Té 91 anys, a punt de fer-ne 92, i des de fa 10 anys Montserrat Grau només s’ha perdut dos dies les caminades que es fan a Sant Vicenç. No només hi participa, sinó que lidera un dels grups. Amb una gran vitalitat, Grau és molt estimada entre els participants.
Els amics de la salut fa deu anys que caminen junts per Sant Vicenç Participa a les caminades des dels seus inicis. Per què es va apuntar? Jo vaig venir de Barcelona perquè el meu fill vivia aquí i vaig anar a l’ambulatori i van dir que farien aquestes caminades i com que no coneixia res, em vaig apuntar. He anat des del primer dia i als 10 anys només he fallat dos dies perquè se’m va torçar un peu. Doncs deu haver fet molts quilòmetres? Molts! Perquè almenys en fem sis cada dia… Què li aporta aquesta activitat? Més que res la companyia. No els deixo parlar de mals, ni malalties i canten o expliquen acudits i jo els vaig escoltant i m’ho passo tan bé que no ho canviaria per res del món. A més, al matí tens l’al·licient d’aixecar-te perquè ja saps que t’esperen per anar a caminar. Per tant, també ha enfortit les relacions socials? Sí, perquè jo vaig venir aquí i no coneixia ningú i ara tinc amigues i em sento estimada i això és molt bonic. I nota una millora de la salut? Per descomptat! Vaig a l’ambulatori només a buscar la gent per caminar, no per visitar-me! Estic molt bé. Quin és el secret de la seva vitalitat? Tothom em diu que vol ser com jo i em demanen què faig per estar així. Doncs aniré, a ioga, a gimnàstica i miro què menjo.
