Una dotzena d’ajuntaments podrien variar el nombre de regidors a les eleccions del 2023

0
75

Una dotzena de municipis de la Catalunya Central es troben ara mateix en un llindar de població que els podria portar a haver de fer un canvi del nombre de regidors (tant a l’alça com a la baixa) que formen part del plenari dels seus Ajuntaments. Canvi que es produiria per les eleccions municipals que s’han de celebrar en poc menys d’un any, el diumenge 28 de maig de 2023, dels resultats del qual sorgiran els nous consistoris. Aquests es constituiran oficialment (si es procedeix com és habitual) tres setmanes després, molt probablement el dissabte 17 de juny del proper any. La xifra de regidors de cada ajuntament sestableix en funció de la població que té el municipi i dacord amb un barem establert (vegeu la infografia). I la referència per determinar el nombre de residents de cada municipi que, alhora, permet establir la quantitat de regidors que integraran el ple de cadascun dels consistoris és el darrer padró oficial aprovat. Si és procedent com és habitual, per a aquestes eleccions del darrer diumenge de maig de 2023 es prendrà el que l’Institut Nacional d’Estadística publicarà a finals d’aquest any, i que correspon a la xifra fixada per a cada municipi amb data 1 de gener de 2022. Barem de regidors i situació actual a les comarques de la regió central Infografia En base a les xifres del padró municipal d’1 de gener de 2021, que ara mateix són les darreres oficials ( però que no seran encara les que marcaran la representació de els propers ajuntaments), veiem que hi ha 14 municipis que es troben en una franja sensible que els podria suposar una variació. Un dels que ara mateix tenen més números de saltar, en aquest cas a l’alça, és el de Santa Margarida de Montbui. La població anoiense té actualment un plenari format per 13 regidors. Abans de les eleccions del 2019, tenia un padró de menys de 10.000 persones, però en els dos últims registres oficials ha superat de llarg aquesta xifra, situant-se en 10.192 a l’últim. Si es confirma en el proper que es troba per sobre d’aquest llindar, el consistori passaria a estar compost per quatre representants més, un total de disset. En aquest mateix marge hi ha Sant Vicenç de Castellet i Puigcerdà, encara que amb menys probabilitats de canvi, ja que cap dels dos municipis ha superat fins ara els 10.000 habitants als padrons oficials. No obstant això, en el cas de la població bagenca cal tenir present que a l’últim oficial constaven 9.868 persones (132 del que marca el canvi), i que en els últims dos anys registrats ha experimentat creixements importants. Entre el padró del 2019 i el del 2021 l’augment va ser de 345 persones. Pel que fa a la capital de la Cerdanya, està més lluny del llindar dels 10.000, ja que al darrer padró estava pràcticament mig miler d’habitants per sota, però en els últims anys també està experimentant un increment molt important. Un cas significatiu és el de Gironella, que té possibilitats de recuperar una composició perduda fa set anys. L’Ajuntament de la població berguedana està format actualment per 11 regidors. Segons l’últim padró oficialitzat per l’INE, a 1 de gener del 2021 hi havia 4.916 persones empadronades i, per tant, estaria a uns setanta dels 5.000 que marquen un canvi de composició. Si saltés aquesta xifra, l’ajuntament passaria a 13 regidors. Un nombre de representants que ja havia tingut, però que va perdre a les eleccions del 2015, quan es va situar per sota dels 5.000 habitants. Per contra, Callús transita per uns marges poblacionals que (encara que és poc probable) el podrien portar a un trajecte invers. Com el de Gironella, el seu Ajuntament està format per 11 regidors. Això és així des de les eleccions del 2019, quan en va guanyar dues per haver superat els 2.000 habitants. De fet, el 2019 va arribar a situar-se al 2.149, però a l’últim oficial estava a menys d’un centenar de caure dels 2000. Qui podria ara fer el salt que va fer Callús fa tres anys és la població de Castellví , al Baix Llobregat Nord, ja que a l’últim padró hi havia només quatre persones (1.996) que superar els 2.000 habitants, de manera que el seu consistori passaria de 9 a 11 regidors. Al Solsonès, el que va camí de créixer en representació és Sant Llorenç de Morunys, ja que en els darrers tres padrons oficials ha passat de superar per poc els 900 habitants a tenir prop dels 1.000 (985 a 1 de gener del 2021) ), per la qual cosa podria passar dels 7 regidors actuals a 9, xifra que ja havia tingut fins a les eleccions del 2015. També podria fer aquest salt Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), mentre que la Pobla de Lillet (Berguedà) flirtea amb fer-ho al revés. Als últims padrons ha anat perdent població i l’últim oficial deia que el formaven 1.063 persones. Una caiguda per sota dels 1.000 els suposaria passar dels 9 regidors actuals a 7. Entre els pobles petits, n’hi ha tres de la Cerdanya que tenen molts números de passar de tenir un Ajuntament de cinc regidors a un de 7, ja que estan situant-se per sobre dels 250 habitants, que són els que marquen aquest salt. En concret, parlem de Das, Prats i Sansor i Prullans. En idèntica situació es troba la població berguedana de l’Espunyola, que en els dos darrers padrons publicats per l’INE va créixer de 242 a 258 habitants.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here