La CUP Bagesi el grup municipal Fem Poble de Sallent han presentat al·legacions a la modificació del Pla Director de la Mineria del Bages en què demana que s’aturi, no el conjunt del canvi, sinó específicament el que faria possible la instal·lació d’un camp fotovoltaic a la runa del Cogulló, per a la qual hi ha una proposta presentada per part d’ICL. Per als cupers, segons el seu portaveu comarcal, Guillem Cabra (regidor de Fem Poble Sallent), aquest canvi en el document urbanístic és un «vestit a mida» de l’empresa per «donar-los la possibilitat de seguir traient un benefici privat, instal·lant un parc solar sobre el problema que ells han generat». Afirmen que això «xoca amb l?interès general i amb les sentències judicials. I ens sembla que podria ser constitutiu de delictes de corrupció i de tràfic d’influències, de manera que la Generalitat hauria d’anar amb molt de compte». Hi ha tres punts principals sobre les quals se sustenten les al·legacions que la CUP ha presentat a l’aprovació inicial de la modificació del PDU referents a aquest punt. D’una banda, plantegen un aspecte tècnic, segons el qual entenen que s’està produint una “tergiversació” de l'”objecte” amb què es va promoure aquesta modificació del document. En concret, la formació exposa que quan es va iniciar la tramitació del canvi va ser únicament per permetre un nou dipòsit temporal, pel qual s’opta per permetre ampliar tant en perímetre com en alçada el del Fusteret de Súria. Aquesta tramitació es va posar en marxa al febrer del 2020, ia finals d’aquell any es va promoure un procés de participació ciutadana per recollir valoracions sobre diferents opcions. El juny de 2021 és quan es posa en marxa el procediment per a la modificació del Pla Director Urbanístic pel que fa a la possibilitat de posar instal·lacions d’energies renovables a les runes. Per aquest motiu, la CUP sosté que hi ha un defecte de forma, «ja que s’evidencia que aquest acord va ser posterior a l’inici de redacció de la modificació del PDU i del procés de participació ciutadana». De fet, argumenten que «és tan flagrant aquesta tergiversació que, a la documentació sotmesa a aprovació inicial, la part relativa a la compatibilització de les energies renovables amb l’ús miner queda pràcticament oculta, no és degudament analitzada en l’avaluació ambiental estratègica, no s’aporten alternatives, no es cartografia i, en definitiva, només és considerada com un simple afegit a la normativa del PDU». Per tot això, la CUP considera que la Generalitat incorrerà en una il·legalitat si no treu aquesta part de la modificació, o si no la torna a començar de zero. Cost-benefici La segona al·legació incideix que el canvi per permetre la instal·lació d’un camp fotovoltaic va en contra de l’«objectiu essencial» del mateix Pla Director i de les sentències que hi ha hagut sobre el enderroc del Cogulló, «que el que requereix precisament és la retirada d?aquest dipòsit». Aquesta al·legació va molt estretament lligada a la tercera, que fa una anàlisi del cost benefici d’aquest projecte, del qual conclou que «el benefici seria per a l’empresa», però que en canvi suposaria costos «per a l’interès general». Cabra argumenta que «no es pot comprar el relat de l?empresa en el sentit que aquest parc solar és una millora mediambiental per a Sallent o per al país, perquè és tot al contrari. Perquè el que no podem donar per bo és que aquest parc solar només estarà actiu deu anys». En aquest sentit, addueix que és evident que trigarà almenys deu anys a amortitzar-se, i una empresa no retirarà un parc solar en el moment que comença a treure’n beneficis, ho mantindrà tot el possible. I qualsevol parc solar té una vida útil de 25 a 30 anys. Això atura o retarda la restauració i xoca amb les sentències judicial i amb l?interès general». Per a la CUP, es posa el focus on no toca, «perquè el que caldria és analitzar i determinar com es pot restaurar la runa de la manera més ràpida i amb el cost mediambiental més baix. I determinar també com s’hauria d’ampliar la fiança de l’empresa en relació amb el Cogulló perquè respongui a la quantia econòmica necessària per retirar aquests enderrocs, ja que segons l’estudi que va fer Ramon Folch la que hi ha dipositada (7 milions d’euros) equival al 10% del cost que suposaria la retirada d’aquests enderrocs».
