Les residències viuen amb certa inquietud el repunt de casos que està provocant la setena onada de la Covid-19. En alguns centres de la Catalunya central ja han tornat a notar els efectes del virus entre els seus residents i el personal, mentre que altres es mantenen disposats per evitar que entri. Tot i l’alleujament dels protocols, dos anys després de l’inici de la pandèmia, els centres residencials encara mantenen moltes de les metodologies de treball establertes i asseguren que viuen amb una «normalitat relativa». Amb l’arribada del pic de la setena onada, aquests dies els centres residencials estan esperant l’evolució del virus. Ja preveien un possible repunt de cara a la tardor, però l’arribada de la setena onada a ple estiu els ha sorprès. Tot i el neguit, afronten la situació amb els efectes de la vacuna, l’experiència i els protocols encara vigents com a principals aliats per contenir els brots. Sense alarmismes, viuen amb cautela el moment sense oblidar que són persones molt vulnerables i que pateixen patologies diferents. El director de la residència Sant Víctor d’Artés, Josep Maria Macià, assegura, amb molta cautela, que estan «tranquils», pel que fa a la incidència actual del virus, però nota la «nova realitat» on viuen les residències. En aquest sentit, explica que «al carrer sembla que la pandèmia s’ha acabat, però nosaltres treballem amb màscara i molt protegits, és una normalitat de portes fora, però de portes dins seguim tenint molta cura». Per part seva, la directora de la Fundació Residència Sant Roc de Gironella, Montse Cutal, assegura que ara existeix una «normalitat relativa» i les famílies continuen demanant hora per anar de visita, «el que està bé perquè no trenques dinàmiques de treball» . En aquest sentit, creu que la pandèmia «ha ajudat a posar ordre en determinades coses», però té clar que la recuperació serà «a poc a poc i no és una cosa que ja s?acabi». Cutal també diu que «la situació no és com la d’abans de la pandèmia perquè el personal continua havent de treballar amb màscara, però s’ha millorat molt respecte a la malaltia, quan hi ha hagut algun cas darrerament, més de personal que de residents, han estat símptomes molt més lleus i per això les vacunes semblen funcionar, però ens falta tornar al ritme que teníem habitual d’entrar i sortir, de comunicar-nos i de treballar més lliurement». Tot i això, afirma que «tampoc hem perdut el nostre objectiu d’atenció centrada en la persona. Tot i que en un moment la malaltia se’ns va posar davant de tot, la anem recuperant». A la Residència Bell Repòs de Súria, la setena onada s’ha fet notar des de la setmana passada i els ha tornat a complicar la situació. La directora del centre, Montserrat Ros, recorda que la pandèmia «no ha passat» i que «sembla que a l’exterior no hi sigui però a les residències entra i hem de fer totes les sectoritzacions igual que abans». Tot i això, reconeix que la situació és molt diferent de la de les primeres onades: «les vacunes, els recursos i la nostra formació són tres factors que ajuden». Insisteix, no obstant, que «la malaltia hi és i has d’actuar igual perquè són gent fràgil i amb multipatologies». Davant l’entrada del virus a la residència, «hem hagut de sectoritzar, però ho fem diferent perquè en sabem més, però no deixa de ser un tràfec». Tot i tenir algun treballador afectat, després d’encadenar diferents brots a principis d’any, a la Residència Sagrada Família de Manresa, per ara, no tenen afectacions. La directora, Yesmine Regués, explica que han establert horaris de visita i evita la interacció de familiars amb altres residents. Reconeix també que la pandèmia “fora es viu diferent que a les residències, aquí si un treballador és positiu és baixa assegurada, no pots continuar treballant”. També subratlla que «la realitat no ha canviat gaire, les mesures que al carrer són efectives aquí no ho són i seguim un altre protocol» alhora que «anem amb l’ànima al cor per si hi entra o no». La setena onada ha arribat en un moment delicat a les residències perquè els treballadors afectats, que estan obligats a prendre la baixa, coincideixen amb una part del personal de vacances. Això provoca un “esgotament psicològic”, assegura Ros. La directora de la residència de Súria explica que «ja ens anàvem preparant per a l’onada de la tardor i fèiem previsions per tenir de tot, però ha vingut ara, jo aquesta no me l’esperava». Dos anys “molt esgotadors” D’altra banda, Montse Cutal reconeix que han estat dos anys “molt esgotadors amb un protocol darrere l’altre, amb normes contradictòries, amb poc material…” i que ara tenen “ganes d’avançar”, conscients de que «hem d’adaptar-nos a la situació, però realment hem demostrat que davant de situacions estressants les residències sabem donar respostes». «La covid ens ha canviat la manera de fer» La pandèmia de la covid-19 ha obligat les residències de gent gran a canviar moltes de les seves metodologies de treball. Molts d’aquests canvis que s’han anat implantant encara continuen vigents i alguns sembla que han vingut per quedar-s’hi. El director de la residència Sant Víctor d’Artès, Josep Maria Macià, diu que «tot i que el dia a dia dels usuaris i visitants és el mateix, a nivell de treball intern la realitat dels centres residencials ha passat a ser més complicada i feixuga ». Macià creu que els nous hàbits de treball, amb màscara i més precaució, «es quedaran per un temps a curt o mitjà termini», i altres aspectes com les unitats de convivència i les sectoritzacions es podrien establir en el procés d’acreditació de centres. la mateixa manera, la directora de la Fundació Residència Sant Roc de Gironella, Montse Cutal, explica que aquests dos anys la còvid també «ens ha canviat la manera de fer», tant a nivell personal com a les residències, «i gaudim coses més simples com el pati de la residència i els entorns propers, que abans no donàvem importància». Explica que el projecte del centre de Gironella “aposta molt per l’atenció a la persona” i amb l’arribada de la còvid “vam haver de renunciar a moltes coses que estem reprenent, però no al ritme que ens agradaria”. Segons Cutal, de la pandèmia també n’han sorgit aspectes positius. «Hem après a gestionar, a aplicar noves metodologies de treball, a comunicar-te de manera diferent, tant amb les famílies com amb els usuaris utilitzant la tecnologia, a facilitar millor la comunicació a través de les xarxes i també a saber prioritzar unitats de convivència» . Per part seva, la directora de la residència de la Sagrada Família, Yesmine Regués, explica que la pandèmia els ha obligat a adaptar metodologies de treball que encara mantenen com la sectorització dels residents per plantes, formar grups «no massa extensos» ia realitzar canvis a l’equipament, com l’adaptació dels vestidors que no disposaven de ventilació.
