Els talls d’aigua per la sequera a dues urbanitzacions de Castellbell enfronten veïns i Ajuntament

0
20

Els veïns de les urbanitzacions de Mas Enric i Can Prat de Castellbell i Vilar pateixen des del 23 de maig talls d’aigua diaris de més de sis hores. El dia a dia és “difícil i insuportable”, diuen, sobretot els que tenen fills i es queixen que l’Ajuntament els té “abandonats”. L’alcaldessa, Montserrat Badia, ho atribueix a la baixada del nivell dels aqüífers per la sequera ia un “consum excessiu” per les piscines i jardins que hi ha en aquestes dues urbanitzacions de gestió privada. “Dels 230 comptadors, 35 consumeixen el 45% del dipòsit d’aigua”, denuncia. Des de l’Ajuntament subratllen que, en plena sequera, s’ha d’utilitzar per a les necessitats bàsiques i estudien com sancionar els que no en facin un bon ús. Les restriccions i els problemes de proveïment van començar el maig passat. I des d’aleshores, els veïns d’aquestes dues urbanitzacions pateixen diàriament dites d’aigua, de les 9 a les 18h. i, el cap de setmana, fins a les 19.30h. El dia a dia és “molt difícil”, es queixava aquest dimarts Sara Subirats, una veïna de Can Prat. “Amb nens costa encara més; no podem rentar els plats, si van al bany no podem llençar la cadena i anem amb dipòsits d’aigua petits per la casa”, detalla. Abans de les 9 s’afanyen a omplir olles i palanganes. I quan es reobre el servei, l’aigua surt amb molt d’aire i hi ha risc que la pressió faci malbé les canonades, com ja li ha passat a algun veí. “L’aigua torna plena d’aire i el comptador va rodant i també ho pagarem”, diu amb indignació. Com ella hi ha 200 famílies més afectades per aquests talls d’aigua diaris. Eduardo Cabilla, veí de Can Prat, es queixa que l’Ajuntament els ha deixat “abandonats” malgrat complir el pagament d’impostos. “Ens diuen que faran el que puguin, que ens enviïn un parell de bótes d’aigua i que ens banyem a la piscina municipal, però què creuen que som indigents?”, es pregunta indignat. En aquest sentit, lamenta que els tractin com una urbanització privada i que passin els anys i que el problema de l’aigua no se solucioni. Una idea que també comparteix el president de l?associació de veïns de les dues urbanitzacions, Jordi Haies. “Són unes condicions tercermundistes i infrahumanes, és un desastre”, exclama. En ple estiu no poden posar-hi rentadores o dutxar-se i lamenten que l’Ajuntament els recrimini un consum excessiu d’aigua. Segons Haies, “és normal que es gasti més aigua a l’estiu” i lamenta que l’Ajuntament vulgui confrontar els veïns amb el consum d’aigua quan el problema és que “estan abandonats per l’administració”. Si escau, ha triplicat la compra de garrafes per al consum diari. Defensen que, malgrat que és una urbanització de gestió privada, el consistori ha de garantir l’accés a l’aigua amb condicions. Per això ja han posat el cas a les mans d’uns advocats. L’Ajuntament denuncia un consum “excessiu” “És un còctel explosiu”, afirma l’alcaldessa de Castellbell i el Vilar, Montserrat Badia, que recorda que, en tenir dèficits urbanístics, la gestió és privada i l’assumeixen els veïns amb una concessionària. A més, el tipus de finques existents són cases unifamiliars, moltes amb piscina, jardins de gespa i horts, que els comporten un “consum excessiu” si es compara amb altres urbanitzacions similars, com seria la de Sant Cristòfol. Després d’analitzar els consums d’aigua, han detectat que dels 230 comptadors que hi ha en aquestes dues urbanitzacions, 35 consumeixen el 45% del dipòsit d’aigua”, tot i representar un 15% del total de veïns. En un moment puntual, es van gastar 40.000 litres diaris en només dues hores, quan l’ACA estableix uns 250 litres diaris de mitjana, però a les dues urbanitzacions es consumeixen uns 1.000 litres diaris de mitjana segons dades facilitades per l’Ajuntament, la situació és molt delicada amb uns aqüífers molt baixos, especialment a l’Anoia, des d’on capten l’aigua aquestes dues urbanitzacions. Tot i els esforços per conscienciar el consum responsable, creu que cal anar més enllà i estudien la forma per sancionar els mals usos. Ja han demanat a l’ACA si n’hi ha eines per poder sancionar, perquè actualment només poden publicar bans amb recomanacions que s’han demostrat insuficients. També hi ha ajudes que cobreixen les despeses de transport per anar a buscar l’aigua potab lluïdes. Un problema que ve de lluny Aquestes dues urbanitzacions tenen dèficits urbanístics i no són les úniques, ja que en aquest mateix municipi n’hi ha cinc més en una situació similar. L’Ajuntament es queixa que la llei del 2009 que intentava regularitzar-les no va anar acompanyada d’ajudes per fer-ho viable. “És un periple insostenible, de paperassa i de recursos”, diu. A Catalunya hi ha unes 2.000 urbanitzacions en situacions similars, fruit de la venda de terrenys als anys 60 i la liberalització del sol. “Es venien parcel·les sense urbanitzar i els propietaris es feien cases sense tenir clavegueram, enllumenat o carrers asfaltats”, explica. Una urbanització d?unes 400 cases pot costar uns 11 milions d?euros per posar-la al dia, gairebé tres vegades més el pressupost anual del Castellbell i el Vilar. I les despeses han d’anar a càrrec de les privades. També creu que la normativa no resol la problemàtica actual i alerta que, amb el canvi climàtic i les sequeres continuades, la situació s’agreujarà.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here