«La inflació et passa pel damunt. No hi ha cap altre tema de conversa al sector ara mateix», explica el conseller delegat Albert Cots, de la constructora Cots i Claret. L’increment dels costos del material és la gran preocupació del sector de la construcció ara mateix després que el nivell de demanda d’obres ja s’hagi recuperat després de la pandèmia de la còvid-19. El preu de les primeres matèries han augmentat molt des de la recuperació de l’activitat en la construcció després de la pandèmia. Això és perquè la demanda d’aquests materials és més alta que l’oferta per l’atur de producció que hi va haver durant la pandèmia i també per conflictes com el bloqueig del canal de Suez, entre d’altres. En aquest sentit, materials com el ferro estructural, el formigó, l’alumini i la fusta n’han incrementat molt el preu, arribant a créixer més del 50% respecte abans de la pandèmia. També cal tenir en compte l’elevat preu de la benzina necessària per fer funcionar la gran maquinària per dur a terme les obres. «L’obra privada està una mica més detinguda per la situació general. L?obra pública és la que dóna més problemes a les empreses grans», explica el president del Gremi de Constructors d?Obres de Manresa i Comarca, Josep Alias, a Regió7. «Els arquitectes i enginyers es basen en els preus de l?Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC), però són preus d?abans de la pandèmia que no estan gaire actualitzats. Aleshores això fa que surtin pressupostos a la baixa», explica Alias, que també és responsable d’Obra Hogar 2000. En aquest sentit creu que la solució hauria de passar per una actualització de preus de l’ITEC i també per part de l’administració pública. Indica que «hem de vigilar perquè tampoc no se’ns dispari tot, però han de ser conscients que van amb preus baixos i que les empreses grans decideixen no presentar-se perquè no els surt a compte. Es troben que no es presenten empreses grans a fer obres públiques». Un exemple és l’empresa Cots i Claret. “No ens hem presentat a molts contractes públics que en altres condicions segur que ho hauríem fet”, explica el responsable, Albert Cots. Si escau, no han hagut de deixar cap obra a mitges perquè els clients entenen la situació i han acceptat fer una revisió a l’alça d’alguns preus. «A la pública és diferent, no ens atenen. En un concurs amb obra adjudicada us diuen que no poden revisar els preus. Ens fan passar pel cèrcol, perquè no actualitzen res una vegada ja està adjudicat. No és qüestió d?ajudar ningú, és qüestió de ser justos», critica Cots. A més, afirma que si no es revisen els preus dels projectes que ara aniran sortint a contractació, «s’aconsegueix que hi hagi algun constructor desesperat que es presenti pel preu que sigui. Però llavors passa el que passa. Obres aturades amb un contracte adjudicat i tràmits burocràtics que més compliquen el projecte». També ha notat el problema de l?increment de costos l?empresa de construcció Salido Carrió. «A la nostra empresa, afortunadament, hem arribat a bons acords amb tothom buscant l?equilibri per poder acabar les obres. És clau que el promotor o client final entengui la situació. El problema és quan tu has signat un contracte que diu que això té un preu final», explica el responsable, Fèlix Salido. El manresà defensa que ladministració pública també té aspectes positius. «Hi ha fórmules de revisió de preus que són legals i que han estat sempre, el que passa és que feia molts anys que no s’havien d’utilitzar», afirma Salido. D’altra banda, la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, que aglutina el 80% del volum d’obres públiques de Catalunya, assegura a l’informe de l’any 2022 que, «malgrat les bones expectatives, l’augment dels preus dels materials i de lenergia i una gestió ineficient i lenta dels fons europeus posen en risc el creixement potencial del sector de la construcció». Destaquen que “la revisió extraordinària de preus adoptada per l’Estat hauria d’anar acompanyada de mecanismes d’adaptació dels preus dels projectes a la realitat del mercat a totes les obres que surtin a concurs, utilitzant les fórmules de revisió de preus pròpies que la llei ja preveu i els índexs oficials de preus dels materials que aprova periòdicament el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. La compravenda d’habitatges a Catalunya creix el 8,5% al maig en comparació del 2021El preu mitjà per metre quadrat ara se situa en 1.917 euros, el 5% més que l’any passatLa compravenda d’habitatges a Catalunya va créixer el 8,5% al maig, fins a les 9.840 operacions, segons dades del Col·legi Notarial de Catalunya. La xifra suposa un augment respecte a l’abril, quan es van fer 9.290 operacions. Així mateix, és un increment superior a la mitjana de compravendes de l’Estat, que van pujar el 7,3%. El preu mitjà per metre quadrat es va situar a 1.917 euros, el 5% més car que el mateix mes de l’any passat i, de nou, per sobre de la mitjana de l’Estat (3,8%). Ara bé, respecte a l’abril, quan el preu mitjà per metre quadrat va superar els 2.000 euros a Catalunya, la xifra suposa un descens de 107 euros i s’equipara als imports dels tres primers mesos de l’any, al voltant dels 1.900 euros. D’altra banda, els préstecs hipotecaris per a habitatges van augmentar un 6,8% al maig respecte al mateix mes del 2021, fins a les 5.500 operacions. Es tracta d’una xifra més de cinc punts per sobre de la mitjana de l’Estat, que es va situar a l’1%. La quantitat mitjana de cada préstec va ser de 175.599 euros, un 3,1% més que a l’abril. Les dades publicades dijous passat pel Col·legi Notarial també indiquen que la constitució de societats va augmentar el 2,1% interanual al maig, per la qual cosa Catalunya es va situar entre les cinc comunitats que van experimentar un creixement en aquest camp. En concret, s’han registrat un total de 1.910 societats noves. D’altra banda, el preu de l’habitatge a la zona euro durant el primer trimestre d’aquest any va pujar el 9,8% respecte al mateix període de l’any anterior, quatre dècimes més que el quart trimestre del 2021. A Espanya, els preus de l’habitatge van registrar un augment del 8,5%, mentre que a Alemanya van pujar fins al 12%.
