Autema, la societat que explota l’autopista Terrassa-Manresa, ha decidit portar a Europa el conflicte amb la Generalitat pels canvis introduïts fa sis anys en el sistema de concessió. Ferrovial, l’empresa que controla la majoria dels actius de la concessionària, està esgotant totes les opcions en una batalla en què fins ara totes les instàncies, des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fins al Constitucional, han anat donant la raó al Govern català. La societat considera que hi ha hagut una infracció del dret de la Unió Europea, després d’esgotar la via judicial a Espanya, queixa que ha portat a la Comissió Europea. D’aquesta manera, la concessionària torna a intentar que se li tornin les condicions establertes abans del 2015, després que en aquest litigi ha tingut successius revés judicials. Per entendre l’origen d’aquest conflicte que ara Autema porta al Constitucional cal recordar que el contracte del programa inicial per a la concessió i l’explotació de l’autopista establia que la Generalitat havia de pagar un tant per vehicle que passés per l’autopista segons una previsió de trànsit realitzada al començament que no s’havia complert pràcticament mai. Previsió que beneficiava de manera molt important els interessos d’Autema. Aquest acord no preveia situacions com la crisi econòmica, que va suposar una baixada de trànsit molt important, i la Generalitat va anar pagant fins al 2015 per una previsió de pas de vehicles que quedava molt per sobre de la realitat. A partir del 2015, el Departament de Territori i Sostenibilitat va establir canvis en el règim de la concessió, així com en la política de descomptes per afavorir que el trànsit de la col·lapsada C-55 passés cap a la C-16. El sistema que existia abans d’introduir les modificacions era absolutament garantista i afavoria els interessos de l’empresa concessionària, que mitjançant el pagament de grans quantitats compensatòries per part de l’administració es va garantir durant anys uns comptes de resultats extraordinàriament positius. La situació per part de la Generalitat de Catalunya era absolutament a la inversa, perquè no només veia com s’ampliava la diferència entre el trànsit real i el trànsit pagat, sinó que a més va veure com l’Estat retirava la seva part de l’aportació a la compensació de les autopistes. El Govern va aprovar un sistema de descomptes per als usuaris de la C-16 al tram Terrassa – Manresa els anys 2015 i 2016 per millorar la mobilitat i l’eficiència del corredor a l’entorn de Manresa i per descongestionar la C-55. Amb la sentència del tribunal, el TSJC va confirmar la legitimació i legalitat de la modificació de la concessió i considerava que les al·legacions efectuades per Autema no estaven acreditades ni justificades econòmicament ni jurídicament, segons remarcava la mateixa sentència, ara validada pel Suprem. Autema considerava que aquest decret de 2015 suposava «l’augment aproximat de les despeses en el 16,29% i, alhora, una disminució dels ingressos entre un 29% i un 53%». I considerava que la modificació del decret que es va fer el 2016 encara l’agreujava més, perquè suposa un increment més gran de pèrdues. Però la Generalitat també va aportar un informe que explicava que el pla econòmic financer que defensa Autema suposava un increment anual del trànsit del 4,5%. Aquest creixement es preveia fins al 2034. La Generalitat argumentava que “és un trànsit irreal i porta a un resultat d’enriquiment injust”.
