Alba Pérez Subirana (Navarcles, 1989) va ser investida el 10 de juny nova alcaldessa de Navarcles. Feia un any que havia entrat a l’Ajuntament com a regidora, però fa temps que és militant d’ERC i ja té un bagatge al darrere com a membre fundadora de la JERC al municipi, des d’on ha fet política durant anys. De fet, quan només en tenia 12 «ja em mirava debats i seguia el dia a dia parlamentari», i ara veu la política municipal «com una bona manera de servir el poble». Fins que no s’ha posat, havia treballat des dels 18 anys al sector privat, darrerament en una administració de loteria. Com assumeix el repte de l’alcaldia quan només fa un any que és regidor? Amb força i ganes perquè estic molt acompanyada per l’equip de govern, i això em fa sentir valent. És un orgull poder dedicar la meva feina i el meu temps al poble. De fet, els seus enllaços amb la política vénen de lluny. Per què no va fer el salt abans? Primer vaig voler treballar i conèixer la política de base a través de la JERC, perquè el dia que m’arribés l’oportunitat de fer el pas, em sentís preparada i segura. Què el va fer decidir? Des que vaig entrar de regidora vaig prendre un compromís amb el municipi i el mantinc de manera ferma. Per això, quan Josep Maria Feliu va haver de fer un pas al costat, vaig considerar que no podia renunciar a la possibilitat d’assumir l’alcaldia. Potser ningú més no estava disposat? Tenim un acord de govern que diu que l’alcaldia recau a Ara Navarcles com a força més votada, i des del partit es va considerar que era una bona opció que l’encapçalés jo. Veient que els companys creien i la força que em van transmetre des del primer moment, em vaig decidir. El mateix Feliu la va animar? Sí. Ho he tingut sempre al costat, i durant un any hem treballat de la mà. He après molt, i és gràcies a aquest colze a colze que he pogut assumir aquest càrrec. Què creu que pot aportar? Un punt de vista més juvenil i també com a dona. És molt necessari fer sentir la nostra veu i que es tingui en compte. Només té un any al capdavant. Un any és poc, però, si es treballa fort i dur, pot donar per molt i crec que fem un molt bon equip per poder afrontar-ho. Què vol fer per Navarcles aquest any? El menjador de ledifici vermell de lescola Catalunya. Fa molts anys que el poble ho demanava perquè l’escola té dos edificis no continguts i els nens més petits s’han de traslladar a l’edifici de la gent gran per al menjador. El proper curs això se solucionarà. També tenim en marxa la restauració del Pla de Can Tàpies, amb un projecte de naturalització de tot aquest espai a tocar del llac. Són els canvis forts i visibles que s’esperen al municipi el proper any, però tenim molts altres petits projectes engegats que afecten el dia a dia. Té garantida la unitat del tripartit aquests mesos? Confio totalment. És més, si no fos per la força i els ànims que ells mateixos m’han transmès, siguin del partit que siguin, potser no seria aquí. Això és el que m’anima a anar encarant el dia a dia. L’oposició sembla que no ho veu igual, atès que al ple d’investidura tant Junts com el PSC van parlar d’una falta d’unitat. Mentien? Des del meu punt de vista, sí. No només no estem fraccionats, sinó que els sento a prop i treballo colze a colze amb cadascun dels regidors. El que va dir l’oposició és un argument fàcil quan hi ha coalicions per intentar erosionar els grups que en formen part. Què s’espera de l’oposició? No vull una política de retrets ni demanar explicacions del que hem dit i què no, sinó de consens. I espero que en mi també ho trobin, perquè som aquí pel mateix objectiu de treballar pel poble. De fet, tinc molt bona relació. A diferència de l’oposició, el govern no es va acomiadar de Feliu al ple de renúncia… Sabent que eren uns moments complicats que ell vivia d’una manera molt emocional, vam considerar fer-li la sortida el més fàcil i emocionalment tranquil·la possible. De forma personal ja li vam fer arribar el nostre agraïment. Ara Navarcles li ha confiat l’alcaldia pel que resta de mandat. Es postula també com a alcaldable de cara al 2023? El partit va néixer per buscar la transversalitat de qui en forma part i amb voluntat de treballar pel poble. Davant d’això, l’encapçalament s’haurà de parlar en grup i ratificar-lo per assemblea. I vostè estaria disposada? Ja ho veurem. Ara estic plenament enfocada a assumir el repte de l’any que tinc al davant, que precisament m’ha de servir per donar-me arguments a favor o en contra a l’hora de prendre una decisió en aquest sentit. Haurà de ser aviat… És un tema que cal acabar decidint de cara a l’inici de curs. En tot cas, què us animaria i què la faria enrere? Totes les decisions que he pres en política es basen en el suport i l’acompanyament que tinc, per això ha de ser el mateix grup o la mateixa assemblea qui cregui en mi. Si és així, hi seré.
