltes hores i costa trobar gent, però per altra banda és una gran il·lusió poder fer aquest servei al teu municipi». En aquest sentit, sosté que el repte dels partits és trobar l’equilibri «entre aquesta gran experiència personal i vital i la complexitat dels moments que travessa el país». El PDeCAT no es presentarà com a tal a les municipals del 2023, sinó que ho farà «recolzant en format de coalició un ampli espai de centre i amb diferents partits, d’àmbit local». El PSC es veu «amb força» Al PSC, les dificultats per trobar gent també hi són però menys que altres vegades, assegura el primer secretari de la Federació XI del partit al Bages, Berguedà i Solsonès, Cristòfol Gimeno. «Fa tres anys, el debat i el posicionament general que imperava girava al voltant de l’independentisme», i en canvi, diu que el partit ho té més fàcil «ara que molta gent s’ha adonat que això no té gaire recorregut i vol treballar per projectes més concrets des de la política local i no posant la política local al servei d?una ideologia». Per això «estem contactant amb més gent i també se’ns acosta més», i el partit «està animat i es veu amb força per aconseguir més presència i representació a més municipis que al 2019 a les tres comarques». El pes del municipalisme Els Comuns també confien que tindran més llistes que el 2019 a la Catalunya Central. I és que la formació es vol «consolidar i créixer on ja estem i presentar-nos a les localitats on fins ara no teníem presència o no havíem obtingut representació el 2019», sosté el co-coordinador dels Comuns a la Catalunya Central, Josep Juan Roda. Admet que no serà fàcil per les dificultats que hi ha de trobar gent. «Sempre ha passat, i en circumstàncies especials com tenim ara, potser encara més», en referència a la desafecció política que es viu en general amb el desgast del procés, la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. En aquest context, estar en una llista «comporta una gran responsabilitat, que de vegades espanta i fa que hi hagi persones que no es vulguin posar al capdavant», afegeix Roda. Però per això «la política municipal és tan important», insisteix, i recorda que «el món local és qui ha estat a primera línia de la trinxera davant de la pandèmia, perquè és la primera porta que anomena la ciutadania». La voluntat de la CUP també és «créixer» i presentar més candidatures que el 2019, «però l?important és que siguin reals i puguin arribar a tenir representació», sosté l?exalcalde de Navàs, Jaume Casals, membre del secretariat nacional de la formació i que integra làrea de municipalisme. El partit es presentarà «on veiem que hi ha un suport i que es pot organitzar la gent», fugint de la idea de voler arribar a tot arreu «sense que tinguem un mínim suport». En paral·lel, es treballa «per corregir el desencís que hi ha a la societat», i que Casals defineix com «una barreja entre la desafecció política, la pandèmia i altres elements que fan, per exemple, que les reunions no siguin tan nombroses com abans ». I és que «venim d’un esforç intens per part de la població que ha donat lloc a un cert desencís que afecta tots els partits», i en la qüestió catalana «veient que l’estat posa tota l’empenta sense que hi hagi una estratègia clara a nivell de país, molta gent opta per la prudència». Incertesa a Cs i al PP Al Bages, Cs voldria consolidar l’espai aconseguit el 2019 al Bages, on va obtenir regidors a quatre municipis dels set on es va presentar, «però ens costarà més», apunta el coordinador del partit a la comarca , Antonio Espinosa, conscient que «ni l?afiliació ni el partit estan com fa quatre anys, ni la marca té ara la força que tenia». Tot i això, «la voluntat de la direcció és presentar-nos als mateixos municipis, i confiem que trobarem prou gent per fer llistes». Pel que fa al PP, que el 2019 es va presentar a cinc municipis del Bages i només va aconseguir un regidor a Monistrol, el seu president comarcal, Jaume Mira, té assumit que «les municipals per a nosaltres sempre són molt difícils, i als pobles petits més ». Diu que «molta gent és reticent a posicionar-se públicament formant part d?una llista». En el cas dels populars «va influir molt el procés, i ara, els problemes que ha generat la pandèmia i la crisi econòmica ho acaben de complicar més». De totes maneres, la direcció del partit insisteix que cal fer candidatures, i en alguns casos això es pot traduir en llistes fantasma. «Jo sóc poc partidari de buscar gent d?on sigui perquè un candidat de fora no el coneix ningú, i no el votaran tant», conclou Mira. Junts i PDeCAT afronten el repte d’anar separats Per primera vegada JxC i el PDeCAT aniran per separat a unes eleccions municipals. O com a mínim d’entrada, tenint en compte que «si Junts volgués fer una coalició en alguns municipis, per part nostra estaríem disposats a estudiar-ho», apunta la presidenta del PDeCAT al Bages, Ivet Castaño. De fet «estem en un altre paradigma», sosté, de manera que el PDeCAT no es presentarà com a tal sinó que donarà suport a grups municipalistes. «Òbviament, és una dificultat més perquè hi ha una segmentació de l?espai», diu Antoni Massegú, president comarcal de Junts, «però hem de tractar de ser el màxim de generosos i mantenim l?objectiu d?arribar a tota la comarca». Un procés a diferents velocitats que ja ha fet públics els primers noms ERC i Junts ja han confirmat alguns candidats al Bages, mentre que PP i Cs tot just engeguen la maquinàriaFalta un any per a les eleccions i és a partir d’ara que els partits premeraran l’accelerador per confeccionar les llistes, si bé la majoria ja han estat treballant, a ritme diferent, i ja s’han donat a conèixer alguns candidats. De moment, al Bages s?han fet públics candidats d?ERC i Junts. Per part dels republicans, que fa un any ja van crear un grup operatiu municipal per encarar la fi del mandat i les eleccions del 2023, els alcaldables són Marc Aloy, a Manresa; Adriana Delgado, a Sant Vicent; i Salvador Busquets, a Navàs. Junts també n’ha presentat tres, ia diferència d’ERC, s’estrenen com a caps de llista: Ramon Bacardit a Manresa, Eduard Mata a Sant Joan i Dani Mauriz a Sant Vicenç. Altres partits com el PSC tenen la maquinària en marxa “de fa mesos”, i encara que tenen alguns candidats confirmats encara no s’han fet oficials. Hi ha un calendari a nivell nacional «per no fer un degoteig», explica el secretari de la Federació XI, Cristóbal Gimeno, i es donaran els primers noms entre el juny i el juliol. Els comuns han estat treballant a nivell nacional per anar junts amb Podem «com a primer pas imprescindible» per iniciar, ara, l’elecció de caps de llista, i les candidatures a partir dels processos de primàries. I la CUP, dóna autonomia als municipis per anar avançant, si bé a nivell nacional, el nou secretariat, que vol reforçar el municipalisme, es va constituir al març, sense que s’hagi fet oficial cap nom al Bages. La direcció de Cs ja ha començat a perfilar candidats, però encara no n’ha confirmat cap del Bages, i el PP prepara una reunió a nivell conjunt la setmana que ve a Barcelona on també es començaran a definir els caps de llista. Les comarques centrals van fer 464 llistes el 2019Entre totes les formacions polítiques que es van presentar a les eleccions municipals del 2019, les comarques del Bages, Moianès, Berguedà, Solsonès, Cerdanya, Alt Urgell i Anoia, van sumar un total de 464 llistes. Això inclou els partits tradicionals i també formacions independents, però la xifra va suposar una baixada significativa del nombre de candidatures respecte al 2015, tenint en compte que en aquest mateix territori se n’havien presentat 552, o sigui un 16% més. En bona part, aquesta baixada es va atribuir a la pràctica desaparició de les llistes fantasma (amb candidats de municipis diferents d’on es presenten), que el 2015 havien suposat un gruix important en el cas del PP . En conjunt, hi va haver descensos destacats de candidatures al Berguedà, que va passar de 92 a 68, ia l’Anoia, de 147 a 113.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here