Incendis com el que es va originar diumenge al Pont de Vilomara, però també el de dilluns a prop de Bufalvent o el de fa uns dies a Sant Vicenç, han posat en evidència que l’actual model de gestió forestal és caduc, i que cal un canvi de plantejament que retorni la rendibilitat al bosc ia l’activitat agrària. És l’aposta majoritària entre polítics de la regió central consultats per aquest diari, que reclamen més recursos cap a l’administració local i cap als propietaris per fer efectiu aquest canvi, que requereix rapidesa perquè l’amenaça de grans focs és cada cop més elevada. «És evident que la massa forestal que teníem fa 20 anys no és la que tenim ara, ni hi ha tants pagesos ni es treballa tant el camp», apunta el coordinador de Junts per Catalunya al Bages, Toni Massegú. Parla d’un «tornar als orígens» en la mesura que sigui possible, i de facilitar el repoblament de les àrees rurals. És a dir, «que la gent pugui viure de la terra i ocupar àrees no urbanes», cosa que implica «més recursos i una llei d?acompanyament dels pressupostos», entre altres coses per fer arribar la fibra òptica i facilitar el teletreball.
Un ocell va provocar l?incendi de Bufalvent Més pes per als Ajuntaments El primer secretari de la Federació XI del PSC al Bages, Berguedà i Solsonès, Cristòfol Gimeno, va més enllà i reclama «més competències als ajuntaments en matèria de gestió de boscos» , i un acompanyament per part de la Generalitat «tant pel que fa als recursos amb una dotació pressupostària anual, com de col·laboració». En aquest sentit, apunta a modificacions de la llei que permetin «tràmits més àgils i ràpids i facilitin les coses als propietaris forestals» a l’hora de fer plans de gestió i repoblament o franges perimetrals… A més, «s’ha d’afrontar ho amb urgència», sosté. Per a Josep Joan Roda, regidor de Navarcles En Comú, l’incendi del Pont «ha estat un avís», tenint en compte que el volum de massa boscosa «és més gran que mai i no podem actuar igual que fa 50 anys». Diu que es poden repetir situacions similars en qualsevol punt i en qualsevol moment, per això és partidari de repensar el model de gestió forestal centrant esforços en la prevenció «perquè aturar l’incendi quan ja crema és molt car». En una línia similar es pronuncia la republicana Adria Mazcuñan. És alcaldessa de Sant Fruitós de Bages, un dels municipis directament afectats per l’incendi que es va declarar diumenge al Pont, i alerta que hi ha zones superpoblades de vegetació «que han esdevingut una bomba de rellotgeria». En aquest sentit, defensa una gestió «sostenible i segura», i diu que lluny de fer plantacions massives sense cap planificació, «no ens ha de fer por tallar arbres allà on n’hi hagi en excés». A més, aposta per plantacions d’espècies autòctones que prioritzin les alzines i els roures, entenent que el pi blanc «no és l’opció més assenyada» per evitar la propagació d’incendis. Una implicació col·lectiva Mazcuñan remarca la necessitat de «planificar bé» aquesta gestió, per la qual cosa «ha d’implicar diversos agents i s’ha d’acompanyar d’ajuts i de recursos els propietaris forestals. Sabem que són polítiques a llarg termini, i per això no podem distreure’s». Massegú, de Junts per Catalunya, també reclama «un plantejament col·lectiu de tots els sectors implicats», des de polítics a tots els nivells, fins a pagesos i propietaris «per posar en comú les noves necessitats de gestió forestal que tenim i quins recursos cal que destinem». Per la seva banda, el regidor navarclí dels Comuns, Joan Josep Roda, sosté que «estem davant d’un problema de país», per això reivindica «plans supracomarcals» que involucrin des de polítics a camperols, propietaris, bombers i ADF, i també dotacions pressupostàries de la Generalitat, per netejar boscos cremats, però sobretot diu que han de servir per «curtafocs, tales, o per marcar camins… perquè quan arribi el foc la feina ja estigui feta». També reclama la implicació de l’ACA per arreglar lleres i marges, ja que «ara ha estat un incendi, però un altre dia pot ser un xàfec». Per acabar, el conseller comarcal de la CUP al Bages, Guillem Cabra, també és partidari d’aconseguir «que el bosc sigui rendible per als propietaris, i això s’ha de promoure des de les administracions». Parla de l’abandonament de l’activitat agrària com una de les potes de la qual es deriven grans incendis com el del Pont, i sosté que «cal reimpulsar aquest sector amb mesures com la ramaderia ecològica extensible, bancs de terres comunitaris que garanteixin el relleu generacional, o fins i tot mitjançant la regulació de preus de productes perquè les explotacions ramaderes siguin rendibles». A més, juntament amb aquest nou model de gestió i aquesta dotació de recursos, reivindica una millora de serveis i del transport públic a les zones rurals «perquè es pugui treballar». Cabra és igualment crític amb la manera com s’ha anat construint durant anys al mig del bosc, i per això és partidari de reorientar els futurs planejaments urbanístics a escala municipal per evitar «creixements desordenats i poc protegits» que diu que hi ha hagut fins ara en urbanitzacions. Pensant més a llarg termini, també demana mesures orientades a la lluita contra el canvi climàtic, tant en la línia de fomentar les energies renovables com de reduir el consum i la producció.
