El col·lectiu ecologista Montsalat ha requerit a la direcció general d’Urbanisme que no converteixi en definitiva la modificació (aprovada inicialment) del Pla Director Urbanístic (PDU) de la Mineria del Bages, sinó que tan sols prosperi el seu creixement en altura de les runes del Fusteret ( Suria). Així ho demana a les al·legacions presentades a la tramitació de la modificació, del que aquest dimarts s’acabava el període d’informació pública. Montsalat és una de les entitats que ha requerit formalment que el canvi no prosperi, com també ho ha fet el sindicat Unió de Pagesos. El que reclama l’entitat ecologista és que no es facin possibles els dos aspectes fonamentals que vol fer viables aquest canvi. És a dir, que no prosperi la possibilitat de convertir una part de la runa del Cogulló en un camp fotovoltaic, perquè es considera que afectaria la seva restauració, i que tampoc no es doni viabilitat que el dipòsit del Fusteret incrementi el seu perímetre, sinó que únicament pugui augmentar en alçada a l’espai que ocupa actualment. Montsalat es mostra crític amb el paper que està adquirint la direcció general d’Urbanisme amb aquesta tramitació, ja que considera que està prenent decisions que afecten els plans de restauració de les muntanyes de residus, que addueix que són competència de l’àmbit de medi ambient. Quant a la possible ampliació de la runa de Súria cap al sector de Cererols, la plataforma insisteix (com ja havia exposat en escrits anteriors) que aquesta hauria de ser la penúltima de les possibilitats, només per davant de la creació d’un de totalment nou , que també es va valorar. Montsalat defensa que l’única via possible hauria de ser la del recreixement en altura del dipòsit actual, que considera que és «el mal ambiental menor i la hipoteca menor de gestió de salmorra, durant el temps imprescindible fins que l’explotació de potassa de Súria aconsegueixi processos sense necessitat d’abocament de residus salins a la runa, tal com es planteja des de fa anys. L’ampliació de la runa del Fusteret en superfície no hauria de ser necessària». Pel que fa a la porta que ha obert Urbanisme a què es puguin instal·lar camps fotovoltaics als enderrocs salins, Montsalat posa en relleu que els programes de restauració vigents per a les explotacions d’ICL a Sallent ia Súria estableixen la retirada dels residus dels enderrocs com a pas previ a la restauració. I afegeix que «és una voluntat generalitzada, expressada també al PDU de la Mineria del Bages, fer desaparèixer com més aviat millor les muntanyes de residus salins per la seva afectació al paisatge i per l’obligació de control i gestió de salmorra que comporten» . A més, recorda que sobre la runa del Cogulló pesa una sentència judicial des del 2016 que n’ordena la retirada, i per aquests motius retreu que «l’autorització per part d’Urbanisme de l’ús per parc fotovoltaic o de qualsevol altre ús que en signifiqui la consolidació, quan l’obligació és la retirada i el buidatge dels enderrocs, és un fet evidentment il·legal, contrari a l’ordenament vigent i comès per qui s’excedeix en les seves competències». En aquesta línia, Montsalat afegeix que «sorprèn ja profundament que el PDU de la Mineria arribi a plantejar-se usos pel enderroc del Cogulló quan s’ha de buidar completament de residus; el fet només s’interpreta sota l’òptica de la demora indefinida de l’obligació de buidatge i restauració de l’espai. Que el PDU de la Mineria aprovi nous usos a la runa del Cogulló confirma els pitjors auguris en ajornar, de forma manifestament il·legal, la restauració del Cogulló com a mínim unes dècades més durant les quals caldrà atendre en tot moment la generació, recollida i conducció al mar de la salmorra que la runa del Cogulló origina». Per tot això, la plataforma considera que el Pla Director de l’activitat minera al Bages entra temeràriament en les obligacions de restauració que vénen regulades per la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983 sobre normes de protecció del medi ambient d’aplicació. a les activitats extractives. El servei administratiu de la Generalitat competent per decidir sobre els programes de restauració és la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, adscrita al departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Des de serveis d’Urbanisme s’intenta regular com ha de ser el programa de restauració de la principal activitat minera a Catalunya, la que ha acumulat més residus amb els anys, la que més residus continua generant i la que aboca els residus ambientalment més problemàtics per la seva al·ludíssima solubilitat». Oposició frontal d’UP Unió de Pagesos es mostra contundent i demana que es retiri la modificació del PDU, així com que es plantegi una reducció de l’activitat minera al Bages en espera que entri en servei el desdoblament del col·lector de salmorres. Reclamen que es busquin noves estratègies que permetin reduir els enderrocs salins i evitar unes modificacions del PDU de l’activitat minera que suposen “agreujar la situació actual”. Un dels membres de la permanent d’UP, Josep Bové, ha denunciat en declaracions a l’ACN que el PDU “no pot donar resposta a un encobriment de les males pràctiques que es fan a la mineria” i reclama que es compleixin les sentències existents. “Hi ha sentències judicials que obliguen a treure els enderrocs. Han de desaparèixer perquè són un contaminant continu a les aigües de les conques del Cardener i del Llobregat”, expressa Bové, que també demana que es tingui en compte l’opinió de la gent del territori com a “afectats directes”.
